Crisi profunda a la UB


Enric I. Canela

La UB està patint una crisi orgànica. Expansión escriu: Foment i Pimec defensen Coello al consell social de la UB: Les patronals catalanes Pimec i Foment del Treball van desaprovar ahir totalment els plantejaments esgrimits per demanar la destitució del president del consell social de la UB, Joaquim Coello, en una proposta que el claustre del centre votarà el proper dia 17 de desembre.

Les dues organitzacions empresarials van defensar en dos comunicats la gestió del futur president d’Applus + al capdavant del consell social de la UB, i en particular el seu supervisió econòmica marcada, rigorosa i transparent, segons les patronals.

Foment va recalcar que la UB ha passat de registrar un dèficit de més de 20 milions d’euros en els últims tres anys, a arribar a un pressupost equilibrat, mentre que Pimec va demanar que no se li atribueixi a Coello el fet de no haver aconseguit més finançament per a la institució acadèmica en un moment en què les dificultats financeres són generalitzades.

Segons llegeixo, darrera de tot plegat hi ha motivacions polítiques (llegiu i traieu les vostres pròpies conclusions). No entro ni surto però tot plegat no m’agrada.

Crec que la comunitat universitària de la UB ha de reaccionar amb indignació per la inadmissible interferència de les patronals Pimec i Foment en els afers interns de la UB. A més ho fan amb un notable desconeixement del que succeeix des de fa molt de temps. No entraré a valorar els “èxits” de molts dels empresaris en els darrers temps. Només recordaré que la crisi que estem patint no l’ha ocasionat la universitat i si mirem a una altra banda veurem en plena crisi molts representants d’altres sectors que critiquen a la universitat i poc han apostat per ella. Si anem una mica més enllà i mirem els rànquings empresarials tampoc és que veiem el lideratge de cap empresa catalana, mentre que si trobem alguna, com la UB, en certs àmbits del coneixement entre les 10 primeres d’Europa.

Si ara analitzem el paper que li toca per llei al consell social trobarem que estan fomentar les relacions amb la societat, ajudar aconseguir recursos econòmics i l’aprovació i controls dels comptes. En els darrers anys i no parlo només d’aquest darrer no he vist cap altra actuació que la de la intervenció.

La crisi entre el president del consell social de la UB el seu rector es remunta al rectorat de Màrius Rubiralta, va continuar amb la etapa de Josep Samitier, rector en funcions, i ha seguit amb el rectorat de Dídac Ramírez. Tres persones de tarannà ben diferent totes incapaces d’entendre’s amb el consell social, ja és mala sort.

El problema fonamental és que aquests rectors van heretar un dèficit pressupostari. S’ha aconseguit equilibrar el pressupost malgrat l’incompliment de la Generalitat de Catalunya dels seus compromisos econòmics. Si es vol reduir més el dèficit senzillament caldrà eliminar professorat, la majoria funcionari. Ja sé sap que només es pot fer per mort o jubilació. I si assenyadament no se substitueix allà on sigui necessari no es podrà prestar el servei universitari. Justament pretenen eliminar professorat quan s’ha fet una reforma universitari que representa més cost! S’aprova una reforma expansiva i es retallen els diners. Absolutament de bojos. Alguns vam clamar contra aquesta reforma sense recursos, no vam ser escoltats.

Darrerament la Generalitat ha confós la figura del president del consell social amb un comissari polític. Sona fort però aquesta és la forma en que la comunitat universitària la gestió del consell social. No s’està discutint sobre competències, les coses van molt més enllà. No ho diuen quatre eixelebrats ho diu un conjunt de gent, imagino que alguns seriosos i amb prou credibilitat. Aquest no és el camí.

Les lleis no les fem les universitats, si les lleis no donen les eines per tenir una determinada organització no es pot demanar que els equips de govern facin el que per llei no poden fer. Si el govern vol tenir una altra universitat que faci el sistema polític i legisli, si pot.

Espero, esperem, que el nou Govern abordi el tema amb seriositat, cosa que no dubto, i sabent quines són les seves competències, decideixi que vol i pot fer amb la universitat.

No parlo des del desconeixement. Vaig ser vuit anys vicerector d’Economia i Organització del UB i la meva relació amb el consell social, del que era membre, va ser intensa. La majoria del temps el president va ser el malaguanyat Josep Maria Puig Salellas. Puc assegurar que exercia les seves funcions. Les relacions eren exquisides i no és que sempre les coses fossin fàcils.

Una resposta a “Crisi profunda a la UB”

  1. […] Faré ara la reflexió relativa al tema de la petició de dimissió del president del Consell Social. L’altre dia ja vaig escriure Crisi profunda a la UB. […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació