Enric I. Canela

Ahir escrivia Els investigadors del programa Ramón y Cajal expliquen el que pensa la Generalitat. Era un escrit sobre el que deien els investigadors. Avui llegeixo la publicació que reprodueixo:

La Secretaria d’Universitats i Recerca destinarà aquest any fins a 10 milions d’euros per impulsar la nova fase del Pla Serra Húnter que permetrà a les universitats públiques catalanes incorporar 1.000 nous professors excel·lents fins el 2020. Els detalls del nou Pla els ha presentat aquest matí el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, acompanyat pel director general d’Universitats, Lluís Jofre, i el director general de Recerca, Josep M. Martorell.

El Pla Serra Húnter es va posar en marxa el 2003 com a resultat de l’aprovació de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC). La llei obria la porta a la creació d’un cos docent universitari propi, més flexible i de major excel·lència, per superar la cotilla imposada pel model funcionarial espanyol.

Durant la primera fase del Pla Serra Húnter, s’han contractat 482 professors permanents el què ha permès situar a les universitats catalanes en posicions capdavanteres a nivell de l’Estat. Ara, el Govern vol donar un nou impuls al Pla, reforçant-lo, per incrementar la contractació de professorat permanent excel·lent en docència i recerca amb mèrits homologables als estàndards internacionals.

Per desenvolupar aquesta segona fase, el Pla comptarà amb una direcció acadèmica, que recaurà en una persona de reconegut prestigi. El director/a acadèmic/a s’encarregarà de proposar, juntament amb les universitats, les comissions de selecció dels candidats a professor Serra Húnter i farà un seguiment anual del Pla.

Una altra novetat serà que, addicionalment, es podrà pactar, de comú acord entra la universitat i la direcció acadèmica del Pla, una retribució adequada als mèrits específics de la persona guanyadora del procés de selecció i del grau d’acompliment dels objectius establerts.

La primera convocatòria per incorporar professors per la via Serra Húnter es publicarà al juny i les contractacions es faran a partir del setembre. El programa és possible pel nombre significatiu de jubilacions previstes en els propers 10 anys i preveu reforçar les figures de professorat permanent amb figures addicionals de suport a la docència i la recerca en la línia del que es fa a les universitats punteres a nivell internacional.

El nou esquema de personal mantindrà, a més, la ràtio general de docent per estudiant (1 per cada 10) per assegurar els nivells de qualitat i atenció personalitzada necessaris pel ple desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

En aquest sentit, Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, ha afirmat: “Avui presentem un instrument més al servei de les universitats amb l’objectiu final que Catalunya esdevingui el pol de coneixement del Sud d’Europa”.

Òbviament això lliga i complementa el meu escrit d’ahir. Només faré un comentari sobre la ràtio general 1 docent per 10 estudiants. Hi estaria d’acord si, seguint models europeus de prestigi, tota la docència no estigués en mans de professorat. Creu algú que per ensenyar a plegar paper de filtre o manipular una centrifugadora cal un docent Serra Húnter o un catedràtic dels altres? Les ràtios que es fan servir per dir que toquem el cel amb la mà són certes numèricament però no hi tenen res a veure amb els càlculs europeus on hi ha bones universitats.

2 respostes a “El nou programa de professorat universitari”

  1. a 24 febr. 2012 a les 12:13 pere alemany

    Enric,

    totalment d’acord amb la teva reflexió final. Vaig pensar exactament el mateix quan aquest dimecres estavem dos catedràtics ensenyant a fer un programa per resoldre equacions de segon grau a un grup de 25 alumnes de primer curs.

    Un sistema així no pot ser eficient de cap de les maneres. És com tenir arquitectes a les obres per portar els carretons dels totxos.

    A mi m’agrada el sistema que vaig veure a la Universitat de Cornell durant el meu post-doc on gran part de la docencia recaia sobre els estudiants de doctorat i els professors s’encarregaven de les classes magistrals (a primer nomes hi havia un grup amb prop de docents alumnes) i els ajudants feien classes de problemes i pràctiques a grups reduits. A les pràctiques l’únic que feia el professor era anar interrogant als alumnes sobre l’evolució del seu treball, de totes les qüestions pràctiques se’n encarreguen els ajudants. El que també m’agradava d’aquest model és que els ajudants els contractaven per assignatures i depenent de les ganes/necessitats que tinguessin de fer classes cada any feien més o menys docencia (tots tenien a part una beca per fer el doctorat).

  2. a 24 febr. 2012 a les 8:43 Enric I. Canela

    Pere,
    El sistema que defenso és el que expliques de Cornell. Suma tècnics que facin feines a temps complet que nosaltres fem a temps parcial. Sobren professors. Potser el nombre de professors és alt i el d’ajudants i tècnics molt baix.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació