Enric I. Canela

La Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació recull opinions diverses. Una mica és la llei de ningú encara que políticament convé dir que és la de tothom. Un sí però no és una visió comú, per raons diverses. Algunes opinions [(1) (2) (3) (4)] les he agrupat i les podeu llegir tot seguit.

Joan J. Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) diu coses a diferents mitjans: No és el gran salt endavant que esperàvem per a la ciència espanyola, és una llei molt conservadora. La nova llei estableix que el model normal de funcionament de la recerca a Espanya és el funcionarial i amb un model funcionarial resulta molt difícil importar i retenir talent. Hi ha un altre tipus de carreres molt més atractives per als científics. Hem posat tant èmfasi en el contracte d’accés que ens hem oblidat de garantir que amb aquest contracte es pugui investigar. Anem a viure un experiment. Respecte al contracte: hauria d’anar acompanyat dels mitjans econòmics i físics necessaris per investigar de forma independent. El contracte hauria de ser un paquet i el paquet és més important que el propi contracte. El temps dirà quins centres atrauen més talent i produeixen millor ciència, si els que imposen als funcionaris o els altres. La llei no proposa una reorganització del sistema que tard o d’hora ha de produir-se. La llei ha estat molt tímida i conservadora. Suposa una petita passa endavant quan es podria haver fet un salt No obstant això la llei és un pas endavant en aspectes com la transferència tecnològica o la mobilitat de científics i es positiva la creació de l’Agència Estatal d’Investigació, que és un dels grans impulsos que aquest text suposa per a la Ciència espanyola. Aquesta Agència és el punt clau de la nova llei i confio que el ministeri atengui el suggeriment de la Cosce d’imitar – si no copiar – el model de l’European Research Council ERC). Més que fer el que la llei permet, cal aprofitar el que la llei no prohibeix, i hi deixa força buits per poder fer coses. La moció aprovada per unanimitat al Senat, per la qual els grups parlamentaris insten el Govern a modificar la Llei de Mecenatge i alguns aspectes relacionats amb la fiscalitat es tracta de una cosa molt important ja que és molt positiu que entri capital privat en el sector de la Ciència.

Lluís Torner, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER): Però és un avanç respecte a la llei anterior, que estava vigent des de fa 25 anys i havia quedat obsoleta. Un aspecte positiu de la nova llei és que facilitarà la mobilitat del personal entre les universitats i els centres de recerca, encara que la llei hagués pogut ser més ambiciosa.

La Conferència de Rectors de les Universitats (CRUE) han valorat positivament la llei per la mobilitat dels investigadors i per la flexibilitat que li imprimeix el sistema universitari perquè el personal es pugui especialitzar en la investigació o en la docència.

Amaya Moro-Martín, portaveu de la Plataforma Investigación Digna, considera que el nou text es preocupa més de la governança que dels investigadors. La nova llei porta el Consell de Política Científica, Tecnològica i d’Innovació, el Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació, el Comitè Espanyol d’Ètica de la Investigació, però, encara que aquestes mesures són necessàries no es presta atenció als investigadors que van a generar el coneixement científic que tots aquests consells i comitès van a regular. Així que la Llei de la Ciència deixa als professionals a la deriva perquè el nou contracte d’accés no ve lligat a cap tipus de garantia que doni oportunitats d’estabilització per als investigadors que superin les avaluacions establertes, sinó que és simplement un contracte temporal de cinc anys. Per aquest motiu, la Plataforma vol demana un contracte d’accés que sigui un contracte temporal de cinc anys amb una avaluació que, de ser superada, garanteixi l’estabilització de l’investigador en base als seus mèrits científics i suggereix que aquest contracte estable final (conegut com ‘ tenure-track ‘) estigui subjecte a avaluacions periòdiques i demana que això es faci sota el paraigua de l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i de l’Agència Estatal d’Investigació, les quals estan encara per definir.

Fran Terán, membre de la plataforma Investigación diu que el nou contracte d’accés es quedarà com un contracte per obra i servei de cinc anys, però no servirà per estabilitzar investigadors i menys encara per atreure talent estranger.

Luis Serrano, cap de Disseny de Sistemes Biològics del Centre de Regulació Genòmica es pregunta si és necessària una llei de ciència per poder investigar. En els països desenvolupats no hi ha lleis de ciència.

La Federación de Jovenes Investigadores / Precarios (FJI) diu que han participat activament en tot el procés d’elaboració de la llei i que tot i que el seu pas pel Senat ha permès millorar notablement el text aprovat al Congrés, aquest segueix presentant massa mancances com per poder ser valorat positivament per la FJI. Afegeixen que l’últim tram de negociacions al Senat va permetre introduir una de les seves esmenes en l’actual disposició addicional 28 ª (2), destinada a posar fi al frau de les beques de recerca que encobreixen llocs de treball, tant en l’àmbit públic com en el privat. Lamenten que questa disposició trigarà encara un any a aplicar, només és aplicable a les noves convocatòries i a més el Govern es dóna un termini de fins a 2 anys per elaborar un nou Estatut del Personal Investigador en Formació. En definitiva, podran convocar beques de recerca fins l’any 2014. Consideren la gran decepció d’aquesta Llei el nou contracte d’accés, reclamat reiteradament per la FJI. Aquesta nova modalitat contractual pretenia atraure valuosos professionals al teixit investigador espanyol, inspirant-se en el sistema tenure-track anglosaxó, el que implica l’estabilització després d’una sèrie d’avaluacions. Per contra, aquest supòsit contracte d’accés ha estat desvirtuat al llarg dels diferents esborranys, fins a acabar convertit en un mer afegit a la llarga cadena de contractes temporals que un investigador concatena durant la seva carrera professional. A més, l’avaluació positiva de l’investigador ni tan sols es tindrà en compte de forma preferent per a la possible estabilització. Diuen que la resta de la LCTI també presenta destacades mancances: no flexibilitza el sistema de gestió i finançament d’universitats i organismes públics de recerca, sinó que consolida la rigidesa del model actual. A més, tampoc defineix un itinerari professional basat en l’excel·lència, el mèrit i la capacitat, demostrant així la falta de compromís amb els investigadors que treballen a Espanya.

Com podeu veure, una mica de tot però no he trobat cap valoració, a banda del conjunt de rectors i les ministerials, positiva al 100%.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació