Enric I. Canela

Completa entrevista a Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació, que reprodueixo:

Diu el diari: Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació, reivindica la transcendència d’aquesta branca del saber per superar la conjuntura actual i desgrana el paper que han d’assumir les empreses espanyoles.

Declara Cristina Garmendia: L’R + D + i és la taula de salvació a la qual s’aferren els governs dels països desenvolupats per evitar l’enfonsament dels seus malmeses economies. Espanya està en la mateixa ona, però amb el repte afegit que part d’una posició més endarrerida que molts dels nostres veïns europeus i, per descomptat, del referent dels Estats Units. Poques veus sonen tan ferms a l’hora d’explicar la transcendència d’aquesta aposta com la de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, que insisteix que “ara mateix, la ciència ha de implicar-se en la sortida de la crisi d’aquest país. És el que el ciutadà vol”.

Comença l’entrevista:

Quina és la posició exacta d’Espanya en el context científic mundial?
En poc més de dues dècades, hem passat de la posició 30 en producció científica a figurar entre els 10 primers països i això ha estat per una injecció pressupostària sense precedents (des de 2004 s’ha duplicat els pressupostos públics en R+D+i). A més, des de l’any 2004 comptem amb un 36% més d’investigadors. Per primera vegada en la història, Espanya és a la mitjana europea d’inversió pública en R+D+i i en nombre d’investigadors per cada mil empleats.

A més, hem dotat el país d’un mapa d’infraestructures tecnològiques i científiques realment competitiu a nivell internacional. Per tant, Espanya ja és un país de ciència. La nostra oportunitat ara és convertir aquesta ciència en potencial econòmic i en això hem de bolcar els nostres esforços. I això no s’aconsegueix només amb pressupostos. Per això el juny es va aprovar l’Estratègia Estatal d’Innovació, que inclou, entre altres punts, la creació d’un entorn financer procliu a la innovació i que ajudi a les empreses.

Espanya té l’handicap de la mida de les empreses, moltes són pimes que no tenen capacitat per tenir la seva divisió d’R+D. Com es pot solucionar això?

En primer lloc cal destacar l’exemple de les nostres grans empreses, que estan anant molt bé en aquests moments i estan ocupant mercats amb gran èxit, i és perquè han invertit molt en R+D+i. Estan entre les grans del món. En un any difícil com ho va ser 2009, un estudi de la CE assenyala que les nostres grans empreses van invertir un 15% més en R+D+i, quan la mitjana europea va ser una disminució del 2,6% i als EUA la disminució va ser del 5%.

El gran repte és a les pimes, i especialment en els sectors tradicionals. Fins ara, i malgrat la injecció de capital públic, no hi ha hagut una reacció del sistema privat, entre altres raons perquè Espanya ha anat creixent amb un model econòmic que ha arrossegat molts desequilibris i amb un pes excessiu de sectors molt curt termini i molt poc inversors en R+D+i.

La crisi s’ha encarregat de posar-lo de manifest.
Si un consens està clar en aquesta crisi que fa a les anteriors és que d’aquesta no surt ningú sense més ciència i més innovació, i la inversió en R+D+i no és una qüestió de conveniència, sinó de supervivència. Aquest és el camí, no hi ha un altre. Per això el repte és apropar les nostres pimes a l’àmbit de la R+D+i. Per a això, i dins de l’Estratègia Estatal d’Innovació, hem identificat nous mercats que són estratègics per al país i on hi ha grans apostes polítiques, com són els de la salut i el de l’economia verda. A més, hi ha un nou nínxol de mercat, el de la indústria de la ciència, que cal potenciar i ajudar a les nostres empreses a què guanyin concursos a nivell internacional.

Com es potencia aquest mercat de la ciència de les pimes?
Amb una estratègia de compra pública innovadora. Les administracions públiques tenim un gran paper d’assumir per traccionar de la innovació de les pimes perquè podem potenciar l’aparador de nous productes i serveis que estan dissenyant i amb els que estan intentant competir nostra pimes. Jo veig que hi ha empreses que tenen capacitats però mai han treballat a prop de les organismes públics. Hem de treballar en donar oportunitats a les pimes innovadorament, però perquè hi hagi oportunitats primer ha d’existir un compromís de l’Administració General de l’Estat.

En aquesta estratègia, quin paper juga el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI)?
Hem reorganitzat el CDTI per gestionar els recursos d’una manera més eficient. El CDTI ha passat de gestionar 354 milions d’euros el 2004-1230 el 2010, l’evolució en termes financers ha estat molt potent i amb un gran èxit de gestió de recursos financers. En aquesta crisi, una de les respostes clares per part de les pimes és que han identificat que per sobreviure necessiten invertir en R+D+i i el 50% dels projectes empresarials que demanen ajuda al CDTI procedeixen de sectors tradicionals, com el de la joguina , tèxtil o turisme.

Dins de les pimes, si comparem les que inverteixen en R+D+i amb les que no ho fan, les primeres incrementen en dos anys un 16% la seva productivitat i un 18% el valor de les seves exportacions. El camí és clar i el que cal fer és donar suport a les empreses perquè prenguin aquest camí. Espanya no es pot permetre el luxe que les nostres pimes aixequin el peu de l’accelerador de la innovació i, per tant, cal acompanyar-les en aquest esforç.

On pretenen arribar amb els diferents programes dirigits al món de l’empresa?
Ens hem marcat l’objectiu de duplicar en cinc anys la mida de la nostra economia innovadora, i per això necessitem incrementar en 6.000 milions d’euros les inversió privada en R+D+i (a partir de 2010). A més, necessitem incorporar a 40.000 empreses en el perímetre de la innovació i calculem que amb tota aquesta estratègia generarem 500.000 llocs de treball d’alta i mitjana qualificació en l’àmbit de la R+D+i.

Aquests són els paràmetres que hem acordat amb les comunitats autònomes, que han de comprometre arrossegament d’inversió privada en R+D+i. És un pla molt ambiciós, però en matèria científica ho hem aconseguit i estem entre els 10 països més potents en producció científica, per tant, tenim la base per aconseguir-ho.

Què passarà si es produeix un canvi de govern en un futur pròxim?
Portem ja molts anys invertint en ciència, i estem obtenint resultats molt potents, que estan preparats per traduir-se en béns i serveis. El que cal és una major i millor connexió amb el sistema productiu.

Després del fracàs de la construcció com a motor de l’economia, quins altres sectors poden assumir aquest paper?
La construcció segueix sent clau en la nostra economia. Aquest sector ha de desenvolupar competències que tinguin a veure amb nous materials, noves enginyeries i nous nínxols de mercat, perquè segueixi sent clau dins i fora de les nostres fronteres (on hi ha grans oportunitats). El que és important és que l’empresa tingui capacitat de construir fora, i amb valor afegit, no amb mà d’obra barata, perquè si és per cost de mà d’obra, segurament no serem competitius.

Ho serem perquè els nostres productes i serveis tinguin un clar valor afegit. Igualment, el turisme és un dels sectors que pot tenir major incidència en la recuperació de la crisi.

Però hi ha dos grans bastions de qualsevol estat, que són l’energia i la salut, en els quals Espanya té grans capacitats.

La majoria de les veus insisteixen que l’energia nuclear ha de cobrar més protagonisme, però és una qüestió que xoca amb el programa electoral del Govern. En aquest context, com s’afronta el repte nuclear?
El repte de l’energia cal afrontar sense demagògia, amb dades oberts per al debat i a partir d’aquestes dades certes es pot tenir una opinió. L’energia nuclear té certs problemes, que són els que són, i es pot debatre sobre ells. L’energia nuclear té l’inconvenient dels residus i, per tant, el que fa el Ministeri és invertir en investigació per generar coneixement en el tractament dels residus i sobre noves possibilitats, com són els moderns reactors, i per descomptat Espanya participa en l’ gran projecte europeu ITER.

Això és el que hem de fer, i si aconseguíssim la nova generació de reactors i passéssim a fer servir un altre tipus d’isòtops, com el tecneci, desapareixeria el problema dels residus i, per tant, no estaríem subjectes a debat. Però això no ha arribat. Mentrestant, la responsabilitat del Govern és continuar invertint en coneixement.

Pel que fa a la nova llei de Ciència, està prevista que es voti al Congrés el pròxim dia 15. ¿Confia que s’aprovarà definitivament?
Estem debatent les esmenes particulars, i creiem que es podrà aprovar amb la incorporació d’aquestes esmenes, amb les que la llei sortirà enfortida, anirà al Senat, i després tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva. La llei suposarà més feina estable per als nostres joves investigadors i més qualitat per a la nostra ciència.

Com influirà en l’ocupació?
En primer lloc, la llei dissenya una nova carrera investigadora, en la qual se substitueixen les beques per contractes, amb totes les prestacions i drets socials. Així, Espanya es posa al capdavant dels països del Nord d’Europa que ja han fet això, i avança a Estats Units, Alemanya o Gran Bretanya, on segueixen comptant amb beques. Això suposa que l’avaluació de la trajectòria científica estarà basada en mèrits.

Promourà explícitament la mobilitat dels investigadors, ja que hi haurà passarel·la dels organismes públics de recerca i les universitats, i des del sector públic al privat, de manera que un investigador que tingui la curiositat de treballar en una empresa podrà plantejar obertament els seus projectes . Cal fomentar l’emprenedoria. Espanya necessita vocacions emprenedores i la Llei facilita aquest aspecte.

Quin paper li queda a la Universitat?
La Universitat ha de transmetre el valor de la innovació, però difícilment ho aconseguirà per si mateixa si no és innovadora. És difícil mantenir un valor que no es té.

Només afegir que per a què la universitat faci això cal canviar la llei.

El diari afegeix algunes coses més sobre fets i declaracions.

2 respostes a “La Universitat ha de transmetre el valor de la innovació”

  1. a 11 març 2011 a les 1:28 José María

    Sóc jo, o això no encaixa gaire amb http://www.abc.es/20110310/economia/abci-patentes-201103101621.html ? 25 estats avançaran junts, i 2 ens quedarem enrere – els 2 grans (en tamany) que pitjor acostumem a fer les coses en ciència i tecnologia…

  2. a 11 març 2011 a les 8:02 Enric I. Canela

    José Maria,
    Aquet tema no és més que la defensa de l’espanyol. Res important des del punt de vista d’R+D+i. Jo no conec ningú amoïnat per aquest tema. Només és una consideració política.
    Les patents funcionen en anglés.
    El com si ara féssim un debat sobre si l’espanyol ha d’estar present en el J. Phys. Chem. Em temo que encara que hi fos ningú el faria servir.
    Publiquem en anglès i prou.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació