Enric I. Canela

M’alegra haver llegit que una sentència reconeix el dret d’un investigador precari a tenir contracte. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid obliga a la Universitat Autònoma de Madrid a indemnitzar o readmetre un científic que va encadenar cinc contractes en quatre anys.

Durant quatre anys, l’investigador en qüestió va anar al laboratori a treballar en un projecte científic de R+D+i de la Comunitat de Madrid amb la Universitat Autònoma de Madrid. El termini de recerca era de dos anys renovables dos més entre 2006 i 2009 a la Universitat Autònoma de Madrid. Durant aquest temps el científic va signar cinc contractes diferents d’entre sis i 12 mesos. El seu sou mensual era de 1.970 euros.

Els contractes del científic suposen un “frau de llei”, segons el TSJM, que assenyala que la Universitat va haver de “realitzar una contractació que s’acollís a aquesta temporalitat [dos anys prorrogables altres dos] i no a un total de cinc contractacions amb idèntica obra i servei determinat “.

La sentència que obliga a la universitat a readmetre’l o pagar-li una indemnització de 10.491 euros més els sous que no ha cobrat des que el van acomiadar fins que ha sortit la sentència del tribunal, es basa en l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors que estableix que una empresa ha d’assumir un treballador si es produeixen més de dos contractes temporals durant un termini superior a 24 mesos en un període de 30 mesos.

Fa temps que està molt clar que les coses són així i que la universitat ho va fer malament.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació