Enric I. Canela

No és un problema només de diners, és de mala gestió.

Expliquen des de la Federación de jóvenes investigadores / Precarios que com cada any, la Direcció General de Recerca, Desenvolupament i Innovació (ara dependent del Ministeri d’Economia i Competitivitat) va posar en marxa la partida pressupostària per als ajuts a investigadors predoctorals en formació (FPI) per realitzar estades breus en centres punters de recerca en l’estranger.

Les estades de 2 a 6 mesos de durada es van sol·licitar durant el mes de setembre de 2011 per realitzar entre l’1 de gener i el 31 de desembre 2012. Per a això, va sortir una resolució provisional al web del desaparegut ministeri durant el mes de novembre. Seguint aquesta resolució, molts investigadors van començar els tràmits per realitzar les seves estades en les dates previstes, moltes de les quals haurien de començar durant el mes de gener.

A dia d’avui, la resolució definitiva encara no ha sortit i la resposta del nou Ministeri d’Economia i Competitivitat a les preguntes dels sol·licitants és que si d’aquí a sis mesos aquesta resolució encara no ha sortit, s’ha de donar com a desestimada.

Deixant de banda que hi ha centres de recerca de gran prestigi internacional que estan esperant els investigadors, alguns d’aquests investigadors han començat igualment l’estada prevista amb els seus propis mitjans, ja que si no, la seva recerca es veuria frenada o fins i tot aturada, però hi ha molts que no poden permetre avançar aquests diners i estan intentant retardar el seu viatge cap al centre de destinació triat.

Aquest no és un problema exclusiu dels investigadors FPI. El passat 27 de juliol es va publicar la resolució de les concessions d’estada per als investigadors del pla de Formació de Professorat Universitari (FPU) en el qual quatre de cada deu estades van ser desestimades. En un exercici de falta de transparència, les estades es van baremar, atorgant-només les de major puntuació. No obstant això, la convocatòria FPU no estipulava que la concessió d’aquestes estades fora per concurrència competitiva, ni com s’havia de fer la baremació de les mateixes.

Diuen que la reacció dels mitjans internacionals davant les retallades i la mala gestió en R + D està deixant titulars com el de la prestigiosa revista Nature: Spanish changes are scientific suïcidi.

Citarem l’article de Nature en un altres post.

5 respostes a “El ridícul de la política científica espanyola”

  1. […] Classificat com a Articles Enric I. Canela, Recerca | No hi ha comentaris ‘ […]

  2. a 23 febr. 2012 a les 9:45 Carles Mateu

    Home, doncs en la línia de la convocatoria BE-DGR 2011 de l’Agaur, per estades entre Juliol de 2011 i Desembre de 2012, resolta el 2 de Febrer de 2012 (ja exhaurit el termini de 6 mesos de feia dies), i que ha caigut del 28% al 21% d’adjudicades, amb molts investigadors que ja no només havien marxat, sinó que ja havien tornat i tot….

  3. a 23 febr. 2012 a les 8:58 Enric I. Canela

    Carles,
    Efectivament. M’he referit a la denúncia dels Precaris. Aquest tema que comentes em va passar per les mans. Em van enviar la resolució sobre doctorands i ja eren doctors.

  4. a 23 febr. 2012 a les 9:50 pere alemany

    Aquest tema m’afecta,

    tinc un doctorand que li han concedit una brosa per anar a UCLA aquest estiu i encara es hora que li diguin res. Evident-ment els americans per donar-li el visat el fan anar a l’embaixada a Madrid i justificar que té una beca del govern espanyol i diners suficients per sobreviura a Los Angeles i comprar-se un bitllet de tornada.

    No fan més que un disbarat rere l’altre i a més jugant amb el futur de tota una generació de científics. Ja em diras si ve dels quatre xavos que dediquen a aquest programa. Si volen retallar, que no en concedeixin més, però que no ens facin fer el ridícul a nosaltres havent d’escriure cartes incomprensibles per als científics extrangers de que tenim una beca pero no la tenim.

  5. a 24 febr. 2012 a les 7:50 Enric I. Canela

    Pere,
    Són molt pocs diners i a sobre mal gestionats. En això les administracions no tenen la més mínima sensibilitat. Són “problemes administratius”. Ningú no ho arregla.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació