Enric I. Canela

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha apostat per importar talent perquè, segons ella, perquè avanci la ciència l’important és la qualitat del talent i és irrellevant la nacionalitat i ha afirmat que en l’actualitat, amb les convocatòries que ha tret el ministeri, un de cada cinc investigadors contractats a Espanya és estranger, majoritàriament comunitaris,

Garmendia ha assenyalat que Espanya és el cinquè país de la Unió Europea en recepció de talent internacional. D’aquesta manera, ha indicat que, en general, en l’àmbit científic i tecnològic es pot dir que fa dues dècades Espanya ocupava el lloc 30 en producció científica en el rànquing internacional i que actualment és la novena potència.

Fantàstic però ahir escrivia a Crisi profunda a la recerca espanyola sobre els acomiadaments de la majoria dels investigadors contractats del CSIC. La ministra dirà el que vulgui però la situació, des del banc de treball, cada dia l’estem veient pitjor. Podrem captar becaris però no podem consolidar res de res. Els que som grans ho veiem amb pena i escepticisme, els joves estan desesperats.

3 respostes a “Potser captem talent però i després, què?”

  1. a 15 gen. 2011 a les 10:50 José María

    Bé, potser som el cinquè país de la UE en rebre talent internacional perquè som el cinquè país de la UE occidental en població, ni més ni menys. Polònia competeix amb nosaltres en població, però encara fa massa poc que s’ha incorporat a l’UE, i altres països com els Països Baixos, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Àustria, Portugal (i Suïssa i Noruega, fora de l’UE) no tenen ni un terç de la població Espanyola. Ara, dividim pel nombre d’habitants (o pel nombre d’estudiants a l’ensenyament superior, o pel nombre de doctors produïts per any), o tinguem en compte també els doctors que marxen, i ja veuríem a quina posició estem…

    Farà un mes, l’Oficina Europea del Micinn va penjar al seu web dades estadístiques sobre els països de destí i les nacionalitats de les accions IxF (International Fellowships) 2010, de l’àrea de persones de l’FP7 (les conegudes Marie Curie) [ http://www.oemicinn.es/programa-marco/personas/ultimas-noticias/estimacion-notas-de-corte-ief-iif-e-iof-2010-revisada-a-9-de-diciembre-de-2010 , apartat “Archivos Relacionados”]. Si hom fa un cop d’ull a les dades, i les analitza amb cura… tots els països que he mencionat anteriorment (Portugal inclós) son millors atractors de talent que nosaltres, proporcionalment. De fet l’únic país on proporcionalment hi ha més cervells que intenten fugir és Itàlia (i tots sabem com està científicament Itàlia, des de fa anys… l’altre dia em comentaven que hi ha més italians al CNRS francès que al CNR italià!). Si tenim en compte els espanyols que hi volen marxar (o que no hi volen tornar), estem al nivell de potències com Xipre, Bulgària o Grècia…

  2. a 16 gen. 2011 a les 11:58 enriccanela

    José Maria,
    Les dades de les beques Marie Curie no són bones. M’agradaria veure que passa amb Catalunya. La llàstima és que no tinguem les dades a l’abast. Els resultats serien molt pitjor per a la resta de l’Estat i relativament bons per Catalunya (comparativament).
    La taula de recepció i demanada de sortida indica el que dius. L’únic que potser caldria mirar és la mobilitat intraestat.
    La ministra ha de fer el seu discurs, però la situació espanyola, quan parlem de països de primera línia, és dolenta. Només “supera” a Espanya, Itàlia.

  3. a 18 gen. 2011 a les 12:13 José María

    Perdó si no vaig ser prou clar: compte amb les dades de les Marie Curie. Són de les sol·licituds (~3000), no de les concessions (~500, encara falten mesos de negociacions).

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació