Enric I. Canela

Fa uns dies Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, va ser a la Universitat de La Laguna en una taula rodona sobre la governabilitat universitària, organitzada pels consells socials de les universitats públiques canàries.

Castellà va comentar que a Catalunya s’està debatent el model de direcció de les universitats, en el sentit d’aclarir responsabilitats entre consells socials i consells de govern. En la seva opinió, l’ideal seria tenir un únic òrgan on estiguin representats l’àmbit acadèmic, civil i parlamentari, amb competències molt clares en finançament, elecció del rector, normativa, etc. La mateixa comissió d’estudi està analitzant l’elecció del rector, tot i que per a ell no és el més essencial i que en qualsevol cas, sempre ha de ser un acadèmic. També la sembla oportú dotar d’autoritat als equips de govern i avaluar l’acompliment.

Castellà va afegir que la via contractual és molt important, en el sentit de contractar excel·lència i comptar així amb els millors docents, el que ha d’anar acompanyat de programes de mobilitat. El secretari d’Universitats i Recerca també va destacar la importància de compartir recursos i així estalviar despesa i com a exemple va posar el cas del consorci de biblioteques universitàries catalanes per fer compra comuna de volums.

Una altra idea és la compartició de personal d’administració i serveis entre diverses universitats. Va abundar així mateix en el model de finançament, amb l’increment al màxim possible els preus dels graus com dels màsters, el que es compaginaria amb una forta política de beques. Segons el seu parer, això suposaria més equitat en la política de preus.

També va avançar que estan replantejant l’oferta acadèmica, ja que la seva comunitat té ens 500 màsters i igual quantitat de graus. Per a ell, això no té sentit, ja que hi ha moltes titulacions que es repeteixen. Va dir que cal millorar l’oferta interuniversitària i compartir recursos. És a més pertinent seleccionar uns pocs títols i oferir una excel·lència internacional.

Segons la seva opini, la funció investigadora és la que millor s’ha adaptat a l’entorn social, i va afegir que, amb tot, estan treballant en un catàleg d’infraestructures científiques, per prendre decisions sobre sinergies entre universitats i també per posar aquesta infraestructura al servei de l’àmbit econòmic.

Va demanar que s’accepti que a les universitats hi ha un problema de governabilitat, encara que no hi ha un únic model per a resoldre’l, va admetre. Va assenyalar, però, que la universitat es mou adequadament, amb grups de recerca molt potents i on s’ofereix qualitat en l’ensenyament.

Va afirmar que les universitats han optat per un model mixt que no funciona, amb accions procedents de l’àmbit empresarial, però barrejades amb els àmbits col i burocràtic. Es va preguntar també si el model de negoci d’una universitat ha de ser igual al d’una altra, i es va respondre que no, ja que els objectius de cada institució són diferents. L’important és tenir clar els objectius, el seu seguiment per aconseguir-los i el sistema d’informació de les universitats per controlar la qualitat i la prestació del servei. Els consells socials, els rectors, l’administració autonòmica, i també l’administració central, hem d’estar satisfets d’on hem arribat, però ara cal marcar nous objectius.

Jo subscriuria moltes coses però algunes no. Per exemple: “les universitats han optat per un model mixt que no funciona”. No és cert, el govern central i en part la Generalitat van optar per aquest model. Tampoc estic d’acord sobre que haguem d’estar satisfets. Hem millorat però no com altres i això és per estar trist perquè la culpa és del model.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació