Enric I. Canela

El diari Público publica una entrevista amb Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, antic editor de ‘Science’, ara representa a 25.000 científics de 140 països. Va ser a Barcelona per als 100 anys de la Societat Catalana de Biologia.

Agafo unes preguntes relatives a la política científica espanyola.

A Espanya, la inversió en R+D s’ha frenat en sec en els últims anys. Què proposaríeu per canviar la situació dels investigadors espanyols?
Hi ha moltes idees que ja existeixen i que Espanya podria adoptar. Per exemple, identificar els millors científics de menys de 40 anys en àrees de recerca estratègica perquè es poguessin conèixer entre ells i dotar-los d’inversió. Crec que ara mateix no tenen cap projecte d’aquest tipus.

La fuga de cervells és un mal endèmic?
La fuga de cervells ha estat un problema en molts països europeus. També solia ser un problema per a la Xina, Alemanya i Regne Unit, però han treballat molt per canviar el flux invertint una quantitat seriosa de diners. I això ens porta a la mateixa qüestió: els vostres líders polítics, pel que sé, no aprecien la necessitat d’utilitzar la ciència i la tecnologia per aconseguir innovació i crear llocs de treball en l’economia. Ells són els que han de crear sistemes d’innovació i desenvolupar l’ecosistema sencer.

Una de les primeres decisions del nou Govern espanyol va ser suprimir el Ministeri de Ciència i Innovació.
I què han dit que passarà llavors? Quin … M’encantaria tenir una conversa amb el president i preguntar-li com crearà llocs de treball si no té un Ministeri de Ciència i Innovació potent.

És més, l’Executiu ha anunciat retallades de 600 milions d’euros en la partida per a recerca, desenvolupament i innovació.
L’economia dels EUA es troba en la mateixa situació, però el nostre congrés manté els recursos dels Instituts Nacionals de Salut i altres centres que fan ciència. Pel que aparentment estan acceptant que el país necessita tenir una ciència forta.

Quin considereu que és el model a seguir?
Hi ha iniciatives, com el centre d’innovació rus de Skolkovo, que demostren la desesperació d’alguns polítics per recrear atmosferes com les de Silicon Valley. Però no funciona així, perquè les condicions no són les mateixes. El que haurien de plantejar, tant els governants com els líders universitaris i acadèmics, és de quina manera poden canviar i millorar la vida dels científics joves per convertir-los en els innovadors del futur.

El que és més trist és que hi ha un munt de gent que sap el que cal fer, tenim exemples a seguir, però els fenòmens que arriben a decidir fan un discurs sobre el tema però es queden amb les paraules. I si només fos això, alguns són com el rei Mides.

Una resposta a “Quin considereu que és el model a seguir en R+D?”

  1. […] Classificat com a Articles Enric I. Canela, Ciència, Desenvolupament, Innovació, Política, R+D, Recerca, Transferència de Coneixement | No hi ha comentaris ‘ […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació