Matrícules més cares?


Enric I. Canela

Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, explica que l’increment del preu les matrícules serveix per prevenir el risc que en un anys la forta inversió pública creï el sistema públic més barat d’Europa i es formi així capital humà que un cop acaba els estudis marxa. Diu que hem de tenir molt clar que la inversió pública ha de revertir en aquells que fan l’esforç, que són els d’aquí. Ha defensat la mobilitat però ha alertat que existeix aquest risc.

La proposta és que aquesta acció vagi acompanyada d’una forta política de beques. De fet, el Govern proposa que una part dels diners que es recaptin a través d’aquestes taxes serveixi per invertir en més beques.

Hi ha algunes consideracions a fer. Evidentment li correspon a l’administració decidir quines polítiques de preus s’adopten. Malauradament la catalana té unes competències que tendeixen a zero la qual cosa fa que tot això no siguin més que propostes per discutir a Madrid.

Respecte a les matrícules més barates d’Europa, clarament no perquè hi ha països més barats, la majoria, i més cars. No hi ha una política mínimament unificada. Des de la britànica amb preus molt alts, fins a la nòrdica amb matrícula gratuïta. Nosaltres som ara a la zona mitjana.

Beques: resulta que proposen que les universitats aprofitin els diners “extra” per fer beques. Això és fer volar coloms. Les universitats amb dèficit no posaran ni un euro per fer beques. Les beques, fins allà on sé, tret d’alguna universitat que s’ho planteja, com ara Cambridge per cobrir la sobrematrícula que imposarà (la més cara del regne Unit), les donen els governs. Som a Europa no a EUA.

No m’agrada gens ni mica que sense un sistema de beques coherent, sent el país que menys beques té de la Unió Europea, es parli d’apujar les matrícules.

2 respostes a “Matrícules més cares?”

  1. a 08 març 2011 a les 11:35 Martí

    Estic totalment d’acord amb tu. El problema de les beques és que desapareixen al cap de res, o com a mínim es tornen molt més restrictives. I evidentment, les universitats gastarien els ingressos extres de matrícules per a cobrir el dèficit. Ja ho estan fent amb les noves taxes que han pogut crear elles mateixes (per exemple la UAB amb la taxa de preinscripció als màsters o la de “Suport a l’aprenentatge”).

    El problema que planteja el secretari general —que es forma capital humà que llavors marxa— no és que es formi aquí, sinó que marxi fora. Si s’oferissin oportunitats aquí, aquest capital es quedaria, o almenys es compensaria amb l’arribada d’altre de fora. No entenc perquè no ho veu (o no ho vol veure).

  2. a 09 març 2011 a les 12:09 Enric I. Canela

    Martí,
    El problema és que no hi ha una política de beques mínimament raonable.Ni diners.
    El secretari ho veu perfectament, el problema és que no hi pot fer absolutament res. No li queda akternativa. Creus que ell pot manegar diners o fe rprogrames que costin diners?
    Avui han tancat el jutjat de Reus per falta de personal.
    Estem a la ruïna i no queda més alternativa que pujar preus. A nosaltres ens baixen el sou i a altres el pugen els preus.
    I que no sigui pitjor.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació