Els rànquings ISI espanyols


Enric I. Canela

Avui un company m’ha fet saber que s’ha publicat els Rankings ISI de las Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas“. Primer faig la presentació i al final faig un comentari.

Segons indiquen els autors, aquest rànquing de la col·laboració dels membres de dos grups de recerca “Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica – EC3” de les Universitats de Granada i Navarra (Daniel Torres Salinas, Nicolás Robinson García y Emilio Delgado López-Cózar) i “Soft Computing and Intelligent Information Systems – SCI2S” de la Universitat de Granada (Francisco Herrera y José García Moreno Torres).

A la seva presentació diuen:

Es tracta d’un rànquing d’universitats públiques i privades basat en la recerca publicada a les revistes internacionals de major impacte i visibilitat. Aquest rànquing es diferencia d’altres en quatre aspectes fonamentals:

  • S’organitza per camps (12) i per primera vegada en aquesta nova edició per disciplines científiques (19). D’aquesta manera no es presenta per grans branques de coneixement que dilueixen els diferents perfils de recerca que exhibeixen les universitats, de manera que pugui captar millor en quines especialitats són més actives i influents.
  • Proposa un mètode d’ordenació que sintetitza 6 indicadors bibliomètrics de producció i impacte que mesura els aspectes qualitatius i quantitatius de la producció científica de les universitats.
  • Empra com a font d’informació les bases de dades de Thomson-Reuters (antic ISI) Web of Science i Journal Citation Reports. Els esmentats productes són una selecció de les millors revistes a nivell mundial i són una referència bàsica de les agències d’avaluació del rendiment investigador a nivell internacional i nacional (CNEAI, ANECA).
  • S’utilitzen sèries temporals àmplies: un període de deu anys (2001-2010) i un període de cinc anys (2006-2010). S’intenta amb això dotar d’estabilitat als resultats i detectar possibles canvis en l’activitat científica.

En definitiva, l’objectiu principal d’aquests rànquings és descobrir les fortaleses i febleses del sistema universitari espanyol de recerca en diferents àmbits del coneixement. Per això “Rankings ISI de las Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas (2º ed, 2011)” és un producte d’interès per als responsables de la política científica i gestors de la recerca vinculats al món universitari.

Entre les novetats d’aquesta segona edició, destaca la inclusió de 19 disciplines científiques que permet aprofundir encara més en el perfil de cada universitat i el pas d’un web estàtic a un portal dinàmic amb múltiples funcionalitats. El portal web permet comprovar el perfil de cada universitat, la seva evolució pel que fa a la seva posició l’any anterior i comparacions a mida entre universitats.

Per conèixer en detall els resultats d’aquesta edició, estan disponibles a la web (http://sci2s.ugr.es/rankinguniversidades/downloads/rankingsISI_2011_InformeResumen.pdf).

Metodològicament cal destacar d’aquest rànquing que s’utilitzen 6 indicadors bibliomètrics consolidats i d’ampli ús en l’avaluació de l’activitat científica. Aquestes mesures un cop normalitzades queden sintetitzades en dos indicadors que representen dues dimensions: una quantitativa (volum) i una altra qualitativa (impacte). Així mateix a partir d’aquestes dimensions s’obté el IFQ2A-Index (Institucional Qualitative-Quantitative Analysis Index) pel qual finalment s’ordenen les universitats en cadascun dels 12 camps i de les 19 disciplines.

Com a fonts d’informació s’han seleccionat les bases de dades de Thomson-Reuters (antic ISI) Web of Science (Science Citation Index, Social Science Citation Index i Arts & Humanities Citation Index) i Journal Citation Reports (JCR). En aquests productes s’indexa la bibliografia científica de més difusió i visibilitat internacional ja que el rigorós procés de selecció de revistes de Thomson, juntament amb la possibilitat de conèixer l’impacte a partir del recompte de les cites, han transformat a aquestes fonts en eines imprescindibles per a l’avaluació de la ciència esdevenint els seus indicadors bibliomètrics en estàndards de referència.

Anant als resultats: Els resultats de les universitats catalanes són excel·lents. És molt fàcil veure l’evolució en aquests anys. Els millors resultats són els de la UB. En general, quan es millora en posició el 2006-2010 respecte al 2001-2010 vol dir que hi ha avenç, mentre que si la posició 2006-2010 es pitjor vol dir que es va en sentit negatiu.

Dels 12 camps, en cinc, en els dos intervals, la UB està la primera. De les 18 disciplines, en nou, en els dos intervals, la UB està la primera.

En dos camps millora del segon lloc al primer. En tres camps empitjora i en un es queda igual. Mentre que a les disciplines, en tres passa del segon lloc al primer i en sis empitjora.

M’alegra veure que a les meves disciplines, a Neurociències som els primers en els dos intervals, mentre que a Bioquímica, Biologia Cel·lular i Molecular passem del segon al primer lloc.

La UB haurà de prestar especial atenció a aquells camps i disciplines on els resultats són negatius, es perd força en l’interval 2006-2010.

En camps s’empitjora en Ciències Agràries, Matemàtiques, i Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En disciplines s’empitjora en Agricultura, Genètica i Biologia Evolutiva, Salut pública, Informàtica, Ciència i Tecnologia dels Aliments, i Enginyeria Química.

4 respostes a “Els rànquings ISI espanyols”

  1. a 27 set. 2011 a les 9:16 Miquel Solà

    A mi em sembla que la comparació entre Universitats si no es normalitza (i em sembla que no és el cas) per nombre d’investigadors de cada Universitat en el camp és injusta i no té massa sentit. Es com comparar països per PIB. No té sentit comparar Catalunya i USA per PIB, però sí que es poden comparar fent servir dades com la renda per càpita.

  2. a 27 set. 2011 a les 9:40 Miquel Duran

    D’acord amb en Miquel Solà!

    Certament aquest rànking, igual que el de Shanghai, té un defecte fonamental: barrejar qualitat i quantitat. Ara bé, com que les dades de base són disponibles, no costa pas gaire fer-se un mateix un rànking relatiu (de qualitat). Els indicadors que s’hi fan servir són més o menys bons i adequats, però al menys no depenen de la mida de cada universitat.

    En definitiva, no es pot prendre seriosament aquest rànking de forma directa. Ara bé, la seva anàlisi proporciona pistes interessants.

  3. a 28 set. 2011 a les 6:05 Enric I. Canela

    Sí, teniu raó. Mescla les dues coses. No sé perquè no han afinat una mica això. Realment el mètode m’agrada. Podrien haver fet alguna aproximació a això. Per àrees no té tan impacte.

  4. […] al que ja m’havia referit al setembre amb motiu de la publicació de l 2a edició (veure Els rànquings ISI espanyols). Com aleshores, es pot veure que la UB és líder en moltes més camps i disciplines que cap altra […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació