Enric I. Canela

Llegeixo que el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ha plantejat que les universitats públiques informin als alumnes del cost real dels seus estudis quan formalitzin la matrícula de cada curs i de quant aporten ells amb les matrícules, una vegada que s’implanti entre 2012 i 2013 la comptabilitat de costos.

Diu que aquest sistema comptable no és per suprimir les titulacions cares i mantenir les barates, sinó per prendre decisions adequades i que es conegui l’esforç de tota la societat en finançar. Opina que als ciutadans no els inquieta tant pagar impostos com que s’utilitzin bé, amb transparència, amb eficiència i rendició de comptes i més encara en temps de crisi. Ha demanat que no es pensi que la rendibilitat econòmica ho és tot: L’educació no és una mercaderia, ni això és un mercat ni una botiga, la rendibilitat social és també molt important.

El ministre ha relacionat la qüestió de les matrícules amb les beques perquè ningú quedi fora de l’ensenyament superior per raons socials o econòmiques. Ha indicat que les beques es vinculen cada cop més al rendiment acadèmic, ja que el 85 % del cost de la plaça universitària és sufragat pels impostos, inclosa l’exempció de taxes per a l’alumne becat. FALS! Ha col·laborat amb el que fa la gran majoria, la confusió. La comptabilitat de costos no diu això. No està implantada però aquestes dades es coneixen amb una certa aproximació. Diu el 85% quan no crec que arribin al 65%.

Diu que s’està estudiant la possibilitat que no es bequés als estudiants per motius de rendiment deficient, de manera que haurien de pagar la matrícula si no superen la matèria després de diverses convocatòries de les sis disponibles. Ha matisat que eximiria d’això els alumnes a temps parcial, encara que caldrà definir clarament aquest concepte. Em sembla que no cal fer cap eximent, el estudiants a temps parcial no suspenen, el que fan és no matricular-se.

Sobre la quantitat, característiques i distribució territorial de les universitats espanyoles, ha assenyalat la necessitat de propiciar una racionalització. A Espanya hi ha 78 universitats (50 públiques) i han d’especialitzar, acompanyat això de mobilitat d’alumnat i professorat. La racionalització vindrà del model de finançament que s’adopti per part de cada comunitat autònoma. La cosa és bastant senzilla.

Sobre la regulació que prepara el Govern sobre constitució d’universitats, ha defensat que no hi hagi una proliferació indefinida d’aquestes, sinó un nombre “raonable. Aquest text crearà condicions per si volen fusionar-se, però el govern espanyol no va a unir universitats, ni tancar-les. Tampoc no té les competències ni la nova reglamentació canvia gairebé res en aquest punt, només aclareix com fer-ho.

Una resposta a “Ángel Gabilondo parla sobre preus universitaris”

  1. […] ni la nova reglamentació canvia gairebé res en aquest punt, només aclareix com fer-ho.   Font de l’article Que en […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació