Enric I. Canela

José Carlos Bermejo Barrera, catedrático de Historia Antiga de la USC ha publicat el llibre “La maquinación y el privilegio. El gobierno de las universidades“.

No he llegit el llibre però si una entrevista que li han fet.

L’entrevista va així: Fa una ferotge crítica a la mercantilització de les universitats públiques i als sistemes d’avaluació de la qualitat que es van imposar a inicis de la passada dècada.

– En el seu llibre critica la tasca de la Aneca, encarregada d’avaluar la qualitat universitària i proporcionar acreditacions.
– La Aneca va néixer amb el govern d’Aznar per intentar recuperar el control central sobre les universitats. És una agència d’avaluació científica que no és merament tècnica, sinó també ideològica. S’ha apropiat dels sexennis, que són complements salarials creats per Hisenda que no tenen valor científic, però que ara serveixen per mesurar la qualitat científica de docents i investigadors amb una arbitrarietat monstruosa.

– Arbitrarietat?
– Hi ha casos de persones amb dos sexennis que jutgen a una persona per concedir el seu cinquè sexenni. A més, les Humanitats no es valoren i les revistes científiques espanyoles, que a penes tenen prestigi mundial, són considerades de màxim nivell.

– També critica que s’avalua el nombre de cites dels treballs d’investigació sense llegir aquests treballs.
– És cert, tot s’avalua sense llegir i només es compten les cites. Això significa que si pertanys a una àrea de recerca on hi ha moltes publicacions, tens més possibilitats de que et citin i per tant millor valoració. De fet, la majoria de les cites són de metges i químics perquè hi ha moltes publicacions.

L’ANECA no avalua els sexennis de recerca. Com es pot veure a la Resolución de 25 de noviembre de 2010, de la Secretaría General de Universidades, por la que se fija el procedimiento y plazo de presentación de solicitudes de evaluación de la actividad investigadora a la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora, l’avaluació la fa la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI). Els noms dels membres d ela CNEAI i els dels comitès assessors són públics i en cap cas tenen dos sexennis.

El que si fa l’ANECA es considerarque els sexennis signifiquen una avaluació, no tota, de l’activitat de recerca. Estic absolutament d’acord amb què no s’ha de tornar a avaluar allò que ja està ben avaluat.

– Ja fa diversos llibres parlant d’un discurs mercantil sobre l’educació superior.
– Sembla que la universitat només serveix per formar força de treball i és un discurs assumit per la mateixa universitat que és un disbarat. Hi ha carreres el destí natural és la docència, i formar educadors no és formar força de treball. Si les empreses volen força de treball que la paguin, que obrin universitats privades.

A mi em sembla que no fem això, més encara, ho fem menys del que caldria. No tenim, a l’hora d’elaborar programes, l’empresa al cap. La universitat no fa això. Altra cosa és que en algunes carreres, una universitat, en particular, hagi errat. Els programes, amb encerts i errors, els fem els professors sense cap directriu mercantilista. Jo, i sóc persona bastant ben informada, no he vist per a res interferències empresarials ni directives de cap classe.

– On estarà la universitat espanyola d’aquí a deu anys?
– Hi haurà aprimat substancialment, parlen d’acomiadar al 30% del professorat, i es convertirà en alguna cosa elitista, de la mateixa manera que ho està fent als Estats Units.

Això del 30% del professorat acomiadat em fa riure, no s’ho creu ningú.

Dit això, el govern de les universitats no funciona, però sense l’ajut del pobre Maquiavel.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació