Enric I. Canela

Avui el Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat. Em manca llegir el Reial Decret, però no acabo de veure quina és la millora. Jo el que sé és que he vist tres o quatre reformes i decrets, amb papers i més papers i no he pogut percebre cap millora en els resultats. L’únic positiu que he vist en la meva llarga carrera universitària ha estat l’exigència de membres externs a la universitat (conformació dels tribunals). Tampoc veig, amb els mitjans que comptem, que vol dir Escoles de Doctorat. Seran entitats virtuals que no ens aportaran gaire. Si tinguéssim espais i diners en parlaríem. A sobre sem sembla que serà obligatori. Els mecanismes de col·laboració els té el grup de recerca i no la universitat. La cosa va a l’inrevés. Això generarà més despesa sense aportar absolutament res. Una altra comissió acadèmica, la del programa de doctorat, més feina a la que no li veig sentit.

Em faré pesat, però per què no mirem com funciona això al Regne Unit? Mirem que som capaços d’implantar, però des de baix. Sento ser tan crític però estic una mica fart de papers i de cursos que no aporten res de res.

Quan llegeixi el Decret o algú m’expliqui els beneficis igual m’ho empasso tot, us ho diré sense recança.

Segons diu el Consell de Ministres: La nova norma ofereix una profunda i ambiciosa remodelació per tal de reforçar la formació en R+D+i des de l’àmbit universitari com a eix del desenvolupament, la innovació, la dinamització de l’economia i la creació d’ocupació.

Així, el text estableix la creació d’Escoles de Doctorat que permetin canalitzar de manera més adequada l’activitat de la formació doctoral que desenvolupi cada universitat, a més de promoure mecanismes de col·laboració amb entitats, públiques i privades, de recerca o empresarials. Les Escoles facilitaran, al seu torn, l’organització dins del seu àmbit de gestió del doctorat en una o diverses branques de coneixement o amb caràcter interdisciplinari i generaran massa crítica d’investigadors de diferents orígens per tal de millorar les competències i capacitats dels doctorands.

Una altra de les novetats que introdueix la nova regulació d’aquests estudis de tercer cicle és el desenvolupament de les comissions acadèmiques de cada programa de doctorat, les quals seran responsables de l’organització, disseny i coordinació dels mateixos, així com exercir una tasca de supervisió compartida en el progrés dels doctorands. Els membres seran doctors que procediran de la universitat, investigadors d’Organismes Públics d’Investigació, així com d’altres entitats i institucions implicades en la R + D + i tant nacionals com internacionals.

Estratègia de R + D + i de les Universitats

Els programes de doctorat es conceben com a part de l’estratègia de R+D+i de les universitats compartida, si s’escau, per altres institucions de l’àmbit de la R+D+i. És per això que cada programa de doctorat comptarà amb la figura d’un coordinador, que haurà de ser un investigador rellevant avalat per la direcció prèvia de, almenys, dues tesis doctorals i la justificació de la possessió, com a mínim, de dos períodes d’activitat investigadora o equivalent.

D’altra banda, s’implanta l’anomenat “Document d’activitats de doctorand”, concebut com un document personalitzat que ha de recollir totes les activitats d’interès per al desenvolupament del doctorand inclòs en el Pla de Recerca, i que serà revisat periòdicament pel tutor, el director de la tesi i la comissió acadèmica. Formarà part, juntament amb la tesi doctoral, de l’avaluació final del doctorand.

A fi de potenciar i fomentar els programes i Escoles de Doctorat s’invertiran 11,5 milions d’euros procedents del Pla d’Acció 2010-2011 del Ministeri d’Educació. Aquesta quantia es suma a la que destinarà el Govern al Programa de Formació de Professorat Universitari entre 2011 i 2015, i que supera els 67 milions d’euros.

Terminis, avaluació, i qualificació

El Reial decret estableix, a més, el termini màxim de durada d’aquest tipus d’estudis en funció de la modalitat en què es realitzin, bé a temps complet, o bé a temps parcial. En el cas de la primera opció, es fixa en tres anys el temps màxim per a la seva finalització, mentre que serà de cinc anys quan es triï seguir un programa de doctorat a temps parcial, encara que s’habiliten pròrrogues en casos particulars.

Pel que fa a l’avaluació de la tesi doctoral, s’estableix que els tribunals encarregats de la mateixa hauran d’estar conformats en la seva majoria per doctors externs a la universitat i les institucions col·laboradores de l’Escola o el programa, tots els quals han d’estar en possessió del títol de doctor i comptar amb experiència investigadora acreditada.

Al mateix temps, es simplifica l’escala per a la seva qualificació, que es fixa entre apte i no apte, i, si s’escau, apte cum laude, distinció aquesta última que es decidirà en diferent sessió del tribunal. Es deixa, per tant, enrere la tradicional escala de no apte, aprovat, notable, excel·lent i excel·lent cum laude, que s’aplica en l’actualitat.

Una altra de les novetats que contempla la nova normativa és la possibilitat d’incloure en el títol la menció de “Doctorat internacional”, en substitució del fins ara “Doctorat europeu”. Per això, el doctorand haurà hagut de realitzar una estada mínima de tres mesos fora d’Espanya cursant estudis o realitzant treballs de recerca part de la tesi haurà d’estar redactada i ser presentada en una de les llengües habituals per a la comunicació científica diferent de les oficials a Espanya; haver estat informada per un mínim de dos experts doctors pertanyents a alguna institució d’educació superior o institut de recerca no espanyol i, almenys, un expert no espanyol ha d’haver format part del tribunal avaluador de la tesi.

Adaptació normativa

Els estudiants que estiguin cursant en l’actualitat estudis de Doctorat d’acord amb normatives anteriors podran continuar d’acord amb les mateixes fins que es produeixi la seva total extinció, i disposaran des d’avui d’un termini de cinc anys per a la presentació i defensa de la tesi doctoral.

Pel que fa als nous programes de doctorats, han d’estar adaptats a aquesta nova normativa abans de l’inici del curs 2013-2014, curs a partir del qual tots els estudiants que es matriculin en aquest tipus de formació ho faran sota la regulació que aquesta estableix.

Doctorat a Espanya

Durant el curs 2009-2010 el nombre d’estudiants de Doctorat a Espanya ascendia a més de setanta mil, dels quals més de vuit mil són els que al llarg d’aquest període havien fet la lectura de la seva tesi. Quant a la seva vinculació amb el món laboral, i segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el desembre de 2009 el 96’1% dels doctors tenia un lloc de treball i sis de cada deu desenvolupava la seva tasca professional en l’àmbit de la recerca.

Amb aquesta nova normativa es pretén generar els mecanismes necessaris per situar els estudis de Doctorat com a centre de les actuacions d’impuls de la R+D+i de les universitats en estreta cooperació amb altres organismes i institucions, i són claus per augmentar l’ocupabilitat en nostre país gràcies al desenvolupament d’un nou model productiu basat en el coneixement, la recerca i la innovació.

3 respostes a “Nou Decret de Doctorat. No acabo de veure que millorarem”

  1. a 29 gen. 2011 a les 2:59 pere alemany

    Enric,

    m’afegeixo al teu escepticisme. El tema del doctorat a casa nostra fa molts anys que no està ben resolt i no s’arreglarà fent normatives cada cop més rocambolesques. Estic d’acord amb que caldria mirar el que fan en altres llocs i mirar d’adaptar-ho al nostre sistema. Tant costaria fer una comissio d’experts que miressin com fan les coses a les universitats més destacades del món i que d’aqui en sortís una normativa amb cara i ulls?

  2. a 29 gen. 2011 a les 6:17 Miquel Duran

    Pere i Enric, la universitat és molt diversa! Als nostres grups, als nostres equips, segurament el decret aquest no ens afecta pràcticament per res. Però en altres àmbits potser posarà una mica de pressió perquè la tesi doctoral es faci en un termini raonable de temps. Un primer problema que cal resoldre és que les beques de recerca no porten pas sempre a tesi doctoral. I pot ser problema del doctorand o del director, o del grup…

    He demanat a en Miquel Solà, company nostre i director de l’escola de doctorat de la UdG, que ens en faci un resum, del nou decret, i de quins són els principals canvis que suposa.

    El decret parla d’estratègia de cada universitat. Em sembla bé. Però primer caldria tenir clar quin objectiu té cada universitat, i quin objectiu té el propi sistema universitari i de recerca. Les coses són com són, però al menys a partir d’ara millorem-les. Tampoc no estem pas tan malament, al menys en alguns àmbits com els nostres.

  3. a 29 gen. 2011 a les 6:52 Enric I. Canela

    Pere i Miquel,
    Crec clau la reflexió, però em consta que s’ha fet. Per què s’ha arribat a això?
    Partim d’un punt: el problema principal del decret és que em sembla (no l’he llegit) obliga. M’explico: obliga a escoles de doctorat. Això podria estar bé en alguns llocs i en altres no. Tornem a fer mal a l’autonomia. Per altra banda no veig necessari un límit de temps.
    El que si veig necessari, però no és de decret de doctorat, simplement en la normativa de concessió de beques, és l’obligació de fer la tesi. De fet els directors signem el progrés i si no hi ha progrés no es prorroga.
    Miquel, tu ho dius perfecte: El decret parla d’estratègia de cada universitat. Em sembla bé. Però primer caldria tenir clar quin objectiu té cada universitat, i quin objectiu té el propi sistema universitari i de recerca.
    Jo en això tinc idees molt senzilles. L’estratègia del sistema s’hauria de delimitar pels models de finançament, però la universitat ho hauria de fer a través de la contractació. És absurd que en el decret de doctorat parli de tot això, és per omplir paper. L’estratègia la definim els grups a través del finançament que obtenim.
    El decret s’hauria de limitar a autoritzar les escoles i no obligar-les. A dir com són els tribunals i quatre coses menors. El tema que mereix reflexió és el dels màsters, però es podria haver fet on toca, en el decret de grau i postgrau.
    Només veig que cada vegada que fan alguna cosa ens costa diners i no millorem res.
    Dos anys, crec, per fer això. Espero llegir-lo i, sobretot, m’agradarà veure el vostre resum.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació