Enric I. Canela

Arriba, com cada any, el moment d’aprovar els pressupostos de les universitats. A la UB li toca que el Consell de Govern faci l’aprovació inicial divendres. Com no pot ser altrament, és un pressupost de rebaixes, les mínimes necessàries. El pressupost s’aprovarà sense saber quin serà el pressupost que la Generalitat destinarà a les universitats ni tampoc quins ingressos per serveis acadèmics (matrícules, entre altres coses) es podran obtenir, no sabem quan augmentaran els preus públics. Un pressupost amb incerteses però en qualsevol cas restrictiu.

Com passa en altres llocs, les coses corren el risc de deteriorar-se. Aquest any que s’acaba tot s’ha reduït molt, no el personal. Aquest any que bé passarà igual, el personal es mantindrà i la resta baixarà. Mala cosa.

Em consta que la secretaria d’Universitats i Recerca i, no cal i dir-ho, els equips de govern de les universitats estan fent tot el possible per minimitzar l’efecte de la crisi sobre la universitat pública. No ho tenen fàcil. El Govern està sota mínims. Estem ara pagant els errors i la mala gestió de l’anterior govern català i del nefast govern espanyol en funcions. No només això, estem sotmesos a una manca de decència del govern espanyol que es nega a satisfer els deutes contrets.

Aquestes circumstàncies ens fan molt difícil encarar el futur. El que ja portem molts anys a la universitats i veiem que s’acosta el final de la nostra vida laboral podem fer una anàlisi amb una certa perspectiva. Jo sóc persona optimista per naturalesa, però ara, potser, és el moment en què miro el futur de la universitat amb més pessimisme. Hem de seguir treballant per mantenir les coses, fer la feina el millor que sapiguem, però això no serà suficient.

Estic convençut que podrem mantenir la docència, millorar fins i tot la qualitat, depèn de nosaltres, però la recerca, la formació de doctors no, això ja depèn de la capacitat del sistema de donar-nos recursos.

Potser algú pensa que el professorat que ens haurà de substituir apareixerà per art de màgia, que arribaran investigadors de ves a saber on per ocupar els nostres llocs i que, brillants ells, començaran a donar classes. Les coses no van així. El professorat s’ha de formar i encara que algú ens menystingui, la qualitat docent és relativament bona. Els nostres titulats poden competir amb els de qualsevol lloc, més encara els que surtin de les noves promocions després de la recent reforma, tan criticada, dels plans d’estudi. Hem fet un pas endavant, no donem ara dos endarrere.

3 respostes a “La universitat està en el punt crític.”

  1. […] criticada, dels plans d’estudi. Hem fet un pas endavant, no donem ara dos endarrere.   Font de l’article Que en […]

  2. […] aquest espai de temps per parlar del pressupost de la UAB. L’altre dia vaig poder escriure La universitat està en el punt crític. Poc hagi d’afegir-hi més que la crònica i un breu comentari al […]

  3. a 15 des. 2011 a les 9:23 Ens estan ofegant |xcat.cat

    […] aquest espai de temps per parlar del pressupost de la UAB. L’altre dia vaig poder escriure La universitat està en el punt crític. Poc hagi d’afegir-hi més que la crònica i un breu comentari al […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació