Enric I. Canela
Llegia l’article “La influència de la llengua catalana en els noms d’ocell maltesos” La introducció al web de l’Institut Nova Història explica que en un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l’illa, tant en la toponímia, com en els cognoms o en el lèxic quotidià. Ara ens avança un estudi sobre la influència de la llengua catalana en els noms dels ocells, prou indicatiu i revelador de la relació de Catalunya amb Malta al llarg de la història.
Aquest treball aborda una temàtica totalment inèdita de la lingüística comparada. Segons l’autor l’estudi no és més que la punta de l’iceberg de la influència que exercí el català en el maltès (exemples que no mereixen cap estudi comparatiu: anell, antik, ark, armirall, assalt, fanal, gelat, gwardarobba, kap, kor, kastig, korda, moll, mastrudaxxa -fuster!-, moviment, nòmina, nord, porpra, pronom, sever, sitwat, tir, tirabuxú, tribut…són mots del maltès actual detectats pel lingüista Lluís de Yzaguirre), que gairebé ningú ha estudiat tot i ser una illa de sobirania catalana durant 250 anys, mig segle de sobirania hispànica a través de la nostra Corona i gairebé 300 anys comandada pels Cavallers de l’Orde de Malta, la majoria dels quals de parla catalana (Joan d’Omedes, Nicolau Cotoner, etc).
Em fa notar que es focalitza en un àmbit científic inèdit i que relliga a través dels segles els ocells amb la llengua catalana i la maltesa (l’única llengua semítica de la Unió Europea).
La veritat és que el treball, a més de servir per conèixer una mica millor Malta i la seva història, per als que no en sabem gaire, té un interès innegable per als lingüistes i per a aquells que els interessa saber de les fetes catalanes. Un bon treball de recerca de Pere Alzina.
Hi estic d’acord. Es tracta d’un article interessant tant des d’un punt de vista històric, lingüístic com ornitològic.