Enric I. Canela
La Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce) havia convocat per a aquest migdia un debat sobre les polítiques científiques en els programes electorals dels candidats a les eleccions generals 2011 al Saló d’Actes de la Seu del CSIC a Madrid. Han participat PSOE, PP i PNB. No sé perquè no hi eren altres, especialment em sobta l’absència de CiU.
Expansión ens dóna la seva versió: ¿Dónde está la innovación de los programas electorales?, titula.
Diu que la innovació és la clau per crear un nou model econòmic però que els polítics reciten aquest mantra però les seves propostes no tenen originalitat. L’escassetat d’idees noves en política científica ha quedat patent durant el debat
El portaveu de la formació nacionalista, José Ramón Beloki, ho ha deixat ben clar des del principi: “No porto cap novetat. Demano el mateix que en les dues legislatures anteriors, és a dir, que d’una vegada per sempre ens instal·lem al la innovació.
El diputat del PP Gabriel Elorriaga ha reconegut l’escalada d’Espanya en el rànquing de producció científica, en el qual ocupa la novena posició, però no és suficient, ja que manca capacitat translacional. Diu que cal obtenir rendibilitat social de la recerca. Els enormes recursos dedicats a fer recerca han de tenir retorn. Les seves propostes, una vegada més, han estat millorar el sistema d’avaluació de resultats dels científics, més flexibilitat i reformar el model de carrera investigadora existent al nostre país, actualment rígid i retallat de capacitats. La conjuntura actual exigeix, segons Elorriaga, emprendre ja polítiques conjuntes d’R+D+i a tot Espanya.
El socialista Pedro Sánchez ha recordat que el gran debat que té el país és que el model de creixement econòmic ha estat insolidari i especulatiu. L’exigència que se li planteja ara a la nostra economia és la d’internacionalitzar, per això el programa del PSOE és col·locar el cor de la societat en la ciència i el de l’economia en la innovació. Els reptes que cal superar per assolir aquest objectiu passen per millorar l’excel·lència i l’eficiència. A més, el món de la ciència s’ha d’implicar en assumptes tan urgents com el canvi climàtic, l’eficiència energètica i l’envelliment poblacional.
Segons Elorriaga, desburocratitzar la ciència és prioritari, o el que és el mateix, despullar als investigadors d’aquest estatus funcionarial que els envolta, un aspecte en què la nova Llei de Ciència no ha estat més reformadora causa a les pressions dels sindicats.
Però el que hi ha darrere d’aquestes declaracions és una necessitat urgent de captar fons i finançament. Els diputats del PSOE i del PP han coincidit que cal mantenir l’esforç en R+D i crear una Agència de Finançament. En aquest context cal captar capital privat. Per a això cal modificar l’actual sistema de desgravacions i incentius fiscals a la inversió en R+D+I i posar límits per aconseguir un millor repartiment dels fons i que arribin a les pimes. Ara aquestes ajudes són absorbides per dos grans bancs i la major operadora d’aquest país, ha lamentat Elorriaga. Seria bo crear una espècie de mercat alternatiu borsari per a iniciatives innovadores, ha afegit Sánchez.
El nou Govern mantindrà el Ministeri de Ciència? Per a ambdós, la qüestió no és conservar una estructura, sinó l’aposta per la ciència i generar coneixement, un interès en el qual s’ha d’incloure a la Universitat.
Beloki ha insistit en el seu missatge inicial: “No hi ha un altre camí que no sigui la reforma. No podem competir sense canviar el model productiu. Més del mateix.
Vaja que l’únic que ha dit les coses clares és Beloki. Els bascos són els únics que estan fent una política seriosa d’innovació. Si això és tot, una pena de debat. Els que hi hagin assistit hauran sortit pensant que si els diputats aquests es pensen que són idiotes o que els diputats són ximples. Ves a saber. Quin futur!
5 thoughts on “Pobre debat sobre R+D+i. On era CiU?”