Enric I. Canela

Avui El País publica una entrevista amb Dídac Ramírez, rector de la UB, en raó del seu càrrec de president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Recullo unes preguntes clau.

P. El Govern català anterior ha deixat a deure a les universitats públiques 154 milions d’euros per fons lligats a objectius de recerca i docència. ¿Els han reclamat i al nou Govern?
R. L’anterior Executiu va dir que assumia el compromís de reflectir aquest deute i de comunicar-lo a l’entrant. Espero que ho hagi fet.

P. Què passarà si no es paguen aquests endarreriments?
R. No esperem que ens els paguin ara mateix. L’anterior Govern tampoc s’havia compromès a fer-ho ara. El que sí demanem al nou Govern és que hi hagi un reconeixement d’aquest deute i que després es pagui.

P. Quan?
R. El 2013 o 2014

P. Per què tan tard, si el deute és de l’any 2008 al 2010?
R. Evidentment, volem que se’ns pagui. Però si, per raons conjunturals del dèficit de la Generalitat, hi ha dificultats per fer-ho ara, reclamem que se’ns reconegui aquest deute ara. Si el nou Govern es compromet a reconèixer i a pagar-nos en un termini prudent, posem el 2013, les universitats estaríem disposades a acceptar aquest plantejament. El que no podem fer és seguir amb aquesta incertesa.

P. Amb aquest reconeixement de deute per la Generalitat, les universitats podrien anar a demanar fons a la banca i no hi hauria problemes de liquiditat, encara que no cobressin ara?
R. Exactament. Podríem anar als bancs a demanar pòlisses de crèdit per poder cobrir els dèficits de tresoreria amb aquests fons.

Les raons són òbvies. Si es reconeix el deute es poden donar coma ingressos i no hi ha dèficit o aquest seria menor en cas que hi fos, si no és reconeixen hi hauria dèficit o aquest creixeria. Això és independent de si hi ha o no tresoreria. Això, sent un problema, seria menor.

Si el Govern és just, hauria de reconèixer aquest compromisos i fer net. En tot cas és un compromís signat per l’anterior Govern (o els anteriors perquè encara hi era el president Maragall).

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació