Enric I. Canela

Avui el BOE publica el cessament de Màrius Rubiralta com a secretari general d’Universitats del govern espanyol. També del director general d’Universitats. No han fer cap nomenament i no sembla que el consell de ministres d’ahir els fes. Així doncs, uns dies sense responsables universitaris al govern espanyol.

Màrius Rubiralta portava tota la legislatura a Madrid. Primer secretari d’Estat d’Universitats al ministeri que dirigia Cristina Garmendia. Després, a causa d’una absurda decisió de Rodríguez Zapatero, Universitats va passar a Educació i la secretaria d’Estat a secretaria general. Rubiralta va continuar.

Li va tocar jugar amb unes cartes dolentes, amb molt pocs diners. Jo conec una mica tot el que s’ha fet allà durant aquests anys, coses visibles i coses invisibles però que creen el substrat adequat per fer, quan els vents bufin més favorables, un salt endavant. Diria que és en aquest segon aspecte on, gràcies a la feina, moltes vegades oculta, on Rubiralta més ha reeixit. Si no desmunten les coses els nous responsables es podrien veure aviat. Algunes, per ser visibles, requerien un valor polític que el govern espanyol anterior no tenia.

Seria llarg i també injust, per les coses que em deixaria, valorar la feina feta, però m’atreviré a citar l’Estratègia 2015, que dit així no diu massa però que inclou plantejaments coherents sobre un sistema de beques endreçat, ara molt pobre en recursos; uns plantejaments sobre la governança adequats al moment que vivim; un plantejament rigorós en relació al retiment de comptes i avaluació de costos que permetrà al govern espanyol deixar de dependre d’informacions esbiaixades i incorrectes subministrades per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, una cosa que és pròpia de països subdesenvolupats.

Jo crec que caldria fer una valoració positiva de la feina feta. Com he dit, poc visible, però quan es fa un edifici tota la feina que es fa per posar les instal·lacions no es veu des del carrer però és essencial per a què després funcioni, només cal que quan els instal·ladors marxin l’edifici s’acabi. Possiblement els que vinguin decidiran que on hi havia d’anar el menjador ara hi vagi el dormitori, però tot el cablatge i les conduccions seran essencials. Els que vinguin trobaran molta feina que, si la saben aprofitar, els servirà per millorar el model de la universitat de l’estat.

Molta sort en el seu retorn a casa, a la UB.

2 respostes a “La feina amagada de Màrius Rubiralta”

  1. a 18 febr. 2012 a les 7:52 Sea Mountain Sun

    Gràcies, per que en temps difícils ha mantingut una política propera als ciutadans, ajudant a que aquests aconsegueixin formar-se, sense discriminació per raons de nivell socio-econòmic. El futur ens dirà si la seva política continua, si es millora, si la gent adulta té, no només dret a estudiar, sino a treballar investigant, encara que no tingui 23 anys.

  2. a 18 febr. 2012 a les 10:30 Enric I. Canela

    Certament una feina difícil en temps de vaques magres. No hi confio gaire. Alguns detalls em fan pensar que retallaran.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació