Enric I. Canela

Avui llegia que la política d’austeritat que s’han autoimposat les universitats públiques catalanes s’ha traduït en retallades per valor de 126 milions d’euros en els pressupostos que les últimes setmanes han estat aprovant els consells de govern i els consells socials de cadascuna.

Els rectors temen, no obstant, que les restriccions no satisfacin les exigències de la Conselleria d’Economia i Coneixement, a la qual ha estat adscrita la secretaria d’Universitats, que dies enrere va anunciar que deixaria d’entregar a les universitats un 10% dels 900 milions d’euros anuals que va destinar el 2010 als centres d’educació superior.

El director general d’Universitats, Lluís Jofre, ha iniciat una ronda d’entrevistes amb els rectors per abordar l’abast de la tisorada, però sense revelar els criteris que s’aplicaran. Els recursos previstos en els plans d’inversions i de millora del finançament per objectius també segueixen en suspens.

La via per millorar el finançament de les universitats a través d’un augment de les taxes es revela, ara com ara, impracticable, ja que correspon al Govern central fixar els increments i és improbable que, a mesos vista d’unes eleccions generals i enmig de la crisi econòmica, prengui qualsevol decisió transcendent en aquesta línia.

Paral·lelament el rector de la UB, Dídac Ramírez, feia pública una “Carta oberta del Rector a la comunitat universitària“. Comença amb: Les darreres setmanes he mantingut contactes amb el conseller d’Economia i Coneixement, el secretari d’Universitats i Recerca i el director general d’Universitats, i m’han comunicat que per a l’exercici 2011 la nostra Universitat tindrà una notòria retallada en els ingressos que provenien de la Generalitat de Catalunya. Aquesta retallada és conseqüència de la conjuntura recent, de l’estat financer de la Generalitat i de la política d’ajustament promoguda pel nou govern. En relació amb les previsions, tenen com a referència una retallada de prop del 15% del pressupost assignat a les universitats a l’inici de 2010 abans de les diferents mesures i els anuncis de reducció del dèficit públic.

Ens demana implicació crítica i ens diu: Els temps actuals demanen a tots els sectors socials —i també a la universitat— sacrificis que es concreten en l’esforç professional i en la feina ben feta; però de cap manera hem de renunciar a l’exigència dels recursos que són indispensables per tal que la universitat pública continuï sent una institució independent que concentri les respostes de totes les branques del saber científic, que garanteixi la formació i que assumeixi el lideratge de pensar el nostre món i projectar-lo cap a un futur de progrés, benestar i solidaritat.

Implicació i sentit del deure del rector. Sap que ens té al seu costat, però això no és obstacle per a què, a banda de veure la discrepància entre el que ens diu el rector i el que havia anunciat el Govern (15% davant del 10%), faci meves les paraules del diputat de CiU al Parlament, Antoni Fernández Teixidó, bastant liberal, per cert, en declaracions al programa “Parlament” de TV3, considera un “disbarat” la “perdigonada de retallades” pressupostaries generalitzades anunciades pel govern de la Generalitat.

Una retallada d’aquesta magnitud fa inviable la universitat. Si tenim en compte que les despeses corrents són de 328 milions d’euros i que el finançament de la Generalitat prevists era de 275 milions d’euros i que les despeses de personal de 264 milions d’euros. La cosa està molt clara. Una disminució de 40 milions d’euros només podria assumir-se amb una reducció de personal per valor d’un mínim de 30 milions d’euros.

Confio plenament en el rector i espero sabrà trobar el camí per sortir d’aquesta situació. El que és, però, gravíssim és que per dificultats pressupostàries portem ja anys sense preveure el recanvi de personal. El cop pot ser irreversible si el Govern no hi posa seny.

Potser, amb tristesa, haurem de dir: per sort la recerca no ens la finança la Generalitat.

4 respostes a “Catàstrofe universitària”

  1. a 16 març 2011 a les 12:40 joan civallers

    benvolgut Dr. Canela.

    com sempre el seu article molt encertat, crec però que el principal problema es que aquestes retallades son fruit de la manca de credibilitat que tenen els nostres rectors i vicerectors (especialment el de economía), si tinguessim credibilitat no aplicarien retallades impossibles ,, ja que la generalitat donaria credibilitat als nostres arguments i actuaría en consequencia. Aíx si no ho fa es per que 1.- la universitat no ha sapigut guanyar-se el respecte de la societat ( i ara està d’esquenes a ella) i 2, les animalades que va promovent el nostre rector i el nostre mediatic vicerrector de economia ( a més de company de ESADE com a professor del Secretari general )fan increible qualsevol argument i per tant esperança de que la generalitat ens ajudi

    Joan

  2. a 16 març 2011 a les 7:34 joan josep puig i corbé

    Sota el meu punt de vista el problema es que les universitats catalanes i especialment la de barcelona no son capaces de vendre a la Societat la necessitat en inverssió universitaria.

    en aquest cas concret, a mes es dona el fet de que la gestíó del rector i del seu equip està en entredit , tant per part de consell social com per part de la própia administració.

    els resultats als rankings internacionals i de excelencia dels nostres estudiants (del que la societat actual es reflexe) demostra que les universitats ho estan fent molt malament.

    així doncs, primer toca demostrar i despres demanar

  3. a 16 març 2011 a les 7:49 Enric I. Canela

    Joan,
    No discutiré que la universitat, no només els càrrecs, té poca credibilitat, però una part important la té la Generalitat.
    Quan el parlament ha fet comparèixer un rector per demanar-li comptes, com seria la seva obligació?
    La Generalitat té avui suficient informació, em consta, com per saber això.
    Jo durant aquest mandat no he vist cap projecte que representi una despesa important per a la UB. Haig de dir que no disposo de tota la informació. M’he mirat bastant bé el pressupost, millor el de l’any passat, i no he detectat res que no sigui correcte. Altra cosa és si les prioritats són les mateixes, però això no em correspon.
    Els problemes més grans són herència. Hi puc escriure un article sobre el tema.
    Ara bé, insisteixo que dic això amb la informació que disposo.

  4. a 16 març 2011 a les 7:58 Enric I. Canela

    Joan Josep,
    Cap universitat és capaç de vendre res. En això fa anys que faig un crítica profunda a la universitat i especialment a la UB.
    La gestió econòmica del rector de la UB ha estat criticada perquè s’ha negat a aplicar determinades retallades per solucionar el dèficit que arrossega la universitat des de l’any 2003 (augmentant) fins el 2007 o 2008 si no recordo malament. El punt més delicat és el de l’aplicació del conveni del PAS laboral. Aquest conveni estava signat prèviament a les retallades, amb el vist i plau de la Generalitat, més o menys explícit, jo no hi era, com tots els convenis.
    Els rànquings internacionals, segurament el que trobo més encertat, és el que publica el Times Higher Education. En aquest rànquing la UB no queda tan malament. Cert que globalment no hi surt excessivament bé, però en ciències biomèdiques o preclíniques està la 9 d’Europa i la 2 i 3 si descomptem les britàniques. Les valoracions dels estudiants són prou bones.
    Altres disciplines estan o posicions menys bones. El gran problema és l’abandó. La fórmula és senzilla, l’apliquen altres universitats, les normes de permanència, el relaxament en aquestes normes provoca grans volums de repetició. Aquesta és una competència del consell social, tot i que l’acadèmia mai no s’ha posat dura en el tema.
    La demanda ha de ser recíproca, la Generalitat ha d’exigir retiment de comptes, no ho fa i hi posa els diners, una deixadesa històrica i que he criticat sempre, i la universitat respon segons li demanen.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació