Contra el mecenatge


Enric I. Canela

Llegeixo que el Congrés ha rebutjat, amb els vots en contra del PSOE i IU-ICV, i l’abstenció de CiU i PNB, prendre en consideració una proposició de llei del PP per a modificar la normativa de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, amb l’objectiu d’incrementar aquestes deduccions davant la crisi econòmica.

Les raons del PSOE són que el govern espanyol ja treballa amb una normativa (clar com que aquesta ve del PP…)

Tan necessari que és fomentar-lo i resulta que les ments preclares dels diputats espanyols no ho fan. Visca la construcció i el turisme d’espardenyes.

5 respostes a “Contra el mecenatge”

  1. a 23 març 2011 a les 10:39 RCR

    Pitjor es el nou text de la llei de la ciencia que contempla incentius fiscals pel mecenatge als OPIs de l’estat pero no als propis de les autonomies que estan plenament reconeguts. Es a dir, si poses diners al ISCIII tens avantatges fiscals i si els poses al CRG o al IDIBAPS, no… Malament anem… Es que no aprendran mai…
    El text de la llei ja esta disponible amb les esmenes a http://www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/BOCG/A/A_080-20.PDF

  2. a 24 març 2011 a les 12:00 Enric I. Canela

    RCR,
    Sí, ho veig. Mala cosa. de totes formes caldrà que les inclogui la Generalitat. Ho escriuré ara.

  3. […] en un comentari fet en Contra el mecenatge m’ha fet notar que la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, en el seu redactat […]

  4. a 24 març 2011 a les 10:47 RCR

    Mercés… Hi ha més coses… Per exemple, els OPIS (p.e. CSIC) i les seves unitats, podra crear consorcis, fundacions, etc. Aixo es bo perque obre la via a que es pugui treballar “territorialment” com diuen ells, amb administracions publiques i ens privats, pero el problema es que les condicions son les seves i venen fixades per llei i ells defineixen per exemple el pla estrategic del nou centre… per tant, barrat el pas de nou a recuperar autonomia en els centres del CSIC residents a Catalunya… al menys amb visió pròpia i no centralitzada. Cal mirar be els temes de propietat intel·lectual en el cas dels professors adscrits. I una apreciació particular: Es nota que les pressions han portat a pasar d’una llei de la Ciència i la Tecnologia a una de Ciència, Tecnologia i Innovació, amb un pastiche de recorta i pega notable per encabir aquest darrer terme i concepte, quan en els païssos més avançats ja s’están oblidant d’ell… Aixó porta a una presència més que notable (molt exagerada) de Centres Tecnológics i Parcs, per justificar la despessa que ens han obligat a fer i que pagarem generosament sense cap mena de sentit ni contingut. Es més, han afegit el paper dels PCT com llocs estrategics per la transferencia als sector productius… Si no es aixo, que son? Operacions immobiliaries sense cap sentit (el que s’ha fet). Crec que hi haura follon amb el tema dels comités de Bioètica (s’adjudiquen TOTA la repesentacio espanyola, inclosa qualsevol organisme supranacional, i per tant no queda cap forat) o fins i tot en els criteris d’evaluació de la recerca (es marquen quins han de ser tinguts en compte en molts casos…). I un altra cosa greu, es que es defineix un sistema de CAPTACIO (literalment) de dades del sistema totalment UNIDIRECCIONAL: Ells capten tot de tothom i com a maxim, et deixen “consultar” (com ara, et donen les dades en PDF perque les puguis treballar be…). El tractament de les autonomies es de pures comparses tot i reconeixer per fi el seu paper sistèmic… pero no tenen cap impacte ni capacitat de decisió en res. Sempre estan en minoria i una minoria dividida en 18 es zero. El text es molt obert i permet moltes interpretacions i aixo vol dir que sempre acabarem perdent en les interpretacions… S’ha avançat molt però cal mirar-s’ho amb MOLT detall… Crec que el text es molt espès, masses agents i casuístiques canviants, coses repetides i moltes disposicions adicionals… Es podia haver fet una cosa simple i estructurada, amb apartats especifics apart per administració publica i el seu personal, universitats, etc… pero no tot barrejat.
    Salut!

  5. a 25 març 2011 a les 12:06 Enric I. Canela

    RCR,
    Una llei espanyola mai tractarà bé a les autonomies. I al meu parer la gent que ha negociat des de Catalunya no ho ha sabut fer. Al meu entendre hi ha coses que es podien haver negociat. La llei, en conjunt, arregla algunes coses,però no és la llei. Tècnicament és dolenta.
    Era necessària però no és la meva.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació