Enric I. Canela
Llegeixo que avui el govern ha presentat als rectors el model de finançament. No he llegit res sobre com ha anat la reunió ni sé, evidentment, quina proposta hi ha.
El tema m’interessa força, no només com a part interessada sinó com a “investigador” i “discutidor”, fa molts anys que m’hi dedico. M’he mirat la majoria de les coses que es poden mirar i no acabo de veure que s’encerti amb el missatges.
Ja l’any 1999 vaig escriure Les paradoxes d’investigar a la universitat, feia referència a l’article del mateix títol que havia publicat en espanyol a la revista de la Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular. Des de l’enllaç anterior es pot llegir.
Vaig rebre moltes crítiques per una frase que em destacava l’editor “La universitat pot dedicar molt més pressupost a la docència i a augmentar la qualitat dels seus serveis si no fa recerca”. Evidentment ho mantinc.
Com he dit altres cops, no es pot parlar de diners per estudiant, tot i que accepto que sigui un indicador internacional. Indica esforç pressupostari però res més. Si doblem el sou al professorat (tant de bo) farem més o menys les mateixes coses. El tema és, quantes hores de professorat es paguen i quants diners hi ha per professor investigador. Gasta el professor investigador i no l’estudiant. I els indicadors han de tenir a veure amb els resultats docents, cosa que un cop posat el professorat, depèn poc dels diners. Si depenen dels diners els resultats de la recerca.
Especialment, cal parlar de resultats per àmbits. Si les coses no s’aborden d’aquesta forma no anirem enlloc.