Enric I. Canela

La notícia del dia sobre recerca és que el programa Severo Ochoa del Ministeri de Ciència i Innovació ha reconegut els primers vuit centres recerca de l’Estat espanyol entre els millors del món. L’he rebut aquest matí mentre era al Consell de Govern de la UB, a través del meu mòbil. Hagués volgut escriure alguna cosa aleshores, però la feina va per davant. Estic content per la distinció a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) que encara que formalment no és de la UB, a la pràctica és com si ho fos i molts dels seus investigadors són professors del meu departament.

Sé la feina, fructífera, que han fet el company Joan J. Guinovart, director de l’IRB i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular al meu departament, i els seus col·laboradors aquest estiu per poder presentar la candidatura a la distinció. Podeu llegir la notícia al web de l’IRB.

L’acreditació tindrà una validesa de quatre anys i proporcionarà un milió d’euros anuals a cadascun dels centres seleccionats, que es beneficiaran a més d’accés preferent a instal·lacions científiques, flexibilitat en la contractació d’investigadors o capacitat d’atracció de mecenatge.

L’avaluació, ha estat realitzada per tres comitès de selecció compostos per investigadors internacionals i encapçalats per tres premis Nobel, ha tingut en compte els programes de recerca i de recursos humans dels centres, així com els seus plans de seguiment i avaluació de resultats proposats.

Samuel Ting, un dels tres premis Nobel que formen part del jurat del programa Severo Ochoa, ha dit que és qüestió de temps que un investigador espanyol obtingui de nou un premi Nobel.

L’objectiu del programa és identificar i promoure els centres i unitats de recerca espanyols que ja destaquen entre els millors del món en la seva especialitat.

Els centres seleccionats es reparteixen per àrees temàtiques de la següent forma: 4 en Matemàtiques, Ciències Experimentals i Enginyeries; 3 en Ciències de la Vida i Medicina; i 1 en Ciències Socials i Humanitats.

A l’àrea de Matemàtiques, Ciències Experimentals i Enginyeries:

Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). Els seus objectius se centren en l’excel·lència científica en ciències de la computació. Alberga el superordinador MareNostrum, un dels supercomputadors més avançats del món. Té la seva seu a Barcelona.

Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT). Els seus fins són la recerca matemàtica d’alta qualitat, l’estímul de la investigació interdisciplinar, proporcionar formació pre i postdoctoral internacionalment competitiva i servir d’interlocutor entre la comunitat matemàtica i els sectors tecnològics, industrials i financers. Les seves instal·lacions estan situades al Campus de Cantoblanco de la Universitat Autònoma de Madrid.

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). En aquest centre treballen un total de 250 investigadors de 41 nacionalitats diferents. Ha estat receptor de la major donació de mecenatge científic realitzada fins ara a l’Estat espànyol (16 milions d’euros). Té les seves instal·lacions al Campus del Baix Llobregat (Castelldefels) de la UPC.

Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC). Compta amb dues seus i dos Observatoris en un entorn de gran qualitat astronòmica i en el seu conjunt constitueix l’Observatori Nord Europeu (ENO). La seu central es troba a La Laguna (Tenerife) i l’altra seu és al Centre d’Astrofísica de la Palma.

En l’àrea de Ciències de la Vida i Medicina:

Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas Carlos III (CNIO). Es troba entre les primeres institucions mundials de recerca oncològica i s’ha convertit en un referent mundial en aquest àmbit. La seva seu està a Madrid.

Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El seu objectiu és promoure la recerca multidisciplinar d’excel·lència en una àrea en què convergeixen biologia, química i medicina, fomentar la col·laboració entre entitats locals i instituts de recerca internacionals, a més de proporcionar formació d’alt nivell. La seva seu es troba a Barcelona.

Centro Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC). Constitueix un centre de referència internacional en l’àrea cardiovascular. Els seus tres objectius principals són la recerca bàsica, la medicina translacional i la formació. Té la seva seu a Madrid.

En l’àrea de Ciències Socials i Humanitats:

Barcelona Graduate School of Economics. És un institut interuniversitari de recerca adscrit a la UPF i a la UAB, creat l’any 2006 amb l’objectiu de promoure recerca de frontera i educació postgraduada d’excel·lència en economia. La seva seu és a Barcelona.

Pel que fa al repartiment territorial, Catalunya destaca com la comunitat autònoma que més recerca d’excel·lència produeix, amb 4 centres entre els 8 seleccionats, seguida de Madrid (3) i Canàries (1).

La conclusió és que mantenim una bona posició dins de la recerca de l’Estat espanyol i, a més, aquests centres estan ben considerats internacionalment. El que penso que cal, que el nostre Govern ha de mantenir i potenciar com sigui, és el programa ICREA, però sense oblidar els ICREA Júnior, que el govern anterior va eliminar. Haver eliminat aquesta figura ens ha costat perdre Starting Grants del European Research Council.

7 respostes a “Quatre centres catalans reconeguts pel programa Severo Ochoa”

  1. […] eliminat aquesta figura ens ha costat perdre Starting Grants del European Research Council.   Font de l’article Que en […]

  2. a 05 oct. 2011 a les 10:14 José María

    Hola,

    Les meves felicitacions als guanyadors, la majoria dels quals, tot sigui dit, eren d’esperar.

    Però, la convocatòria permetia nomenar 10 centres, i només han nomenat 8. Quin sentit tenien aleshores els 22 finalistes? Si l’any que ve hi ha la segona convocatòria, com es deia, quants dels 14 finalistes no premiats d’enguany la rebran aleshores?

    No sé què m’agrada menys, pensar que per manca de quatre duros han preferit postposar la inversió en 2 dels 14 centres restants, o tenir la sensació que no s’han atrevit a que més de la meitat dels centres premiats fossin catalans.

  3. a 06 oct. 2011 a les 6:07 Enric I. Canela

    José Maria,
    No ho sé. Qualsevol de les opcions que dius és possible. Podria ser molt bé que els dos següents fossin catalans. O més de ciències de la vida. O manca de diners. En tot cas, un bon resultat.

  4. a 06 oct. 2011 a les 10:54 Jordi Cartanyà

    Incomprensible que ICIQ i CRG no estiguin en la llista. Això no s’aguanta si no és per qüestions polítiques i males praxis com apunta La Vanguardia si és que és veritat que alguns dels premis nobel i altres implicats en la selecció formen part dels consells assessors d’alguns dels centres seleccionats. A més, en el comitè de selecció d’experimentals no hi havia cap químic. A l’estat espanyol precisament on la Química està al capdavant, NO HI HAVIA CAP QUÍMIC. Ho lamento moltíssim per la gent de l’ICIQ i pel seu director Miquel Àngel Pericàs que ha presentat la dimissió. L’estat espanyol, una vegada més, ens perjudica, i fins quan senyors i senyores, fins quan.

  5. a 06 oct. 2011 a les 9:50 Enric I. Canela

    Jordi,
    Efectivament, incomprensible. El raonament de la manca de químics és claríssim. Si vas a jutjar un centre de química, cal algun. Jo esperava que aquests dos centres hi fossin.

  6. […] es va publicar la resolució sobre l’elecció dels centres Severo Ochoa (veure Quatre centres catalans reconeguts pel programa Severo Ochoa). El resultat va generar polèmica perquè El Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona i […]

  7. […] es va publicar la resolució sobre l’elecció dels centres Severo Ochoa (veure Quatre centres catalans reconeguts pel programa Severo Ochoa). El resultat va generar polèmica perquè El Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona i […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació