Enric I. Canela

L’antic conseller responsable d’Universitats i Recerca, Josep Huguet, publicava ahir l’article: Els pactes es compleixen. Una cosa que crida l’atenció és com Josep Huguet, que quan va començar de conseller d’aquest ram, no tenia ni idea, poc a poc es va anar transformant i va interioritzar la importància d’aquest àmbit amb un notable coneixement. Avui, quan Josep Huguet intervé ho fa com ex-conseller “de Recerca i Innovació” no tant de turisme o altres coses. D’alguna manera, diria jo, va caure en la fascinació d’aquest món de l’economia del coneixement i va arribar a ser plenament conscient que sense “coneixement” no serem res. Deixeu-me dir que la darrere etapa de Josep Huguet em va semblar més plena d’encerts que d’errades, mentre que la primera és al contrari.

Dic això perquè penso que Josep Huguet té raó en el seu article. I ho dic sense saber com afronta el Govern el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. El Govern té tot el dret a aplicar els ritmes que la conjuntura econòmica li permeti, però sempre dins del marc de les prioritats que en el seu moment vam decidir tots. Dic tots plenament conscient. Jo no hi era ni tampoc vaig tenir cap paper, però el faig meu perquè hagi ho va considerar el conjunt de la política i de la recerca de Catalunya.

Moltes coses del pacte són millorables, però de cap manera això pot fer perdre valor al pacte.

Diu Huguet que cal que els responsables polítics directes de les dues principals agències de suport a la innovació s’hagin llegit el pacte, utilitzin intel·ligentment el potencial enorme de centenars de professionals que treballen a Acc1Ó i a Talència, respectin el model d’agències que ja tenen escrits els seus propis plans de desplegament 2009-2013, facin front al concepte retallada lineal que aplicat a aquests organismes que ja estaven mal dotats, significa matar la gallina dels ous d’or, i, sobretot, que no es perdi l’esperit de cooperació amb els agents socioeconòmics i de confiança amb els treballadors d’aquestes agències clau.

Ignoro que sap Huguet sobre això, que es fa o que no es fa, però imagino que quan ho diu és perquè alguna cosa no va. Particularment crec que avui és un immens error polític fer que ambdues agències estiguin en àrees diferents del Govern. Economia i Coneixement hauria d’incloure, sense cap dubte, l’àmbit de la Transferència de Coneixement.

La meva sorpresa va ser quan vaig veure que en el nou disseny de la Generalitat el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació està dins d’Economia i Empresa. Al web de la Generalitat no apareix dins d’Economia i Coneixement ni tan sols enllaçat, està citat i mínimament explicat dins l’apartat Recerca, però jo no he sabut veure un senzill enllaç. Potser no he estat encertat en la meva cerca, però si fos així seria que les coses no són gaire evidents.

Al meu entendre un gran error d’Artur Mas en dissenyar l’organigrama.

Parlem de 100 dies de Govern: en aquest àmbit, anant més enllà de les grans idees, no he sentit cap manifestació pràctica, altra que els tòpics, com el d’ahir en la Cimera (veure Cimera i coneixement). Van escriure:

4.- Aconseguir una major interrelació entre recerca, innovació, universitat i activitat productiva.

En el marc del desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, cal incidir de manera especial en aquelles febleses que condicionen el futur del sistema de la ciència i la innovació a Catalunya, com ara: les carències en l’explotació del coneixement i la transferència de tecnologia, la fragmentació d’agents i de polítiques en un entorn institucional complex, les rigideses pel que fa a les universitats i a la mobilitat dels investigadors, la manca d’una cultura innovadora, especialment en les PIME, i la manca d’instruments financers tipus capital risc.

Destaco: la fragmentació d’agents i de polítiques en un entorn institucional complex. La principal fragmentació està al Govern. Abans d’endreçar als altres cal alinear els propis recursos.

En aquests anys de Govern no-CiU vaig lloar el fet que es mantingués sempre present l’expertesa de Mas-Colell i sempre hi fos d’una manera o altra. En aquest món de la recerca i la innovació, potser menys polititzat que altres i on són més fàcils els grans consensos, demanaria que es comptés amb l’experiència dels que han passat i que uns i altres ens deixéssim de maniqueismes. Aquestes paraules no volen dir que cregui que algú està actuant ara sectàriament, no, en tot cas es va fer bastant en un període recent i ja passat, senzillament defenso que els que tenen alguna cosa a dir i han estat responsables en el Govern han de ser escoltats i si pot ser còmplices. És per Catalunya.

2 respostes a “Va bé el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació?”

  1. a 26 març 2011 a les 1:29 Jordi

    Enric, deixem expressar el meu acord amb totes les teves paraules, punts i comes incloses. Espero que en l’àmbit de la recerca i la innovació s’aprofiti tot el que s’ha fet des de fa molts anys i les idees i compromisos contrets a la vegda esdevingui un tema transversal en l’acció política del govern com passa als països i regions més avançades d’Europa. Això, per cert necessitaria una reorganització de l’organigrama de la Generalitat com dius.

  2. a 27 març 2011 a les 10:47 Enric I. Canela

    Jordi,
    Sempre he cregut que els models, quan són correctes, s’han de mantenir. Quan arribes a un lloc, sempre potsdeterminar el canvi en alguna prioritat, les coses no són perfectes, no ho eren ni ho seran mai. O si més no perfectes per a tothom, però cal mantenir la línia.
    Un canvi ha de ser l’oportunitat per canviar el que no funciona i que el vell, sabent-ho no pot fer, no per escombrar.
    Espero que les coses es facin bé, o millor, però que no desfacin.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació