Universitaris subocupats


Enric I. Canela

Tot i que com ja he comentat (veure Els rectors es defensen), no donaré opinions sobre els continguts de l’Informe CYD 2010 fins haver-lo llegit, m’ha semblat oportú reproduir aquesta notícia relativament positiva.

Diu 3cat24 que tot i la percepció social que de vegades es pugui transmetre, l’índex d’atur entre els llicenciats universitaris és inferior que en la resta de la població. És una de les dades que destaquen de l’estudi que publica anualment la Fundació Coneixement i Desenvolupament, amb seu a Barcelona, sobre el paper de les universitats en el progrés econòmic i social. Segons l’informe, a finals del 2010 la desocupació entre els llicenciats era del 9,4%, mentre que a la resta de la població era del 18%. La part negativa és que només el 70% dels universitaris fan feines d’acord amb la seva titulació. Un 20% estan sotapagats.

Aquest darrer punt em sembla preocupant. Erròniament es contracten llicenciats per feines que no són adients amb la seva formació. Ni és bo per a l’empresa ni és bo per a ells.

La notícia també parla de la bona posició, dins l’Estat, de les universitats catalanes. Ho deixo per a un altre dia.

6 respostes a “Universitaris subocupats”

  1. a 12 juny 2011 a les 6:38 David

    Aquí hi ha un tema que és políticament incorrecte però que crec que cal posar sobre la taula: un x% d’universitaris (que jo xifraria tranquil·lament en un 30%) no haurien de ser a la universitat, sinó fent una fomació professional de grau superior, que és al lloc on estarien més a gust.

    Amb la política de “tots a la universitat” hem aconseguit (1) Devaluar la universitat ; (2) gastar més diners per assolir els mateixos resultats; i (3) crear falses expectatives a centenars de milers de persones que, encara que tinguin un paperet que acrediti la formació, a la pràctica no tenen la qualificació per dur a terme una feina de tipus superior.

  2. a 12 juny 2011 a les 7:25 Enric I. Canela

    David,
    Totalment d’acord. No sé el percentatge però sí, haurien de ser a l’FP. S’ha devaluat la universitat. Es parla molt de reforma de la universitat, però el primer pas és l’accés. Em mullaré una mica més en això. Ja ho he fet sovint però cal una mica més.

  3. a 13 juny 2011 a les 12:10 Noemí

    Si no hagués fet universitat m’haurien tancat a casa. Si hagués fet FP no hauria sortit viva al primer any. Les coses tècniques (tecno, electricitat, electrònica, etc.) no em van bé i, menys si hi ha mates pel mig. Llavors, què? Al pavelló dels subnormals?

  4. a 13 juny 2011 a les 12:23 Enric I. Canela

    Noemí,
    Seleccionar bé no és enviar a tothom a FP. Els alemanys, per exemple, tenen una magnífica formació no universitària. La formació no universitària no és només tècnica.
    És donar noves oportunitats. Formar universitaris poc capacitats és un error.

  5. a 13 juny 2011 a les 9:23 Jordi Cartanyà

    Doncs tenim un problema Houston. Segons tots els informes de la Unió Europea i les polítiques i estratègies que s’estan dissenyant, es diu que Europa li manca un % molt significatiu de titulats superiors i de doctors (amb noves skills) i que de no aconseguir incrementar-ho les altres economies ens passaran la ma per la cara. Si això és cert, cosa que no dubto doncs ho diuen els savis més savis i ho corroboren totes els estats de la UE, resulta que podem fer dues coses, o els formem nosaltres o els adquirim de fora com sempre ha fet Estats Units. No es tracta d’enviar doncs gent a FP o a on sigui, es tracta que cal cada vegada més talent entrenat a les més altes capacitats ( a més de FP és clar). Si no som capaços de fer-ho els que ho necessitin els hauran de fitxar de fora, cosa que ja fan els que s’ho poden permetre doncs el “mercat” de talent és global, encara que sense una bona pedrera no hi ha res fer: tàctica Barça versus Madrid

  6. a 13 juny 2011 a les 11:20 Enric I. Canela

    Sí Jordi però la distribució del que cal és ben diferent. O sigui no podem tenir 20 jugadors dels 25 porters.
    Per altra banda, la proporció de graduats FP /universitaris està molt allunyada del que cal. El problema està en el fracàs previ i en la demanda universitària. Fins que no es corregeixi això no anirem bé.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació