La innovació és un luxe


Enric I. Canela

L’R+D espanyol és un problema, i greu. No fa gaire es va publicar The Global Innovation Index 2011. L’Estat espanyol es troba en el lloc 32 del món (125 economies estudiades). Les dates concretes mostren la posició en cada apartat mesurat, però els aspectes institucionals són els pitjor valorats. Destaquen el temps necessari per obrir una empresa, la rigidesa del mercat, els impostos sobre beneficis, la mobilitat dels universitaris, l’ús de recursos ecològics i el flux net d’inversions externes aspectes en els que l’Estat espanyol està pràcticament a la cua. Algunes coses poden millorar-se senzillament adoptant les mesures adequades per evitar complicar la vida a les empreses i impedir la seva creació.

L’empresa de l’Estat no destaca com innovadora. Avui llegia que la presència d’empreses espanyoles en el rànquing mundial d’inversió en recerca i desenvolupament va tornar ser molt escassa durant l’últim any. Segons la classificació realitzada per la consultora Booz & Company en el seu informe The Global Innovation 1000 (podeu llegir la llista completa i també el document de presentació de Why Culture Is Key The 2011 Global Innovation 1000 i el document THE GLOBAL INNOVATION 1000 Why Culture Is Key), només cinc corporacions espanyoles van entrar en el top 1.000, el mateix nombre que l’any anterior. Per empreses, Telefónica va ocupar el lloc 112 amb una inversió en R + D de 1.057 milions de dòlars; Almirall, el 433 amb 192 milions; Acciona, el 626 amb 117 milions; Zeltia, el 903 amb 74 milions, i Abengoa, el 944 amb 69 milions. La consultora, que explica que analitza la despesa empresarial en R+D de grups cotitzats, no inclou altres firmes espanyoles com Banc Santander, Indra i Iberdrola, que sí que figuren en altres rànquings de despesa en R + D, com el que fa la Comissió Europea.

És destacable el fet que les tres primeres empreses del rànquing mundial estan dedicades a la salut, igual que la cinc i la deu. L’altre sector més important és el de computació i electrònica juntament amb programari i Internet. Microsoft està en el quart lloc i Google en el 34è.

La incapacitat de l’empresa espanyola en crear grans conglomerats empresarials disposats a invertir en R+D és paradigmàtica.

3 respostes a “La innovació és un luxe”

  1. a 01 nov. 2011 a les 11:10 La innovació és un luxe |xcat.cat

    […] en crear grans conglomerats empresarials disposats a invertir en R+D és paradigmàtica.   Font de l’article Que en […]

  2. a 01 nov. 2011 a les 3:50 Jordi Cartanyà

    La inversió en R+D s’ha de comparar sectorialment per treure’n alguna conclusió, i fins i tot sub-sectorialment. El sector finlandès de telecom inverteix menys en R+D que els seus competidors mundials, per exemple, i alguns anàlisis diuen que és un escull de competitivitat (Nokia 4.000 M€ en R+D+I). La qüestió també rau en la I+i, Innovació + internacionalització. Resum, cal analitzar la inversió en R+D+I+i sectorialment i sub-sectorial. Aleshores veure’m com, certament, estem per sota comparativament en alguns sectors claus per Catalunya, Química, Agroalimentari, Turisme. Potser podem/hauríem de fonamentar el nostre futur en allò que som bons i insuflar el talent i l’R+D+I allí, amb empenta, consciència i consitència compartida. No hi ha miracles ni receptes màgiques, no es pot fer mimèticament lo que Finlàndia el 1991 (22% atur) va fer (NO?!?!?!) Docns potsr si que ho podem fer. Cal invertir en educació, educació i educació i R+D+I. Tenim pocs calés però, és cert. A més de llevar-nos ben d’hora, ben d’hora hem d’invertir en allò que ens farà millors d’aquí 20 anys. Menys corredors mediterrainis i més educació. Si tenim calés per tot doncs fem-ho tot, però sinó, aleshores primer el talent, i l’R+D+I, com deis en el teu encertat article fa uns dies.

  3. a 01 nov. 2011 a les 10:01 Enric I. Canela

    Jordi,
    Potser sí, però Finlàndia està en el 5è lloc en innovació.
    Et dono la raó respecte als sectors, no podem copiar Finlàndia, de cap manera.
    Discrepo en el tema del corredor. Les exportacions són clau i sense això encara som menys competitius. Potser menys d’altres infraestructures innecessàries però connectar el sectors productius intensius amb Europa és clau.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació