Enric I. Canela
El diari ElPuntAvui publica un article que titula: Les retallades fan trontollar l’autonomia universitària. En les seves explicacions sobre el problema econòmic de les universitats públiques catalanes diu: Els dos últims anys, la inversió de la Generalitat en la secretaria d’Universitats i Recerca ha caigut en picat (un 13,7% el 2011 i un 1,9% el 2012) i els centres d’ensenyament superior públics han de fer mans i mànigues per quadrar els números i, fins i tot, per garantir-ne la viabilitat.
Totalment cert, però al que no es refereixen els articles que parlen de la crisi econòmica de les universitats és que el problema no són només les retallades del 2011 i el 2012, aquestes retallades han estat el tret de gràcia (i quina gràcia) que ha tocat la línia de flotació de les universitats. Costarà molt que es refacin.
Les raons són més antigues. Encara tinc una memòria acceptable. Us remeto a l’article que vaig escriure el 14 de desembre de 2009: El conseller Huguet no pot complir els compromisos i deixa les universitats en fals. Fa referència als compromisos publicats el 10 d’octubre de 2006 en el web de la Generalitat. Deia la Generalitat Del Pozo i Castells pacten amb els rectors el Pla de Finançament per a la Millora de les Universitats Públiques Catalanes. Podeu veure la notícia donada per la Generalitat i també el Pla de Finançament acordat aleshores.
Com indico en el meu article, no es van rebre la totalitat dels recursos pactats per al 2008 i 2009 i s’anunciava que tampoc els del 2010. Com que les universitats havien organitzat els pressupostos del 2008 i 2009, en part del 2010 amb aquests diners, això va ser l’inici del problema, greu problema, i va deixar a ales universitats sense marge de maniobra. Una de les característiques dels pressupostos de les universitats és que es fan d’acord amb els compromisos del Govern.
Potser alguns afins a els partits d’aleshores al Govern i que ara carreguen fortament contra el Govern actual, podrien recordar que la quantitat no pagada aleshores i la retallada ara són bastant similars.
Òbviament no tinc les dades ben documentades però penso que seria bo que l’ACUP fes públic el balanç dels diners no pagats en aquells anys i els retallats ara. Cinc anys d’incompliments i retallades són massa.
Això que expliques deu ser el transforns del fet que jo, que treballo en la gestió universitària des de fa 24 anys, des del primer dia hagi tingut sempre la sensació de fons que havia de pensar bé quin material d’oficina demanava i saber prioritzar, perquè no hi havia mai per comprar de tot. En un altre nivell, deu ser per la mateixa raó que mai no hi havia pujada de sou i sempre acabàvem donant-nos algun dia més d’afers personals; aquests que ara s’han convertit en un “escàndol” davant l’opinió pública i que ens retallaran fins que no en quedi ni un, és a dir, ens retallaran els diners que ja no ens van donar quan, de crisi, no hi havia. Crec que les universitats no han estat mai una prioritat per a ningú, ben al contrari, sempre hem estat el calaix on es podia estalviar, en favor d’altres àrees més aparents i rendibles de cara a la galeria. Sempre recordaré l’abandonament que vam experimentar quan fa ben poc, el nostre edifici més emblemàtic, que ho hauria de ser no només per a la institució, sinó per al Govern del país, es va convertir en un refugi de rodamons plens de pusses i durant mesos, ningú va fer res per ajudar-nos a recuperar la seva simbólica dignitat.
Laura,
La universitat no ha estat mai una prioritat. Ens han deixat fer. No ens han tractat malament, però dins del Govern va començar a ser alguna cosa quan la personalitat de Mas-Colell, amb gran ascendent sobre el president Pujol, va fer-se càrrec. Introduir prioritats vol dir introduir-les en el pressupost. La línia era bona i, amb algunes errades sonades, la va mantenir Carles Solà. Posteriorment van eliminar e departament i van començar a mancar recursos, fets que anaven lligats. La manca de prioritat també es veu en això. La crisi que es va trobar el Govern actual ja va trobar un context desastrós . La universitat va patir al 2011, com tots, i al 2012 la reducció és molt petita. El problema és el que comento. No és la reducció del 2012, és el que no s’ha pogut absorbir d’anys anteriors. El problema no és el dèficit, es podria solucionar, és que la tresoreria està sota zero.
Endreçar això costarà anys. Caldria recuperar el pressupost del 2010, però també absorbir el dèficit. No ho veig més que reduint personal. No hi ha lloc més on retallar. I ja saps que conec els pressupostos de les universitats. La UB ho està fent bé dins les possibilitats però ho tindrà difícil per substituir el personal que es jubili.