Enric I. Canela

El Congrés dels Diputats va aprovar dijous, de manera definitiva, la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, dos anys després que es conegués el primer esborrany del text. El seu desenvolupament i aplicació costarà uns 40 milions d’euros, segons fonts del Ministeri de Ciència i Innovació.

Els principals aspectes d’aquesta norma, que modifica al seu torn vuit lleis, són els següents:

Defineix el sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació com un sistema de sistemes, que articula el públic i el privat.

Crea l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i l’Estratègia Espanyola d’Innovació (ambdues ja estan en marxa).

Neix el Consell de Política Científica, Tecnològica i d’Innovació com a òrgan de coordinació general de la recerca científica i tècnica, adscrit al Ministeri de Ciència i Innovació i en el qual estan representades, a més, les comunitats autònomes. Aquest, que participarà en l’elaboració de les dues estratègies, substitueix l’actual Consell General de Ciència i Tecnologia.

Crea el Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació en substitució al Consell Assessor de Ciència i Tecnologia, en què participaran la comunitat científica i tecnològica i els agents econòmics i socials.

Proposa la creació del Comitè Espanyol d’Ètica de la Recerca, que conviurà amb el Comitè de Bioètica d’Espanya.

Pretén corregir algunes debilitats del sistema, en particular la baixa contribució del sector privat al finançament i execució d’activitats d’R+D+i, de manera que incentiva el patrocini i el mecenatge.

Hi haurà dos agents finançadors: l’Agència Estatal d’Investigació (de nova creació per a la qual la llei no preveu un augment de la despesa. El text emplaça el Govern a crear aquesta agència en el termini màxim d’un any mitjançant l’aprovació del seu estatut) , i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (ja existent, orientat al foment de la innovació).

Promou la mobilitat del personal investigador i tres modalitats de contracte -cap d’indefinit: contracte predoctoral; contracte d’accés al sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació (per a investigadors amb títol de doctor o equivalent, amb una durada que no pot excedir els cinc anys i avaluacions obligatòries), i el contracte d’investigador distingit.

La carrera professional del personal investigador funcionari s’estructura al voltant d’un nou disseny d’escales científiques, que es reorganitzen per homogeneïtzar el seu règim de selecció i retributiu.

S’autoritza el Govern perquè procedeixi a reorganitzar els organismes públics de recerca, el que suposarà l’extinció d’aquells que en una part substancial dels seus fins i objectius coincideixi amb els d’altres organismes.

Estableix que en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern ha d’elaborar l’estatut del personal investigador en formació.

El personal del Sistema Nacional de Salut que tingui una activitat investigadora serà considerat personal investigador.

Dedica un títol a l’impuls de la recerca i a la transferència del coneixement, la difusió i cultura científica.

Aposta per la internacionalització del sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació, dedica un apartat a la cooperació al desenvolupament i a la implantació de la perspectiva de gènere en la composició, per exemple, dels òrgans i consells.

Aquí podeu veure la nota de premsa del Ministeri de Ciència i Innovació. Suposo que aquesta setmana la trobarem al BOE.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació