Enric I. Canela

Una visió molt particular dels nomenaments d’Artur Mas en els temes d’Universitats i Recerca, i Ensenyament. Evidentment no hi coincideixo.

Llegeixo que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha lamentat que el nomenament d’Irene Rigau com a consellera d’Ensenyament, i d’Andreu Mas-Colell com a conseller d’Economia i Coneixement, tots dos de l’era pujolista, “no encoratja a pensar que el nou govern protagonitzi un canvi substancial” en polítiques de l’àmbit de l’ensenyament i la recerca.

El sindicat afirma que la política d’ensenyament i recerca “seguirà regint-se sota els paràmetres de privatització de centres, segregació escolar i mercantilització del coneixement per la continuïtat de les polítiques desenvolupades en els darrers anys”.

Pel SEPC, “un senyal inequívoc” de la continuïtat de la tendència privatitzadora és l’adhesió de les competències d’universitats i recerca a la cartera d’economia i finances amb la finalitat d’enfortir els lligams entre l’estructura acadèmica i l’estructura productiva del país.

En aquest sentit, el sindicat exigeix que la deliberació i negociació col·lectiva esdevinguin els principis rectors dels nous consellers a l’hora de legislar i executar les polítiques públiques. Al seu torn, demana que Rigau i Mas-Colell garanteixin un finançament just i equitatiu als centres educatius que almenys equipari la despesa mitjana per estudiant i el percentatge del PIB invertit en educació als estàndards europeus. Alhora, assenyalen la defensa del model català d’immersió lingüística com a “peça clau en la cohesió social”.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació