Un observatori més


Enric I. Canela

Llegeixo que les universitats de l’Estat espanyol i les cambres de comerç i indústria d’Espanya han subscrit un conveni de col·laboració, emmarcat en els objectius de la ‘Estratègia 2020’ de la Unió Europea, per tal de fomentar una relació més estreta entre el món de la educació superior i el teixit productiu en pro de la innovació, l’esperit emprenedor i la competitivitat.

El conveni inclou deu línies estratègiques, cadascuna d’elles liderada pel rector d’una universitat, que com aspectes més nous contempla la creació d’un observatori de les demandes socials i del sector productiu espanyol per fomentar l’accés a l’ocupació dels joves titulats i un major nivell de competitivitat en les empreses espanyoles.

Pretén també crear un màster en Innovació, reforçar la internacionalització de les universitats espanyoles, la formació permanent dels recursos humans al llarg de tota la seva vida, articular mecanismes per a desenvolupar eficaçment les pràctiques del grau universitari, fomentar l’esperit emprenedor, facilitar la compatibilitat entre programes de doctorat i contractes en pràctiques en empreses, enfortir la transferència de coneixements entre universitats i empreses i apropar al professorat al sector productiu són algunes de les línies que recull aquesta nova estratègia.

Benvingut tot el que sigui avançar en aquests camps, especialment si això implica a l’empres. De totes maneres la meva petita reflexió és que devem ser l’Estat amb més observatoris per metre quadrat, més o menys, disposem d’un informació, sovint repetida i no contrastada. Tenir-la, diem, amb un valor “regular”, costa diners. Després no es fa absolutament res a banda de fer una reunió davant els mitjans i la gent del sector per presentar els resultats.

2 respostes a “Un observatori més”

  1. a 09 abr. 2011 a les 2:05 David

    Totalment d’acord Enric. Això ja sembla una obra pública: 10 observant i només 1 treballant.

  2. a 09 abr. 2011 a les 5:37 Enric I. Canela

    David,
    Estan de moda els observatoris. Abans hi havia alguns però ara tothom en fa.El problema és que els criteris estadístics contrastats no hi són si no es fan pels òrgans competents, totla, res de res.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació