Enric I. Canela

RCR en un comentari fet en Contra el mecenatge m’ha fet notar que la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, en el seu redactat aprovat pel Congrés, en la seva Disposición final cuarta, modifica la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo donant beneficis a los Organismos Públicos de Investigación dependientes de la Administración General del Estado.

No sé si els diputats catalans han fet alguna cosa per incloure els centres de la Generalitat, però em sembla una salvatjada, un atemptat al senti comú només considerar els OPIs

6 respostes a “Els centres de recerca catalans sembla que no són dignes de ser considerats”

  1. a 24 març 2011 a les 2:53 José María

    Hola,

    La llei modificada, la 49/2002, ja contempla (en l’article 16, modificat per la LCTI) com a entitats beneficiàries del mecenatge les entitats sense fins lucratius. Segons l’article 2 de la 49/2002, aquestes són fundacions, associacions declarades d’utilitat pública, ONGs, etc., que han de complir un certs requisits (articles 3 i 4 de la mateixa). Els requisits ara s’han explicitat com a més amplis, afegint al redactat la innovació i la transferència.

    L’article 16 de la 49/2002 també permet que organismes i institucions de caire públic (l’Estat, CCAA, Universitats, IRL, etc.), sense entrar en si són “entitats sense fins lucratius” o no, es puguin beneficiar del mecenatge. Ara hi han afegit els OPIS.

    Amb tota la meva estima als centres de recerca del CERCA, si jurídicament estan establerts com a fundacions, per molta participació pública que tinguin al seu patronat, no formen part de l’administració autonòmica, i per tant no em sembla agosarat que hagin de complir els requisits marcats per a qualsevol fundació (com pot ser la Fundació Josep Carreres).

    Per cert, per com es modifica la llei, fa la sensació que fins ara no es podia donar directament als OPIS, però sí a totes aquestes fundacions, si complien els requisits.

  2. a 25 març 2011 a les 12:12 Enric I. Canela

    José Maria,
    Cert, però em sembla que tenen més facilitats les OPIs. Jo crec que caldria haver buscat la manera per incloure les fundacions (no dic la Josep carreres) que tenen tota la formulació pública però que poden conttractar sense les limitacions que imposa la llei espanyola. Quin científic vindria a preus de l’administració pública?

  3. a 25 març 2011 a les 12:47 José María

    Ara, els OPIs tindran més facilitats, sens dubte (les fundacions, com fins ara, hauran de fer els papers per ser reconegudes d’utilitat pública). Però (des del meu desconeixement jurídic) no veig com diferenciar fundacions amb més o menys esperit o formulació pública, que no sigui aquest format d'”utilitat pública”. Em sembla molt vàlid que hi hagi fundacions que es puguin saltar alguns requeriments de l’administració, però precisament pel fet de no ser administració és raonable que hi hagi un mínim control de les seves activitats per poder beneficiar-se de les condicions del mecenatge.

    Fins i tot així, no es detecten alguns casos que personalment no em fan gaire feliç, com algun centre del CERCA que requereix que els seus RyC, en signar el contracte, signin també una acceptació confome no demanaran que se’ls ofereixi cap tipus d’estabilització, i en acabar la RyC marxaran del centre sense queixar-se a ningú.

  4. a 26 març 2011 a les 12:12 Enric I. Canela

    A la llei sempre hi ha fórrmules. Prepararé una esmena a veure si la puc enviar al Senat. M’ho miraré bé. Indecents hi ha arreu. tenen l’obligació de quedar-se els RyC.

  5. a 26 març 2011 a les 2:47 José María

    Doncs, des de la seva fundació, és la política d’un dels centres del CERCA de més renom nacional i internacional (el que la ministra sol fer servir d’exemple). La línia “som tan bons que després d’uns anys de fellow aquí tindràs moltes portes obertes” pot ser acceptable, però incompleix les condicions de les RyC i ningú entén com els mantenen el finançament.

  6. a 26 març 2011 a les 11:27 Enric I. Canela

    José Maria,
    Mala política. Els antics n o tenien aquest compromís institucional, però amb els nous la cosa és diferent. Jo amb el compromís sense avaluació no hi crec, però si superen l’avaluació: contracte.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació