El futur de la UdG


Enric I. Canela

El regidor de l’Ajuntament de Girona i candidat de CiU a les properes eleccions parla avui al seu bloc de la UdG (veure Una ciutat universitària, una universitat amb ciutat).

Diu: És evident que cal reforçar i multiplicar el suport de l’Ajuntament cap a la Universitat en la seva estratègia 2020, que passa per la seva internacionalització, la seva projecció exterior, el reforç de la seva oferta, l’excel·lència educativa i en recerca, la potenciació dels àmbits on és potent, etc.

Proposa crear una càtedra “GironaCiutat” ens servirà per reforçar aquesta connexió i per vincular molt més el nostre futur.

  • El tema de les universitats de fora de Barcelona serà un tema de debat. Jo sempre m’he manifestat favorable, però és cert que ara els vents bufen en contra. No hem de perdre de vista que:
  • La universitat ajuda al desenvolupament estratègic del territori i els guanys que ha proporcionat a Girona la universitat són enormes. El procés està inacabat.
  • Assignar el cost de millorar el territori a la universitat és un error. En tot cas cal posar en el canto dels resultats la millora del territori. Per tant els recursos aportats no només han de sortir del “capítol” universitats del pressupost públic.
  • Això no és obstacle per mantenir estudis sense estudiants. Cal racionalitzar l’oferta.
  • Si es decideix posar estudis específics cal construir residències.
  • La reflexió és complexa, té criteris polítics que van més enllà de la política universitària i no ho despatxarem ara.

No és un tema d’universitat però m’agradaria que Carles Puigdemont fos el proper alcalde, és bo. Girona guanyaria (i també la universitat).

4 respostes a “El futur de la UdG”

  1. a 03 maig 2011 a les 11:49 Jordi

    Lamento molt que una vegada més surti que “hi ha un tema de debat sobre les universitats de fora de Barcelona”. Primer, lamento la distinció entre universitats de dins de Barcelona i universitats de fora de Barcelona, és una distinció que no aguanta cap anàlisi mínimament entenimentat i que va en la línia que el Parlament digui No a retallades socials a Barcelona i no digui res dels altres llocs del país. És que les universitats o les empreses o les institucions públiques tenen quelcom de diferent si són de dins o fora de Barcelona, l’ADN és diferent a Barcelona, està mutat diferent. En segon terme, lamento lo del debat doncs sembla, com molts intenten anar atiant ara si ara no, que les universitats de fora de Barcelona són qüestionables i ara més “que els vents bufen en contra”. Radicalment en desacord, ara els vents bufen millor que mai per veure i constatar que 1) el cost-benefici d’universitats de “fora de Barcelona” és superior en retorn socioeconòmic que les de “dins de Barcelona” i 2) la qualitat científica de les universitats de fora de Barcelona (que juguen en condicions pitjors) és igual (veure estudis SIMAGO) que les de “dins de Barcelona”. Per altra banda, no trobo en cap anàlisi extern fet sobre el sistema universitari català (per exemple OCDE) que es plantegi aquest debat, potser serà perquè no hi entenen o perquè siplement aquest debat el plantegen els que, des de “dins de Barcelona” tenen interès i raonaments ideològics en perpetuar una de les lacres més grans dels nostre país, la Barcelunya, és a dir, confondre la part amb el tot, i no entendre que un país està fet de molts territoris i de moltes universitats territorials que estan dins i fora de Barcelona, o és que Barcelona no és un territori.
    Resum, no es tracta d’estar a favor o no estar-hi, siplement no hi ha debat. No es tracta de disn o fora de Barcelona. Es tracta de servei, qualitat i cost-benefici pel país.

  2. a 03 maig 2011 a les 3:22 Enric I. Canela

    Jordi,
    Lamento que ho lamentis però el debat ha estat des del dia de la seva creació. Uns a favor i altres en contra.
    El tema de no reatllades a Barcelona va ser una proposta socialista i com que ells presentaven la moció tenien el dret de no admetre esmenes transaccionals. De fet CiU va demanar que s’hi incloguessin altres llocs. Ja sé sap.
    El debat no està tant en sí les universitats han d’existir o no com en el mapa de titulacions i matriculacions.
    I és menys ideològic del que sembla, de fet ja saps qui les va crear i qui les va defensar aleshores.
    Serà inevitable posar els costos de titulat un al costat de l’altre, passarà aviat i si no es fa el que defenso, incloure altres paràmetres no universitaris…

  3. a 03 maig 2011 a les 3:40 Jordi

    Enric, si el que algú planteja és un debat sobre les universitats de dins i fora de Barcelona en termes de qui fa titutalts més bé de preu (o de cost) i a partir de qui si es poden o no justificar uns ensenyaments o no i partir d’aquí si es poden justificar o no unes universitats o altres, la cosa és realment per plegar. Per altra banda, només cal agafar (dades que et passaré)les dades de titulats / € rebuts per veure que no no hi ha diferències substantives quan es mira en conjunt.

  4. a 08 maig 2011 a les 8:16 Enric I. Canela

    Jordi,
    Jo no discutiré això, però reconeixeràs que hi ha alguns ensenyaments sense estudiants. I el tema dels màsters és demencial. Malgrat que les universitats juguen totes el seu paper, calo algunes modificacions.
    Cal plantejar seriosament el tema de les residències. Un lloc on lels universitaris es mouen sense problema, UK, té residències.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació