Informe COTEC 2011


Enric I. Canela

Ahir va tenir lloc l’Assemblea General de COTEC ha tingut lloc coincidint amb la publicació del seu informe 2011 sobre la innovació i la tecnologia a Espanya. M’ha resultat espacialment interessant la lectura de les pàgines 31-60 de l’Informe referides a l’educació i a la producció científica. El conjunt del document hauria de servir d’orientació de les polítiques públiques. Malauradament, a banda de fer servir tòpics en el discurs, pocs governants han estès de què va la pel·lícula.

La Fundació COTEC resumeix del seu Informe COTEC 2011 (es pot descarregar al mateix enllaç si s’està registrat) el següent:

La crisi ha tingut importants conseqüències en la manera d’entendre la innovació, que en el pla públic han quedat reflectides en un clar interès per establir estratègies d’innovació i en el pla privat en una major confiança en el coneixement que tenen les persones de l’empresa per augmentar la seva competitivitat. Per aquesta raó, s’ha fet un esforç perquè l’informe reflecteixi aquesta situació.

Les dades de l’informe d’aquest any es refereixen a 2009, quan ja la crisi s’havia instal lat en la nostra economia, i reflecteixen que l’activitat d’innovació i, més concretament, la de R+D empresarial, de la qual es disposa de dades més fiables, ha experimentat la primera reducció de la seva història. Les conseqüències d’aquesta reducció s’han deixat sentir ja en el nombre de sol licituds de patent d’origen espanyol, tant d’àmbit nacional com d’altres països, i també en la producció i en les exportacions dels sectors d’alta tecnologia, tot i que aquests sectors han suportat millor l’impacte de la crisi que el conjunt de l’economia.

El capítol II es refereix a la innovació en serveis, i tant en el text principal com en els quadres que l’acompanyen hi ha contínues referències a estratègies, a noves formes de polítiques d’innovació, com és el cas de la basada en la demanda, o la consideració de l’educació com a element essencial per a la competitivitat d’un país. Aquesta nova visió de la innovació obliga a una revisió a fons dels indicadors que la caracteritzen, de manera que en els propers anys segurament veurem canviar el quadre de paràmetres utilitzats.

Però segur que la despesa en R+D empresarial seguirà sent una referència obligada, perquè és el principal indicador de l’actitud innovadora d’un país. I encara que aquest indicador, per a Espanya, ha caigut per primera vegada el 2009, i ho ha fet en un gens menyspreable 6,3%, una anàlisi més acurada d’aquesta dada mostra que la reducció de despesa ha estat molt selectiva i poc precipitada. Així, mentre que les despeses corrents totals han fins i tot augmentat molt lleugerament, han estat les de capital els que han absorbit tota la reducció, en disminuir en un 36,8%. D’altra banda, quan s’observen aquests canvis segons la grandària de les empreses, resulta que les de més de 250 empleats mantenen llurs despeses totals a costa d’augmentar en un 3,3% les corrents i reduir en un 22% les de capital. Les pimes disminueixen les seves despeses totals en un 11,8%, encara que només ho fan en un 1,7% els corrents, mentre que els de capital es redueixen en un 42,8%.

El nombre d’empreses que realitzen R+D a Espanya també ha notat els efectes de la crisi, disminuint un 9,6%, però de nou ha hagut comportaments dispars. Les de més de 250 empleats eren el 2009 només unes mil cent cinquanta, un 9,11% menys que el 2008, però, el nombre de llurs investigadors ha crescut en un 3,8%, el que es reflecteix en l’augment de llurs despeses corrents abans esmentat, encara que la intensitat de R+D d’aquest grup és només el 0,8%.

Les empreses que empren entre 50 i 249 treballadors i fan R+D han disminuït en un 8,0% i són actualment unes tres mil. Llur despesa total en aquesta activitat ho ha fet en un 12,6%, mentre que el nombre de llurs investigadors ha romàs pràcticament constant, mantenint-se en uns dotze mil cinc-cents. La intensitat d’R+D d’aquest grup és del 2,5%.

Les empreses que més estan sentint la crisi són les que tenen entre 10 i 49 empleats. Han disminuït en un 17,0%, sent ara unes sis mil cinc-centes. Llur despesa en R+D s’ha reduït en un 16,2% i llurs investigadors en un 8,6%, i en 2009 uns dotze mil. La intensitat de R+D es manté en un raonable 5,7%.

Això no obstant, el nombre d’empreses de menys de deu empleats que han fet R+D en 2009, unes tres mil, ha crescut un 9,64% respecte al 2008. Llur despesa interna ho ha fet en un 15,9% i llurs investigadors en un 9,3%, arribant als quatre mil. Llur intensitat de R+D és del 17,7%, cosa lògica perquè en la seva immensa majoria pertanyen a sectors d’alta tecnologia.

La conclusió de totes aquestes dades és que el total de les empreses que fan R+D disminueix però que intenten mantenir llur activitat, retenint llurs investigadors. Encara que no és gens tranquil·litzador que les empreses que segurament iniciaven una etapa de consolidació, les que empren entre 10 i 49 treballadors, siguin les més vulnerables.

La capacitat científica del sistema espanyol d’innovació, mesurada en nombre de publicacions en revistes internacionals de prestigi, va créixer el 2009 un 8,5% respecte al 2008. Aquest ritme de creixement és molt semblant a l’experimentat en el nombre total de publicacions internacionals generades en tots els altres països, de manera que la nostra quota s’ha mantingut en el mateix nivell que el 2008, és a dir, el 3,25%. En canvi, l’altre indicador d’output, les patents, ha entrat amb la crisi en una fase de decreixement. El nombre de patents presentades a l’oficina espanyola de patents per residents va disminuir un 0,9% respecte al 2008, i el nombre de sol·licituds de patents europees d’origen espanyol també va disminuir en un 4,8%.

La producció de béns d’alta tecnologia va experimentar l’any 2009 una reducció del 12,4%, deu punts menys que la reducció experimentada per la producció industrial total espanyola. I aquesta baixada en la producció industrial es reflecteix en el comerç exterior de béns d’equip. Les importacions van caure dràsticament el 2009, situant-se per sota de les realitzades l’any 2000. La caiguda de les exportacions va ser menor, situant-se en el valor que tenien el 2005.

Els índexs globals de referència internacional de competitivitat ens segueixen situant per sota de la trentena, que no es correspon amb la novena posició que ocupa Espanya en termes econòmics. És veritat que Espanya, en l’índex d’IMD, basat fonamentalment en dades estadístiques, experimenta un ascens de tres llocs, però en l’índex del World Economic Forum, on tenen més pes les dades d’opinió, ha baixat nou llocs.

Pel que fa a la política d’innovació, destaca el positiu balanç del programa CÉNIT, que ha mobilitzat un pressupost total de 2.300 milions d’euros, amb una aportació pública de 1.072 milions. En els 91 projectes CÉNIT han participat 1.253 empreses, de les quals, el 58% eren pimes, i han aconseguit involucrar 1.589 grups de recerca públics i centres tecnològics. Segons dades oficials, els 16 projectes de la primera convocatòria, que ja han finalitzat, van ser origen de 211 sol·licituds de patents i de 565 publicacions científiques.

El 2010 ha seguit incrementant la participació espanyola en el VII Programa Marc de la UE, principalment a causa del lideratge en grans projectes de demostració en les temàtiques de seguretat i energia, així com a la millora en la participació en TIC i transport, entre altres. Segons els resultats provisionals disponibles, el retorn obtingut en 2010 ascendeix a 422,9 milions d’euros, el que equival al 8,2% del pressupost adjudicat per a tota la UE-27. Els retorns acumulats per entitats espanyoles en el conjunt del Programa Marc fins al 2010 suposen el 7,5% del pressupost total. D’aquests retorns, les empreses van captar el 31,6%, les universitats el 23,5%, els centres públics de recerca el 16,5% i els centres d’innovació i tecnologia al 11,4%.

Cotec ha pogut comptar com cada any amb l’opinió del seu panell d’experts sobre la importància dels problemes que afecten al nostre sistema d’innovació i sobre la seva previsible evolució en el futur immediat. Aquest any, el problema que consideren més important un major nombre d’experts, gairebé el 83%, és que la demanda nacional no actua suficientment com a element tractor de la innovació.

Segurament això és conseqüència de llur preocupació per la debilitat del mercat intern i per una sensibilització més gran cap a les polítiques de demanda, propiciades per les noves estratègies d’innovació. Un 80% dels experts considera molt important la manca de cultura en els mercats financers espanyols per al finançament de la innovació. Un problema que sempre ha estat present i que ara es veu aguditzat per la crisi. Per a un 78% dels experts, també és un problema molt important l’escassa cultura de col·laboració de les empreses entre si i entre aquestes i els centres de recerca. Aquest problema, que una part dels experts havien deixat de considerar important el 2009, preocupa ara a molts més. Això es pot atribuir a la finalització del programa CÉNIT, que ha demostrat, no només la necessitat de l’estímul públic, sinó també la conveniència d’aquest tipus de col·laboració.

Altres problemes que segueixen sent importants, però per a un nombre menor d’experts, són l’escassa dedicació de recursos financers i humans per a la innovació en les empreses, que segueix preocupant a un 74% dels experts, percentatge que ve disminuint des de l’any 2008. També segueix disminuint el percentatge d’experts preocupats perquè la R+D de les universitats i dels centres públics de recerca no està prou orientada cap a les necessitats tecnològiques de les empreses.

Un problema que preocupa cada vegada a més experts és l’escassetat de finançament públic per al desenvolupament de tecnologies emergents, considerat molt important el 2010 per un 20% d’experts més que el 2009. Això pot ser conseqüència de la reducció de les subvencions públiques, que és la modalitat d’ajut més adequada per a les empreses que treballen en sectors emergents.

En línia amb aquesta última preocupació, el 83% dels experts, un 20% més que l’any anterior, consideren que la tendència que més es deteriora és la disponibilitat de fons públics per al foment de la R+D+i.

La percepció pessimista dels experts sobre la futura evolució del sistema d’innovació es reflecteix en l’índex sintètic Cotec, que cau el 2010 al valor 0,899, el més baix de la dècada. La tendència a la baixa es manté des de 2007, últim any en que el seu valor era superior a un, i per tant indicava expectatives de millora. El 2008 se situava en 0,990 i el 2009 va baixar a 0,928.

Davant l’evident apreciació negativa dels experts sobre la propera evolució del sistema espanyol d’innovació, cal fer notar que la caiguda el 2010 és aproximadament la meitat de la caiguda de 2009 i molt inferior a l’experimentada el 2008. En conseqüència, cal esperar l’arribada d’un punt d’inflexió, de manera que les opinions apuntin de nou cap a la millora del sistema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació