Enric I. Canela

La Vanguardia publica un article dels presidents dels consells socials de les universitats catalanes. Si no són capaços de modificar la llei espanyola o aconseguir la independència de Catalunya ho tenim malament per fer el que demanen.

L’hora de la governança a la universitat catalana
A. GRANADOS – J. COELLO – A. BOU – R. ROCA – J. BOIXAREU – N. BASI – A. CUNILLERA

Ningú posa en dubte el paper de l’educació superior com a motor i palanca del desenvolupament socioeconòmic dels països a través dels seus tres missions fonamentals: la docència, la recerca i la transferència de coneixement, tecnologia i talent a la societat. A Catalunya, pel que fa a la contribució del sistema universitari al desenvolupament del país, hi ha bones i males notícies i també reptes que s’han d’afrontar sense demora si volem influir en la millora del model de creixement i revitalitzar el país.

Les bones notícies són que la investigació científica catalana ha arribat a unes cotes de producció, qualitat i impacte sense precedents, ha superat a Àustria i Noruega i s’ha posicionat en la línia de Suècia i Finlàndia. Les universitats catalanes pugen en els rànquings d’avaluació nacional i internacional, i Catalunya és la comunitat amb el major registre d’universitats reconegudes com a Campus d’Excel·lència Internacional per part de Ministeri d’Educació. Per cert, curiosa la política del Govern d’Espanya per la qual aquest “atorga” i és la comunitat autònoma la que ha d’assumir el deute (és com si et convidessin a sopar en un restaurant de luxe i al final ets tu qui paga), encara que aquest tema, el del “deute induïT”, mereix un article a part. Tots aquests èxits es deuen a l’aposta dels responsables, gestors i membres de les universitats catalanes per l’excel·lència investigadora i docent i per la internacionalització.

No obstant això – i aquestes són les males notícies –, el sistema d’R+D+I ha de fer front a amenaces persistents, és molt vulnerable en l’actual context econòmic i els seus resultats no es mesuren segons el valor que aporten a la societat. Es parla de l’impacte de la recerca, bàsicament, en termes bibliomètrics, i no en nombre de patents o productes de transferència a les empreses i no del talent emprenedor transferit a la societat. Això ha de canviar.

A més, les universitats catalanes s’enfronten a uns reptes també sense precedents: la construcció i desenvolupament de l’espai europeu d’educació superior, la fluctuació del mercat laboral lligat als nous reptes socials i econòmics, així com una necessitat imperiosa per incorporar l’eficiència en la gestió d’uns recursos molt limitats.

Aquestes amenaces i reptes s’han d’afrontar amb rapidesa. Ho exigeixen les circumstàncies econòmiques del sector públic i la inajornable necessitat de canvi de l’estructura socioeconòmica del nostre país, però l’actual model de govern universitari no facilita l’adaptació àgil a aquests requeriments. Els seus processos de presa de decisions són complexos i resulta molt difícil alinear els objectius estratègics de la direcció de les universitats amb les facultats, escoles, departaments i centres de recerca. A aquestes limitacions se sumen la gran dependència econòmica de l’Administració autonòmica i central i la impossibilitat de garantir l’estabilitat de les orientacions estratègiques a mitjà i llarg termini, a més del fet que el rector o la rectora no sempre pot exercir la seva autoritat perquè les nostres universitats utilitzen, igual que la gran majoria de les europees fins fa relativament poc, un sistema de govern tancat i compartit, és a dir, les decisions es prenen col·lectivament, sobretot entre professors, degans, directors i el seu rector o rectora. Aquest model de govern ha servit durant segles a les universitats. No obstant això, ara es presenta com el menys adequat per afrontar el nou entorn, que requereix un fort lideratge per tal de prendre decisions orientades al futur, que no sempre poden comptar amb el consens de tots.

Actualment, cap universitat espanyola es troba entre les primeres d’Europa i, curiosament, les que ocupen les millors posicions compten amb models de governança diferents del nostre. Els presidents i presidentes dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya, hem constatat com molts països europeus ja han modificat els seus antics models de govern. Hem realitzat una anàlisi comparativa d’aquestes iniciatives, revisat i compartit la nostra pròpia experiència, deliberat sobre els desafiaments a què s’enfronta la societat i el consens ens ha portat a la convicció de la necessitat de modernitzar el sistema universitari del nostre país. Estem en un moment històric per a un canvi de paradigma.

Els principis bàsics per a la configuració del nou model impliquen modificar la complicada governança actual; proporcionar mecanismes legislatius que proveeixin de major autoritat als màxims responsables de la direcció i la gestió de les universitats; facilitar que aquests puguin ser escollits després d’un procés competitiu internacional per així fomentar l’excel·lència, també en el govern de les universitats; establir mecanismes àgils de gestió que fomentin l’equilibri entre l’autonomia universitària i el retiment de comptes, garantir que la voluntat i les demandes de la societat estiguin adequadament representades en el govern universitari; augmentar ostensiblement la capacitat per alinear els objectius estratègics de la direcció de la universitat amb les facultats, les escoles, els departaments i els centres; relacionar les persones i els objectius amb les responsabilitats sobre resultats, i, finalment, assegurar l’estabilitat de les orientacions estratègiques a mig i llarg termini. Valors com la responsabilitat social, l’eficiència, l’equitat, l’excel·lència, la internacionalització, l’especialització i la igualtat d’oportunitats són els inspiradors de la nostra proposta.

Sabem que defensem objectius ambiciosos que impliquen anar més enllà del foment del model de la Universitat de Catalunya. Hem pretès, deliberadament, que les nostres propostes no estiguin condicionades per les actuals limitacions normatives (estatals i autonòmiques). Som conscients que la seva implementació requerirà un pacte col·lectiu i de lleialtat, reflex d’una societat madura i responsable davant les necessitats del país.

Considerem que és el moment de decidir si volem viatjar en el tren del desenvolupament i la competitivitat i de resoldre si és estratègic que les nostres universitats siguin un motor efectiu de progrés social i econòmic. Els presidents i presidentes dels consells socials de les universitats públiques catalanes estem convençuts d’això i que, en aquests moments, és decisiu apostar per un canvi de la governança de les nostres universitats i el nostre sistema universitari.

A. GRANADOS, presidenta del Consell Social de la UAB; J. COELLO, president del Consell Social de la UB; A. BOU, president del Consell Social de la UdG; R. ROCA, president del Consell Social de la UdL; J. Boixareu, president del Consell Social de la UPC; N. BASI, presidenta del Consell Social de la UPF, i A. CUNILLERA, president del Consell Social de la URV

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació