Enric I. Canela
Ahir publicava l’ABC que les universitats públiques han deixat de renovar 800 contractes de professors Associats. Diu que en el cas de la UAB en són 300, en el cas de la UPC 100 i 400 en el cas de la UPF. La UB no ha reduït el nombre si no que l’ha incrementat en 18 tot i haver reduït 14.910 hores lectives dels contractes. Ho diuen fonts sindicals.
Crec que quan es donen xifres el professorat Associat caldria separar els Associats Mèdics que són una categoria diferent. Els “falsos” Associats dels que se’n parla poden ser substituïts per professorat estable, el cas dels de Medicina és diferent perquè són “autèntics”, ja que són els metges dels hospitals i clíniques.
Enric,
crec que hi ha una altra consideració a fer:
Quan un professor té un càrrec acadèmic, sol tenir una rebaixa de docènica. Qui la cobreix? En el supòsit de tenir una plantilla equilibrada, llavors és quan cal contractar professorat associat temporal. Quan el professor deixa el càrrec , també hauria de plegat el substitut.
A totes les universitats (a la UdG també) segur que hi ha professorat contarctat per aquesta raó. No és estabilitzable, ja que els càrrecs acadèmics van canviant d’àrea de coneixement.
Tot plegat es redueix a tenir molt clar per què es munta una plantilla. En general tenir associats veritables és bo, sobretot en carreres tècniques, però també en socials: gent que aporta l’experiència de la pràctica professional.
Repeteixo: tot plegat es redueix a un mal càlcul de les plantilles de professorat a temps complet.
Miquel,
Els associats no són aquesta figura.
Les places per cobrir això són les interines a temps parcial. Tota la vida havia estat així fins que per estalviar es van fer invents. També els ajudants doctors previstos a la llei.
Et dono la raó.
Enric,
sí i no… si un professor té un rebaix de la meitat de la seva docència, com es pot fer fàcilment (tens raó: el que caldria és remplaçar un temps complet per un temps complet meitat). Però no es fa.
Els ajudants doctors no crec que estiguin pensats per això. són temporals, però de llarga durada. Jo em referia a curta durada.
En tot cas, el problema és no comptar bé el que costa que un professor assumeixi un càrrec acadèmic: ja no és el que costa el seu complement, sinó el que costa substituir-lo.
Miquel,
Efectivament, jo sempre havia defensat que calia tenir un 5% mínim per aquestes coses.