Enric I. Canela

Llegeixo que el Ministeri de Ciència i Innovació ultima els detalls de l’acreditació Severo Ochoa, que presentarà en breu i amb la qual vol premiar els centres de recerca excel·lents. Se seleccionaran un màxim de 40, que rebran anualment entre un i dos milions d’euros (encara està per definir) i la excel·lència en una disciplina en concret serà revisada periòdicament per un comitè d’experts.

Amb aquesta distinció, el ministeri que dirigeix Cristina Garmendia vol també evitar el que ha passat amb les convocatòries de Campus d’Excel·lència, que tractaven de premiar a les universitats més prestigioses d’Espanya i al final s’han acabat concedint a la gran majoria de centres universitaris, sense distingir entre els que són i els que no són excel·lents.

Efectivament, és el que cal fer. Això del Campus d’excel·lència ha anat bé per fer que les universitats facin alguna cosa més, però realment de premiar l’excel·lència, res de res.

Veurem què passarà amb això. A veure si aconseguim una acreditació.

6 respostes a “Centres amb acreditació Severo Ochoa”

  1. a 22 març 2011 a les 9:39 RCR

    Passara el mateix que amb els Campus… Si volen “premiar” l’excel·lència en la recerca i ens fixem en els centres que han aconseguit Advanced Grants o Starting Grants del ERC a Espanya en els tres darrers anys, més del 60% de centres acreditats haurien de ser catalans… Aposto el que vulguis a que com a màxim acreditarem un 20-25% de les concessions… (per no dir el 18%). I per un altre costat… no estem “venent” els centres barats? Si la Generalitat fa anys que aposta per centres de recerca independents, basats en l’excel·lència (estic pensante n els Centres CERCA), amb inversions sostingudes, potser no molt grans en alguns casos, te sentit “acceptar” l’entrada del MICINN i deixar-li recollir els fruits sense haver invertit ni un euro? Quines seran les contrapartides de posar diners en un centre? Potser posar l’etiqueta “español” i posar-se les medalles? Se que en temps de crisi, qualsevol ingres es important… pero per els centres en que hem invertit com Catalunya única i exclusivament, tants recursos i esforços, paga la pena? Esperem la convocatoria completa i amb la lletra petita ben clara potser… I per un altra banda, cal que algu torni a evaluar un cop mes i amb criteris diferents, l’excel·lència de centres com l’ICFO, ICIQ, CRG, IRB, IDIBAPS, ICN… pero citar sols alguns? Resultará que no son excel·lents en el seu camp quan alguns d’ells atrauen investigadors de tot el mòn i el 80% dels seus investigadors han vingut de fora d’Espanya?

  2. a 22 març 2011 a les 11:27 Enric I. Canela

    Tenim els quatre centres que finança La Caixa (beques). Dos d’aquí i dos de madrid. De totes formes podria ser que trobessin algun a Extremadura. No se sap mai.

  3. a 23 març 2011 a les 12:48 Jordi

    Benvolgut Enric, respecte als Campus d’excel·lència val a dir que és cert que el nombre seu és elevat però no més elevat que el nombre pôles de competitivité francesos o el de clusters d’excel·lència alemanys que són el resultat de programes similars als CEI (però amb dotacions econòmiques infinitament superiors). No es tracta de número de CEI, es tracta de ser excel·lent en un/s àmbit/ cosa que ha fet pensar més enllà del tradicional “nosaltres som bons en tot”. Doncs no, una universitat no potser de primer nivell internacional en tot, això només ho poden pretendre 4 o 5 universitats al món. A més, ha fet pensar en agregacions estratègiques en els àmbits d’especialització entre universitats, centres de recerca, centre tecnològics, parcs científics i tecnològics i empreses.
    Per altra banda, el programa severo Ochoa diu que pretén identificar 40 centres de recerca. Dubto molt que actualment a l’estat espanyol hi hagi 40 centres de recerca de primer nivell internacional. Una altra vegada però no s’hauria de tractar del número sinó del què. En Paleoecologia, el rànking mundial de qualitat científica està encapçalat per l’equip d’Eudald Carbonell (IPHES-URV) seguit d’Oxford. Es tracta doncs del què, d’especialitzar-se i, en el cas dels CEI, i els altres programes similars, de tenir tot la cadena de valor (talent-ciencià-tencologia-empresa-territori) ben engrassada al voltant de cada àmbit especialització, ni tant sols sé bo en un dels esglaons de la cadena és l’objectiu. Els CEI, els pôles de competitvité o els clúster d’excel·lència alemanys són instruments de política pública que pretenen enllaçar tota la cadena de valor perquè lamentablement resulta que cooperar, que hauria de ser una cosa natural, no ho és. La llàstima, repeteixo, és que els CEI neixent amb pocs recursos, escassos, escassísims.

  4. a 23 març 2011 a les 11:55 Enric I. Canela

    Jordi,
    Conec aquestes universitats i alguns d’aquests campus són una idea irrealitzable, una broma de mal gust. Els pols de competitivitat francesos no són universitats. Allà han finançat menys que aquí. Primer, els pols o clústers estan en un espai (cadascun) i no dispersos. Aquí es tracta de donar a tothom i això encara estaria bé si hi haguessin diners. Saps que rep la F. de Biologia del CEI? No arriba a 3.000 euros. Això senzillament és una rucada. Els diners aquí no els posarà ningú perquè la Generalitat (l’Huguet ja ho va dir) els considerarà del pla d’inversions. I el ministeri no dóna res.
    La teoria que m’expliques del pôles i dels clústers està molt bé, però no hi té res a veure amb els CEI.
    A Física s’estudia la freqüència llindar, per sota de la qual no hi ha senyal. Això passa amb molts programes, es gasta diners que no produeixen senyal perquè estan per sota del llindar, diners per pagar algunes fotocòpies. Una fotocòpia per ciutadà no millora res i val diners.
    Severo Ochoa? Veurem com ho enfoquen. De la Garmendia si me’n refio.

  5. a 24 març 2011 a les 9:46 Jordi

    Enric, no estic d’acord amb l’ampolla buida que veus en els CEI. La cosa es grisa i et podria dir altres casos que no són com els que comentes. Si bé els diners són claus perquè la gent cooperi estrtègicament no tot es redueix a quantitats de diners. Ara és l’hora de sumar per multiplicar i qui no ho faci allà ell.

  6. a 25 març 2011 a les 12:00 Enric I. Canela

    Jordi,
    El CEI ha tingut la virtut de moure algunes coses, cert, però quan es dispersen recursos no es genera senyal. Jo estic en un CEI, a part d’un logo en els papers no he vist gaire més. i et ben asseguro que sóc una persona que procuro informar-me de les coses. Si no ho notem els que hi som…
    Això sí, algun administratiu més, alguna oficina extra a Madrid, etc.
    Hi estic totalment d’acord, no tot són diners, però sense…

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació