Amanida de rànquings


Enric I. Canela

Això dels rànquings universitaris s’està convertint en una àrea de recerca amb adeptes. Cada dia en descobreixo algun. Avui a partir de la pròpia UB n’he descobert tres.

El Leiden Ranking 2011/2012. La UB líder a l’Estat! Si però en un desastrós 110 lloc europeu i el 245 del món.

L’URAP 2011 (University Ranking by Academic Performance). En aquest cas la UB és la primera de l’Estat, la 88 del món i l’única de l’Estat que té la qualificació màxima A++.

L’European Research Ranking 2010. Aquest l’he vist una mica confús i com no em trobo massa bé fa dies a causa d’una grip, l’he deixat. La Ub ho explica prou bé, però si entreu al rànquing i us aclariu a la primera, premi.

Aquest ja el coneixia, és el 4 International Colleges and Universities (4ICU). Aquest és de popularitat en web. Aquí la UB, com és lògic, no queda bé. I ho dic perquè en el tema web hi ha molta feina a fer. La UPC va per davant i dues espanyoles també l’avancen.

La UB, dins d’aquest garbuix de rànquings sempre queda més o menys bé comparada amb els veïns, però en el context mundial queda molta feina per fer.

3 respostes a “Amanida de rànquings”

  1. a 15 febr. 2012 a les 12:02 Amanida de rànquings |xcat.cat

    […] Classificat com a Articles Enric I. Canela | No hi ha comentaris ‘ […]

  2. a 15 febr. 2012 a les 10:27 Carles Viladiu

    Cert, queda molta feina per fer…
    Amb respecte el(s) rànquing(s) de Leiden, però, cal aclarir que existeixen diferents combinacions d’indicadors i mètode de càlcul per a classificar les institucions: la posició 245 del món per la UB és precisament la combinació que resulta pitjor d’entre les possibles. Només cal visualitzar que si, pel mateix indicador, no es fa la “normalització per tamany d’universitat” el resultat és que la UB passa a la posició 112 mundial. Qualsevol altre combinació posiciona la UB encara millor. A nivell estatal, però, cap combinació permet que cap altre universitat superi a la UB.
    La “normalització per tamany” afavoreix a les universitats petites i especialitzades, sempre que tinguin un bon rendiment i impacte.
    La UB no és un cas aïllat: els seus posicionaments i l’efecte de la normalització són molt similars als de la Univ. Helsinki. Un exemple al contrari: la Rice Univ., de Texas (USA) passa de la posició 4 a la 156 per l’efecte de la normalització.

  3. a 15 febr. 2012 a les 11:28 Enric I. Canela

    Carles,
    No m’ho mirat amb detall, però estaràs amb mi en que tants rànquings només serveixen a especialistes i que la manca de mètode clar, per a un lector normal, fins i tot menys entès que jo, només embolica.
    Evidentment, amb les mateixes variables s’obtenen centenars de valoracions.
    Efectivament, quan es normalitza per mida s’afecte a les grans, que no poden ser bones en tot. El rànquing d’impactes d’Scimago és un exemple. Instituts de sis persones queden davant d’universitats excel·lents.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació