Enric I. Canela

La Vanguardia del dia 29 feia referència a una treball de Nature que va aparèixer online a l’octubre: Cities: Building the best cities for science (Richard Van Noorden; Nature 467, 906-908, 2010).

Es abstracta d’un bon treball que analitzat la recerca feta en diferents àrees urbanes del món.

Barcelona és el millor lloc Espanya, el número 22 d’Europa i el número 54 del món per fer ciència d’excel·lència.

L’informe, que abasta el període 2000-2008, constata que Barcelona i la seva àrea metropolitana han pujat en aquests vuit anys des del lloc 65 del rànquing mundial de capitals científiques al lloc 54. Només quatre àrees metropolitanes a tot el món han pujat més llocs que Barcelona en aquest rànquing que mesura, no el volum de producció científica, sinó l’excel·lència: Austin a Estats Units, Leuven i Oslo a Europa, i Hefei a la Xina.

En aquest progressiu ascens a la taula, Barcelona ha avançat a ciutats amb una activitat científica important com Washington als Estats Units, Sydney a Austràlia, Kyoto i Tòquio al Japó, o Roma i Tolosa a Europa. La majoria d’aquestes ciutats han progressat en l’última dècada tant en la quantitat com en la qualitat de les seves investigacions. Però no ho han fet tan ràpid com Barcelona, que s’ha convertit en el principal centre de producció científica del sud-oest d’Europa.

L’evolució a l’alça de Barcelona contrasta amb l’estancament de Madrid, l’única altra ciutat espanyola analitzada en l’informe. Encara que Madrid també ha augmentat en volum de producció científica i en qualitat de les investigacions, no ho ha fet més ràpid que la resta del món, de manera que l’any 2000 estava en el lloc 66 del rànquing mundial i el 2008 havia baixat al 67.

Esperem ara que la presència de Mas-Colell al govern amb responsabilitat sobre la recerca permetrà que la millora continuï.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació