Enric I. Canela

Llegeixo que els rectors de les universitats públiques catalanes han manifestat aquest dijous molta preocupació davant l’actual situació de treball de les universitats públiques per les retallades de la Generalitat.

En un comunicat conjunt, els rectors han assenyalat que aquestes retallades afecten al finançament ordinari, als programes d’inversions en infraestructura, als Campus d’Excel·lència, i a les condicions retributives i laborals de l’única base de la universitat: el seu personal.

Davant d’aquest escenari, han reivindicat que l’educació superior i la recerca són pilars fonamentals d’una societat moderna i de progrés, i són un instrument valuós per generar progrés, benestar, riquesa i competitivitat.

Per això, han demanat que el finançament de l’educació superior s’ha de recuperar com més aviat millor situant-se a curt termini en el 0,5% del PIB català, apropant-se a la mitjana espanyola i igualar-se amb la mitjana europea.

Els rectors demanen a aquest fi un pacte social per l’educació superior i la recerca que defineixi un escenari i un model de finançament estable i conegut.

Amb això, han recordat que les universitats estan exercint amb responsabilitat un gran esforç de contenció de la despesa, procurant no minvar la qualitat de l’ensenyament.

Com dic sovint, els rectors estan obligats a fer “política vaticana” sense estridències han de defensar la universitat. Ho fan tot assumint les grans dificultats del país, però hi ha línies vermelles, també a les universitats que no es poden traspassar sense que es posi en perill el servei públic de l’ensenyament superior i la recerca. No és només model o autonomia, és que la consideració que cal tenir la personal que hi treballa té un límit. No ens movem només per diners per a nosaltres, de fet la majoria no ho hem fet mai, però si per diners per poder fer la feina.

3 respostes a “El rectors en defensa de la universitat pública”

  1. […] Classificat com a Articles Enric I. Canela, Recerca, Universitat | No hi ha comentaris ‘ […]

  2. a 24 febr. 2012 a les 10:29 JOSEP MARIA MISERACHS SANCHO

    GRACIES,…PERÒ SI NO HI HAN DINERS, COM S´HA DE FER? S´HAN DE TROBAR ELS DINERS!! PERÒ COM? MANQUEN MÈS IDEAS!! SI PER AJUDAR A LES UNIVERSITATS, HEM DE CONQUERIR DINERS…..A QUÍ ELS TREÏEM? EN ELS CIUTATANS NO, PER QUE HI HA EN TENEN PROU!! A QUÍ? FALTA DIR AIXÓ…A QUI? I NO NO E TROBA A QUI,…NO HI HA ALTRE SOL.LUCIÓ QUE ESTRENYA EL CINTURÓ. HO PROPOSAR QUE DEIXIN D´HAVERI TANTS POLITCS QUE NO FAN RÈS I EN ESTALVIE`M UNS DINERS. QUANS POLITICS HI HAN QUE NOMÈS ESPERAN QUE ELS DIGUIN QUE HAN DE VOTAR MOLTS! DONCS AQUEST COSTOS PODRIEN SER UNA BONA FINANCIACIÒ!!

  3. a 24 febr. 2012 a les 8:41 Enric I. Canela

    Josep Maria,
    Difícil, tothom s’estreny el cinturó. Hi ha coses que es poden reduir més, altres menys. Als polítics els toca decidir i als altres donar arguments per tal que decideixin bé.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació