Enric I. Canela

Avui les principals associacions de científics han enviat una carta oberta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. La carta també s’ha fet arribar a la ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, al titular d’Economia, Luis de Guindos, a la secretària d’Estat d’R + D + I, Carmen Vela, a més de a la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), i a tots els diputats de les Corts.

Per la seva transcendència, així ho penso, la reprodueixo traduïda. No puc més que estar totalment d’acord amb el que es diu. Potser fins i tot la trobo tèbia. Agreixo sincerament a tots els que han pres aquesta iniciativa.

“Ningú no ha de sentir inquietud”, aquesta va ser la frase que va llançar D. Mariano Rajoy la nit del 20 de novembre de 2011. No obstant això, les alarmes de la comunitat científica s’han encès. En només un mes, es va anunciar la supressió del Ministeri de Ciència i Innovació, i el traspàs de totes les polítiques d’R + D + I a una Secretaria d’Estat, dependent del Ministeri d’Economia i Competitivitat, més una retallada de 600 milions a ajuts de R + D + I, per reduir la despesa de l’Estat.

La situació actual, provinent d’uns pressupostos retallats i congelats, s’ha tornat insostenible. Assistim a un lamentable i vergonyós espectacle en què investigadors de molts centres estan sent acomiadats de la nit al dia, i centres de recerca destinats a convertir-se en referents europeus han arribat gairebé a l’extrem d’haver de finançar a través de la mendicitat. Molts/es científics/ques espanyols/es brillants, la formació ha estat en molts casos finançada per l’Estat, han de fugir literalment de la precarietat que assola a la comunitat científica a Espanya i anar-se’n a l’estranger a exercir la seva tasca, on es valora el seu potencial i s’ofereixen unes condicions dignes. Ajuden a altres països a desenvolupar-mentre veuen que el seu s’enfonsa.

I és que, això que el Govern considera com a “despesa” els ciutadans ho entenen com a “inversió” essencial. Prova d’això és que, arran d’aquest anunci de retallada de pressupost de R + D + I, han sorgit diverses iniciatives socials. Per exemple, una proposta perquè s’inclogui una casella en la declaració de la renda per donar el 0,7% de l’IRPF a la ciència. Iniciativa que, a data de redacció d’aquest escrit, han donat suport més de 260.000 persones. També s’han llançat projectes solidaris, com el “Projecte Paula”, o l’Associació Granadina de la Atàxia de Friedreich, que intenten recaptar donacions per poder investigar la cura de la diabetis i la Atàxia de Friedreich, respectivament.

Darrere d’aquesta mobilització social, hi ha un missatge clar. Els ciutadans han demostrat que volen que els seus impostos serveixin per finançar la recerca, i comparteixen el malestar i preocupació per la situació actual.

Al marge del nostre parer sobre aquestes iniciatives, les associacions sotasignants valorem molt negativament el context en què s’han produït. Independentment de si aquest tipus d’iniciatives prosperen, l’Estat no pot renunciar a invertir en R + D + i. La caritat a nivell personal no pot compensar la retallada i menys en un assumpte que ens beneficia a tots. La situació és crítica i si continua per aquest camí, el sistema espanyol d’R + D + i no aguantarà altre retallada pressupostària i moltes universitats i centres de recerca arribaran al col·lapse. Això suposaria el sacrifici de tota la infraestructura de recerca que tants anys s’ha trigat a construir, i el desaprofitament del talent de moltes generacions d’investigadors / es.

El Govern té la ferma convicció que el millor per a Espanya és mantenir-se en la Unió Europea i avançar en conjunt amb ella. Des d’Europa s’ha instat a Espanya a que inverteixi en recerca i educació, recordant-nos que sense aquests dos pilars, un país s’estanca i s’impossibilita el seu desenvolupament. No podem basar el nostre model econòmic en solucions a curt termini. Si un país vol ser competitiu no pot limitar-se a copiar les idees d’altres, ha de ser capaç de generar les pròpies, avançar a la resta.

Entenem que la situació econòmica que travessem és molt greu però la inversió en R + D + I ha de fer-se amb serietat i rigor, i s’ha de plasmar en els pressupostos generals de l’Estat com una inversió plurianual estable.

S’ha anunciat amb molt entusiasme la creació d’un Pla de Turisme.

Es dedicarà el mateix entusiasme a un Pla de Ciència?

Els ciutadans han transmès que entenen la importància d’invertir en ciència per al desenvolupament del país, i estan disposats a fer-ho. És el torn dels responsables polítics de materialitzar.

5 març 2012

Entitats signants:

  • Federación de Jóvenes Investigadores (FJI/Precarios)
  • Asociación para el Avance de la Ciencia y la Tecnología en España (AACTE) Asociación Nacional de Investigadores Ramón y Cajal (ANIRC)
  • Asociación Nacional de Investigadores en Centros Hospitalarios (ANIH) Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT)
  • Asociación de Investigadores Parga Pondal (AIP2)
  • Investigación digna

4 respostes a “Carta oberta en defensa de la Ciència i la Recerca”

  1. […] digna   Font de l’article Que en […]

  2. […] accions de part dels col·lectius científics, incloent-hi una carta oberta per la ciència (veure Carta oberta en defensa de la Ciència i la Recerca) en la qual es demanava una excepció per a la […]

  3. […] accions de part dels col·lectius científics, incloent-hi una carta oberta per la ciència (veure Carta oberta en defensa de la Ciència i la Recerca) en la qual es demanava una excepció per a la […]

  4. […] la despesa de l’Estat. Fa pocs dies, les principals associacions de científics han enviat una carta oberta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy –prou moderada- en defensa de la ciència i de la recerca. Com que la inversió en […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació