Enric I. Canela

Mas-Colell ha anunciat a la comissió parlamentària d’Ensenyament i Universitats la seva intenció d’impulsar una llei de la ciència catalana per enfortir la recerca d’excel·lència. Aquesta llei blindarà als centres de recerca davant l’excés de burocràcia i l’afany de control del sector públic, un problema que va ser en augment en la legislatura anterior. També es va comprometre a atraure i retenir talent.

6 respostes a “La llei de la ciència catalana”

  1. a 02 març 2011 a les 6:58 Alfons

    Que es vulguin blindar els centres de recerca en front la burocràcia crec que és una gran notícia! Jo vaig fer la tesi a l’ICIQ, de Tarragona, i he de dir que el fet de tenir molta, molta menys burocràcia que a la universitat, fa que puguis espavilar més i perdre menys temps. Era una pena la càrrega burocràtica que s’estava imposant a aquest tipus de centres.

    Un exemple molt terrenal. Al grup on treballava de Tarragona, es va veure que hi havia certs problemes d’esquena. Érem tots “teòrics” i ens pasàvem el dia asseguts davant l’ordinador. Un dels caps del grup va decidir canviar les cadires… pam! en una setmana cadires noves. Jo he fet el post-doc a l’UPF. Poc després de començar, la meva cadira es va trencar, el respatller no s’aguantava. Vaig demanar, de seguida, una cadira nova… ha trigat quasi dos anys!!!

  2. a 02 març 2011 a les 8:57 Enric I. Canela

    Alfons,
    Efectivament. De totes formes al meu departament, si necessites una cadira la compres, dels fons dels grups i ja està. Sempre ha estat així. Depèn una mica de com són la gent de cada lloc. Som molt heterogenis, centres i universitats, més encara, funcionem molt individualment.

  3. a 02 març 2011 a les 2:18 Xino

    Clar si són diners públics, el directo del centre diu “pam! cadires noves per tothom!”

  4. a 03 març 2011 a les 12:04 Enric I. Canela

    Xino,
    A mi em sembla que una llei no té, necessàriament, a veure amb diners.

  5. a 09 març 2011 a les 4:39 Xino

    Enric,
    em referia al comentari de les cadires de l’Alfons.
    Ara, diria que sí que té a veure:
    “Blindar els centres de recerca davant l’excés de burocràcia i l’afany de control del sector públic”, potser és una bona notícia, però ha d’anar acompanyada de:
    1. una eficient i sòlida avaluació dels centres.
    2. que no tremoli la mà quant, a 1 any de unes eleccions, algunes avaluacions surtin negatives i calgui tallar l’aixeta.
    Personalment entenc que els diners publics requereixen d’un control públic.
    Si això es compleix doncs, endavant!

  6. a 09 març 2011 a les 8:03 Enric I. Canela

    Xino,
    Totalment d’acord.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació