Enric I. Canela

El 17 de febrer del 2012 es va celebrar una reunió entre els representants dels investigadors del programa Ramón y Cajal de les universitats catalanes i els responsables de recerca de la Generalitat: el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, i el director general de Recerca, Josep Maria Martorell.

Segons els investigadors assistents destaquen els següents punts. Primer que el representants de la Generalitat els van dir les coses molt clares. Així, segons ells, van dir que el govern català està fart de resoldre els problemes d’altres i que investigadors del programa Ramón y Cajal són competència del govern central i les universitats que els van acollir. També que la Generalitat no té competències per fer-se càrrec directe dels investigadors del programa Ramón y Cajal, i tampoc disposa d’una política científica pròpia. Assenyalen que el dèficit de la Generalitat és 8.500 milions d’euros i el deute de 40.000 milions d’euros. Diuen que qualsevol mesura econòmica en els propers anys s’orientarà a rebaixar el deute, però que no hi haurà més retallades en recerca.

La Generalitat considera que malgrat els problemes, es veu la captació i estabilització de talent com una sortida cap endavant i ofereixen garanties que es facilitarà pressupostàriament noves incorporacions a les universitats.

La Generalitat intenta convèncer al govern espanyol que és millor consolidar el que ja es té, és a dir aturant noves convocatòries d’investigadors del programa Ramón y Cajal o reduint-les i estabilitzant la precarietat dels investigadors del programa Ramón y Cajal actuals.

Per la seva banda, la Generalitat intentarà reconduir el sistema universitari i de recerca fins i tot si el govern espanyol no fa res. Així, diuen que la Generalitat està farta de catedràtics i titulars que fan poca docència i molt poca o nul·la recerca, volen, a 10 anys vista, un sistema docent-investigador constituït per un 50% de personal permanent (catedràtics, agregats) i un 50% de personal contractat temporal (tipus “teaching assistant“).

Saben que l’autonomia universitària és intocable, i que les universitats lluiten per evitar ingerències, cosa que limita les possibles actuacions del Govern. De totes formes, en els propers 10 anys es jubilaran uns 2.000 professors universitaris, i pretenen que se substitueixin per uns 1.000 professors d’alt nivell i així mantenir l’acord d’una incorporació per cada dues jubilacions.

La Generalitat pretén que les places permanents siguin de tipus agregat. Pensen que la situació universitària és greu a causa d’una mala gestió i una política irresponsable d’alta contractació en els últims anys, combinada amb la forta pressió dels sindicats per a que no es canviï res.

La seva solució passa per estabilitzar els investigadors del programa Ramón y Cajal com a professors agregats Serra-Húnter. Es queixen que actualment les universitats poden agafar a qualsevol persona com a professor agregat. Ells volen un programa Serra-Húnter com una estratègia de captar talent. Evitaran l’endogàmia i el secretisme ja que la Generalitat decidirà part del tribunal.

El control el tindran perquè si les universitats accepten les normes que proposa la Generalitat, aquesta posarà el 50% del sou dels professors agregats Serra-Húnter. Com que la plaça serà competitiva en l’àmbit internacional es podrà captar talent. La idea es un perfil que combini docència de qualitat i recerca d’alt nivell, i amb una priorització cap a la recerca, la qual cosa, a priori, beneficia als investigadors del programa Ramón y Cajal. El que volen és que amb l’excusa del programa Serra-Húnter, pactar amb les universitats la política de contractació del personal universitari.

El problema que ara té la Generalitat, a banda dels diners, és que el Reial Decret de mesures econòmiques que es va aprovar fa poc té aturada la contractació en el sector públic i això entra en conflicte amb el programa

Bé, tot això no és una invenció meva ni he posat res de la meva banda, és el que diuen els que hi eren que es va dir. Poden haver matisos i detalls, segur, que no conegui. També interpretacions diferents entre uns i altres interlocutors. Tot plegat, però, una mica més suau, és el que jo havia sentit.

7 respostes a “Els investigadors del programa Ramón y Cajal expliquen el que pensa la Generalitat”

  1. […] i altres interlocutors. Tot plegat, però, una mica més suau, és el que jo havia sentit.   Font de l’article Que en […]

  2. a 23 febr. 2012 a les 10:01 pere alemany

    La veritat és que la Generalitat és força maleducada amb els professors universitaris que treballem, fem docència i fem una recerca més que digna amb els quatre duros que ens donen. Estic d’acord amb que hi ha molts professors a la universitat que ni fan classes ni recerca, doncs que els hi piquin el crostó en aquests i no ens menyspreein a tots ficant-nos al mateix sac. Ja està bé de sentir aquestes bajanades i tonteries com la que va dir el Sr. Castellà de que en uns quants anys “colocarem” tres universitats en les primeres posicions dels rankings. Doncs ja pot començar a fer la recerca i les classes ell …

    Si tan tips estan d’haver d’anar arreglant els problemes dels altres (suposo que es refereixen als governs espanyols) que deixin de jugar i diguin d’una vegada que la única solució és la independència.

    Al final sempre ens toca als ciutadans treure les castanyes del foc. no son capaços ni de pactar que ens deixin posar CAT a la matrícula i ho arreglen amb que ens posem nosaltres un adhesiu i anem pagant les multes. I igual que aquest tema que és una tonteria, un darrera l’altre. Ja està be, home, si el govern espanyol no paga res del que pacta, perquè hem de mantenir nosaltres les formes i a sobre anar pagant a tots aquests representants que tenim que no ens solucionen res i l’unic que fan és anar sortint a les fotos amb la pesada de la Sra. Sánchez-Camacho.

  3. […] escrivia Els investigadors del programa Ramón y Cajal expliquen el que pensa la Generalitat. Era un escrit sobre el que deien els investigadors. Avui llegeixo la publicació que […]

  4. […] escrivia Els investigadors del programa Ramón y Cajal expliquen el que pensa la Generalitat. Era un escrit sobre el que deien els investigadors. Avui llegeixo la publicació que […]

  5. a 24 febr. 2012 a les 8:40 Enric I. Canela

    Pere,
    Tens raó. Es fan unes generalitzacions improcedents. Sense voler segurament, en les seves expressions ens posen a tots en el mateix calaix. Sembla que només siguin bons els ICREA, etc.

  6. a 28 febr. 2012 a les 3:53 Josep

    Hola,

    De vegades la manca d’una lletra pot portar malsentesos. No es el mateix

    “… està farta de catedràtics i titulars que fan poca docència i molt poca o nul·la recerca …”

    que

    “… està farta dels catedràtics i titulars que fan poca docència i molt poca o nul·la recerca …”

    Crec que s’ha d’entendre de la segona manera (aixi estava en els primers esborranys). De catedratics i titulars n’hi ha de tot, com a la vinya del senyor.

    Salutacions,

    Josep

  7. a 28 febr. 2012 a les 6:11 Enric I. Canela

    Hola,
    Jo també crec que aquesta és la manera que s’ha d’entendre, però massa vegades hi ha aquesta manera equivocada d’expressar-se, això passa a titulars de not´cies i el que es fa és desprestigiar a les persones que dediquen moltes hores a fer bona feina. Cal tenir cura amb les paraules, especialment quan es parla des de determinats llocs. I no ho dic per aquestes declaracions d’ara i d’aquestes persones.
    Jo estic fart que em preguntin al mes de juny si estic de vacances. Estic fart del tractament gairebé de delinqüents amb els que se’ns tracta als que tenim la sort, tot sigui dit, de ser funcionaris. La majoria, malgrat aquest nom tan “lleig”, treballem i a la universitat molts sno fem festa els dissabte i festius perquè la feina viatja a casa i va de vacances.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació