Enric I. Canela

Abans d’ahir al vespre escrivia Audàcia per arribar lluny: universitats fortes per a l’Espanya del demà, Feia referència a la presentació, aquell mateix dia del document del mateix nom elaborat per una comissió d’experts internacionals a proposta del Ministeri d’Educació.

L’altre dia vaig fer només una petita referència i vaig penjar la taula de recomanacions. M’acomiadava escrivint: Un magnífic informe que cal que sigui valorat més enllà del curt termini. Crec que aquesta és una bona herència que caldrà agrair-li a Màrius Rubiralta.

Avui ja he llegit el document. Puc dir més. Certament és un document de gran valor perquè és realista, planteja reformes profundes i el que encara és més important, no és partidista. En aquest moment és imprescindible que qualsevol reforma universitària que es vulgui fer a l’Estat espanyol sigui assumida pel PSOE i el PP. El resum executiu que reprodueixo en parla. Probablement, vist des de Catalunya, una reforma d’aquest tipus pot gaudir del suport i acord del Govern de la Generalitat.

Sovint als polítics els valorem pel que fan, però a vegades hi ha coses que durant el temps del seu mandat no són visibles. Posar ordre, deixar preparat el terreny per a què els que vinguin darrere puguin fer determinades reformes és de gran importància. Reformar la universitat no ho acostuma a fer bé el govern entrant, li manca experiència i, com que és polèmic, al govern que s’ha d’enfrontar a unes eleccions li costa molt. El millor és que, mitjançant acords, no necessàriament escrits, en temes de la transcendència de la universitat, el govern entrant es trobi la feina preparada, no només amb discursos, sinó amb documentació i anàlisi.

Aquest és el cas. En aquest moment cal reconèixer el treball fet i felicitar al secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, Màrius Rubiralta, per haver fet justament això: haver preparat documentació i deixar documents de gran valor, com el que motiva aquest article, per al proper govern. Les persones passen però la feina queda. Crec que si el proper govern espanyol fa el que ha de fer el pas de Màrius Rubiralta pel Ministeri d’Educació, ara, i de Ciència i Innovació, abans, haurà valgut la pena.

Reprodueixo el resum executiu, marca la filosofia. Si us interessa la universitat no podeu deixar de llegir el document complet. Jo ja he encarregat als estudiants de l’assignatura: Planificació estratègica i models de govern en les institucions d’Educació Superior, que imparteixo en un màster, que el llegeixin per discutir-lo.

Resum executiu:

En un món que s’enfronta a diversos i complexos problemes que no poden resoldre exclusivament per mitjans tecnològics o normatius sinó que requereixen, abans que res, un autèntic canvi de mentalitat, molts països esperen que les seves universitats exerceixin un paper molt més destacat i decisiu en la recerca de solucions que en el passat.

La ESTRATÈGIA UNIVERSITAT 2015: contribució de les universitats al progrés socioeconòmic espanyol (EU2015) és una estratègia ministerial ambiciosa, exhaustiva i sense precedents que gaudeix d’una bona acceptació i que planteja objectius per a la reforma, estableix resultats esperats i defineix indicadors d’avaluació. El Ministeri va reunir una Comissió d’Experts Internacionals i li va encomanar l’avaluació i valoració d’aquesta estratègia i les seves successives actualitzacions o textos complementaris. Partint d’aquest document entre d’altres, com ara el titulat La contribució del talent universitari en el futur de l’Espanya 2020 (vegeu l’annex 3), la comissió ofereix una sèrie de recomanacions específiques, concretes, pragmàtiques i, s’espera, realistes, amb el suport, en allò que ha estat possible, per exemples de bona pràctica d’Espanya i altres països que s’han enfrontat a problemes d’índole similar.

L’informe de la comissió està dividit en els següents tres capítols principals: desenvolupament de l’excel·lència en la docència i la recerca (capítol 2); suport més eficaç a l’entorn socioeconòmic (capítol 3), i, reforç i racionalització de la governança (capítol 4). La comissió considera que la internacionalització, definida en termes senzills com una àmplia obertura al món a tots els nivells del sistema d’educació superior, segueix sent insuficient malgrat els esforços realitzats recentment, i més si les universitats espanyoles pretenen abordar els reptes plantejats per EU2015. La comissió considera que aquest és un important punt feble que requereix d’acció immediata. Per aquest motiu, la internacionalització es tracta com una temàtica transversal contemplada en els tres capítols principals de l’informe.

La importància de les reformes proposades fa necessari un suport bipartidista, per emprar una expressió nord-americana. Una política raonable en matèria universitària no ajuda a cap partit a guanyar les eleccions, però el futur benestar del país depèn que tal política posi l’accent en la modernització de les universitats, la inversió en el sistema educatiu i de R+D i l’ampliació de les oportunitats d’accés de la població a una educació superior de qualitat. És una condició sine qua non que els polítics i responsables de la presa de decisions espanyols prenguin consciència d’això. La reforma de l’ensenyament superior també precisa d’un suport ferm i actiu per part dels governs regionals. No n’hi ha prou amb una política estrictament centralitzada. La comissió és conscient de la dificultat que això comporta, però també de la magnitud del que està en joc, i és molt poc probable que Espanya accedeixi al club dels països més desenvolupats si el seu sistema universitari suposa un llast.

Segueix la taula que ja vaig reproduir el dilluns.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació