Enric I. Canela

Avui he assistit a l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012 de l’Institut de Formació Contínua. La inauguració ha anat a càrrec de Carles Carreras, adjunt al rector i vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals de la UB i Pedro Vázquez, director general de IL3-UB. Ha intervingut un antic estudiant de IL3, empresari de la moda i la classe magistral d’inici de curs ha anat a càrrec d’Enric Colet, secretari general del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

L’altre dia em vaig referir, molt crític (veure La universitat no és una escola de negocis ni es dedica a formar venedors) a Enric Colet arran d’una intervenció seva en una taula rodona en un acte organitzat per jornada organitzada per l’AQU i la Fundació Cercle d’Economia. Dues persones em van transmetre la seva opinió i posteriorment he rebut opinions semblants. Imagino que no devia connectar amb l’audiència o per la brevetat de les intervencions en aquests tipus de debat les seves paraules no serien encertades, no ho sé. Ho hem comentat. Explicat el que pensa hi coincideixo.

El que si sé és que avui m’ha agradat força i no només a mi, ho hem comentat. Ha fet una definició de la raó de la particular crisi de Catalunya, diners i atur, més elevada que altres països i dels problemes estructurals que patim amb una gran claredat i simplicitat. Costa trobar qui ho expliqui de forma tan didàctica. Igualment ha explicat quines són les poques solucions que tenim per sortir-ne, un cop fets els ajustaments. Comparteixo el diagnòstic i les accions necessàries per a la solucions. Potser algunes de les seves opinions tenen un biaix liberal, però si les polítiques que proposa s’apliquen bé ens podem en sortir. El problema més difícil de solucionar és, al meu parer, el dels valors. Opina, molt hi coincidim, que hi ha una profunda crisi de valors. D’alguna manera l’origen rau en el que comentava a Millorar els pares per millorar l’educació, una manca de cultura de l’esforç i d’un excés de “externalització” de tot. Els pares no eduquen deixen que l’administració, l’escola, ho faci. La disciplina s’aprèn a casa, per aprendre cal estudiar, per guanyar doners cal treballar…

L’acte s’ha retransmès en directe, no sé si penjaran el vídeo, però penso que pagaria la pena. He posat l’enllaç, potser demà hi sigui.

A banda d’això, la feina d’IL3, explicada pel seu director general i el “vídeo-memòria” francament bona. IL3 està en una evolució positiva i clarament liderarà la Formació Continuada en poc temps, que toca a l’escola de la UB.

Una resposta a “Una lliçó a IL3 de com sortirem de la crisi”

  1. a 25 nov. 2011 a les 10:10 Pere Losantos

    Tens raó, però si la disciplina i l’esforç s’aprenen a casa cal que els pares -i no el/la cangur i les extraescolars- hi siguin a casa per transmetre els valors. I ara no hi són.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació