Enric I. Canela

El tema de la carrera científica potser és el que més polèmica ha generat durant el tràmit parlamentari de la Llei de Ciència, aprovada Congrés i que entrarà en vigor als sis mesos de la publicació al BOE. La nova llei trenca amb les condicions de treball que els investigadors espanyols tenien des de fa 25 anys. El text, encara que insuficient per a algunes veus de la ciència, ofereix una millora important en el desenvolupament de la carrera científica, no només pel que fa a retribucions, sinó també en el règim d’incompatibilitats que, en ocasions, ha minvat la capacitat de renda del científic.

Llegeixo que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha volgut tenir cura de forma especial el contracte a aplicar a cada un dels investigadors en funció de la seva formació. Així, per als que estiguin desenvolupant la seva carrera predoctoral, la llei especifica un salari que no podrà ser inferior al 56% del salari fixat per a les categories equivalents durant els dos primers anys, el 60% en el tercer exercici, i al 75% en el quart. En cap cas, a més, podrà ser inferior al salari mínim interprofessional.

Per als investigadors que tinguin ja el títol de doctor s’aplicarà un contracte de treball d’accés al sistema espanyol de ciència i tecnologia, la duració haurà de ser superior a un any i inferior a cinc. En aquest cas, la retribució d’aquesta modalitat de contracte no serà menor a la que correspongui al personal investigador que faci activitats anàlogues.

Finalment, el contracte d’investigador distingit, el termini que fixaran les dues parts, s’aplicarà només a aquells doctors nacionals o estrangers que tinguin reconegut prestigi en l’àmbit de la recerca científica i tècnica.

A aquesta millora retributiva, els investigadors sumaran ingressos addicionals pels drets d’explotació d’una patent. En els casos en què els drets d’explotació de l’obra corresponguin a un centre públic de recerca, el personal dedicat a la recerca té dret a una compensació econòmica en atenció als resultats en la producció i explotació de la mateixa.

No obstant això, per al personal investigador funcionari que s’integri en les escales de professors d’investigació d’organismes públics de recerca (OPI), d’investigadors científics d’organismes públics de recerca i de científics titulars d’organismes públics de recerca es manté fins al 31 de desembre de 2013 tot el sistema retributiu vigent fins ara per la norma de 1986.

Pel que fa a les incompatibilitats que l’anterior normativa exigia, la nova llei introdueix canvis importants. El personal docent i investigador de la universitat podrà autoritzar, complides les restants exigències d’aquesta llei, la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament investigador en centres públics de recerca, dins l’àrea d’especialitat del seu departament universitari, i sempre que els dos llocs vinguin reglamentats com de prestació a temps parcial.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació