Enric I. Canela

M’ha agradat l’article Hacer la tesis doctoral aumenta las salidas profesionales. Efectivament això és absolutament cert, l’atur entre els doctors és inferior.

Amb tot, crec que el tema està molt mal resolt. El nombre de beques és insuficient, especialment greu en aquelles disciplines que obliguen a una dedicació a temps complet. Un problema amb les beques és que estan lligades a l’expedient, segurament és la manera més neutra de fer-ho, i poques ho estan als projectes de recerca. La meva experiència, llarga, em demostra que la gent més preparada per fer una tesi doctoral no coincideix sempre amb els millors expedients. La recerca demana qualitats diferents que les que avaluem durant la carrera.

Jo tinc costum, fa anys, de mantenir una entrevista bastant llarga amb els meus estudiants quan estan a punt de ser ex-estudiants. Una de les coses que els dic és si els veig o no amb mentalitat per a fer una tesi. Hi ha gent preparadíssima que “només” té notable i es queda fora.

Per altra banda, el reconeixement social dels doctors és massa baix. Les polítiques per afavorir tesis són molt pobres, especialment quan el nombre de doctors és molt baix si el comparem amb països on l’economia del coneixement funciona millor i la crisi no els afecta tant.

Ara és un tema en el que estic molt implicat en ser director de l’Escola de Doctorat de la UB que aviat entrarà en funcionament efectiu.

7 respostes a “La formació doctoral és un bé públic i privat”

  1. a 05 març 2012 a les 11:27 mtp

    Hi ha una figura d’universitari que és molt comuna: els que de joves vam deixar el doctorat a mitjes perquè la vida ens va dur per altres meandres, i passats els anys voldríem remprendre-ho, però resulta que els cursos estan ja caducats, etc… Es podria algun dia regular?

  2. […] Classificat com a Articles Enric I. Canela | No hi ha comentaris ‘ […]

  3. a 06 març 2012 a les 12:05 Enric I. Canela

    MTP,
    Jo crec que sí, però de totes formes en doctorats de ciències no és gens fàcil. El problema acostuma a ser que el tema sobre el que s’investigava ja està fet i cal tornar a començar.

  4. a 06 març 2012 a les 11:52 Joan

    I quina solucio hi ha per aquells que estan capacitats per fer la tesi, però no tenen el millor expedient, a part de tallar-se les venes?

  5. a 06 març 2012 a les 6:25 Sirc

    Hola Enric,
    M’ha agradat molt la teva entrada. Coincideixo amb el teu raonament i, donada la teva posició acadèmica, m’alegra llegir que trobes que un bon expedient acadèmic no és imprescindible per poder ser un bon investigador. No tothom ho veu així.
    Jo mateix era dels de “només” notable i el sistema de beques no m’oferia opcions. Tot i així vaig trobar la fórmula per finançar la meva tesi. Espero acabar aviat.
    Salutacions!

  6. a 06 març 2012 a les 9:37 Enric I. Canela

    Hola Joan,
    El sistema és injust. Jo penso diferent però no sé com podem fer canviar el sistema. Alguns grups tenen ajuts o beques pròpies i ofereixen sense tenir en compte l’expedient. Jo sóc partidari de beques a grups, les que hi ha són insuficients.

  7. a 06 març 2012 a les 9:38 Enric I. Canela

    Hola Sirc,
    Moltes gràcies. He vist tanta gent bona per davant que no arribava a excel·lent i no va poder fer la tesi. Altres que no valien gaire però amb molt bones notes sí. Cal veure si podem fer alguna cosa.
    Records

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació