Enric I. Canela

Per deferència Federació de Joves Investigadors poso a la vostra disposició el resum de la reunió que van mantenir amb la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Ministeri d’Economia i Competitivitat el dia 6 de març de 2012. No hi afegeixo ni hi trec res.

Resum de la reunió
La Secretària d’Estat comença la reunió fent una exposició de la situació i dels punts bàsics dels seus plans: comença comentant la sorpresa inicial de la desaparició de l’antic ministeri però remarcant les bondats d’haver caigut dins del Ministeri d’Economia. Estar dins del Ministeri que reparteix els diners pot ser beneficiós ja que elimina intermediaris. Posa en relleu que acaben d’arribar al lloc i el difícil que ha estat el canvi en coincidir amb el tancament de l’any i la falta de pressupostos. També insisteix que la intenció és ocupar-se del tot recorregut que implica l’R+D+i donant igual importància i equilibri als tres termes. Respecte al que pensen fer en els pròxims mesos, encara que no s’han compromès amb cap termini, no han tingut problemes en indicar-nos quines són les seves previsions.

Posteriorment passen a explicar que el seu pla de treball es pot dividir en 4 blocs:

1.- laboració de la Llei de la Ciència (creació de l’Agència, Estratègia i Pla Nacional, contractes, etc.)
El primer dels temes que tenen sobre la taula és la creació de l’Agència Estatal de Recerca i que els ve imposat per les dates que marca la llei de la ciència. En el seu calendari figura que l’estatut s’ha de presentar al consell de ministres del 8 de juny.

El nou Pla Nacional els agradaria que estigués llest per a aquest any de manera que la propera convocatòria de projectes ja estigués sota aquest nou pla, encara que són conscients que és un objectiu ambiciós pels terminis. La idea seria que estiguessin a punt al setembre.

2.- Internacionalitat (augmentar la participació-i el retorn-a nivell d’europeu, programa Marc, ERC, etc.)
Es donarà una gran importància als aspectes internacionals. S’està participant activament en la redacció del nou Programa Marc (Horitzó 2020) a Brussel·les. La inversió que fa Espanya en els programes com el Marie Curie és molt més gran que els retorns que s’obtenen pel que es vol fomentar que des d’Espanya se sol·liciten més aquest tipus d’ajudes. S’estan recolzant els increments en els pressupostos europeus per als programes Marie Curie. Es comenta que el finançament per al proper Programa Marc s’augmentarà de l’ordre del 20%, i des d’Espanya estan treballant perquè aquest increment sigui encara més gran. Per l’ERC (European Research Council) l’increment se situarà prop del 80%.

3.- Excel·lència
Consideren fomentar l’excel·lència com un punt clau al qual volen donar una gran importància, més en aquests moments d’ajustos econòmics. L’excel·lència es considera un criteri central a l’hora de repartir els recursos.

4.- Recursos Humans
Es volen protegir els recursos humans. Segons el que diuen és el que més els importa perquè sense investigadors no hi ha recerca. La seva política de recursos humans es basarà en la simplificació de procediments burocràtics, afavorir la comunicació i fomentar la transparència en la gestió. No han indicat de moment quines mesures concretes van a aplicar per desenvolupar aquests valors. Van fer, això sí, un apunt interessant respecte a la necessitat de coordinar-se amb diferents entitats amb competències en recerca, amb atenció especial a les comunitats autònomes. Des que ha entrat el nou equip han aconseguit tirar endavant la convocatòria del Pla Nacional d’Investigació Fonamental no orientada, les FPI, INI i Biomedicina. Per això han tingut moltes dificultats i han arribat al límit del que poden avançar pressupostàriament. Per a la resta d’ajuts, convocatòries etc. cal esperar a l’aprovació dels nous pressupostos.

També la secretària d’Estat fa un breu comentari sobre la recent carta posada en els mitjans amb el suport de la FJI (entre altres associacions). Pensen que hi ha coses com els acomiadaments d’investigadors en alguns centres que no són responsabilitat d’ells en absolut i recalca que des que han arribat han realitzat un gran esforç per treure diverses convocatòries endavant com ja s’han comentat.

A partir d’aquí vam començar a parlar de temes més concrets:

Noves figures contractuals
La llei de la ciència recull unes noves figures de contractes. Pensen que la llei és molt específica i detallada, és gairebé un reglament i defineixen les noves formes de contractació. Les convocatòries no canviaran però sí els tipus de contractes que es podran fer. La Modalitat de contractació seguirà depenent de les institucions. Se’ls proposa fer algun tipus de pressió perquè s’ajusti a un tipus de contractació ideal i responen que podria ser (ho tindran en compte) encara pensen que les institucions adoptaran aquestes noves formes de contractació perquè seran les més naturals i les més beneficioses. Això s’aplica tant per al contracte predoctoral com al d’accés.

Comenten que en la pròxima convocatòria de RyC no s’obligarà a què la figura contractual sigui la del contracte d’accés, però que estan convençuts que és la que s’aplicarà en pràcticament tots els casos. Que ara ja no serà necessari fer “trampes” com barrejar contractes per obra i servei amb altres figures contractuals. Consideren que la contractació ha de ser el més flexible possible. La seva responsabilitat arriba fins on arriba, la resta és problema de les institucions. Diuen que no poden fer res més. No tenen idees noves perquè consideren que no hi ha res millor que el que hi ha. No tenen intenció de donar màniga ampla amb els tipus de contracte però no volen tensar tant la situació que suposi que hi hagi gent que acabi quedant-se fora.

Afirmem la necessitat de deixar clar aquest tipus de condicions per evitar problemes i indiquem com a precedent convocatòries com les de les ajudes per al desenvolupament de tesis doctorals (subscrites al EPIF), que indiquen explícitament la modalitat contractual que s’ha d’aplicar als beneficiaris.

D’altra banda, l’actual EPIF continuarà en vigor per cobrir als que encara estan sota ell (tenen un termini de dos anys des de la Llei de la Ciència per redactar el nou).

Pressupostos i retalls
La retallada inicial que s’estudiava de 600 milions d’euros corresponia a operacions no financeres. Han intervingut perquè al final això es converteixi en 530 milions d’euros en operacions no financeres i 230 milions d’euros en operacions financeres. Comenten que la retallada en les operacions financeres és irrellevant ja que és pressupost que no s’executa. Comenten que ja no hi ha marge de maniobra, i que si la retallada final és aquest (i no superior) ja s’haurà aconseguit molt. Ens comenten que no hi ha altra opció per tal de apropar-se als objectius imposats des d’Europa.

D’aquests 530 milions d’euros uns 150 milions d’euros correspondran a les subvencions nominatives parlamentàries que desapareixen (aquestes són aquelles que des del parlament, quan s’elaboren els pressupostos, es diu: cal donar X milions a tal entitat).

La resta de la retallada en operacions no financeres correspondrà a la resta de partides, i tant projectes com a recursos humans es veuran afectats amb tota seguretat, estimen que l’ordre d’un 5%. Altres retalls s’aconseguiran mitjançant l’eliminació de la direcció general d’internacionalitat que s’integraria en altres direccions i altres mesures. A més, la seva part dels nous pressupostos ja la tenen feta (que són els únics) ara cal esperar que no hi hagi més retallades.

Comenten que tant el president com el ministre es creuen el de la importància de la R+D+i, i que mostra d’això ha estat el recentment anunciat pacte d’Estat per la ciència després de la reunió entre Rajoy i Rubalcaba.

Convocatòries
Consideren que ja han fet moltíssim aconseguint treure la convocatòria de Projectes d’Investigació Fonamental no orientada i les FPI però que ja no tenen més marge de maniobra. I que també han fet molt en no retallar res en aquestes convocatòries. Que a més estem en una conjuntura de pressupostos prorrogats durant tres mesos i que ja no podran treure més convocatòries fins que s’aprovin els pressupostos (ens anem a abril). La seva intenció és treure, un cop aprovats els nous pressupostos, tant JDC com RyC. Això sí, el nombre d’ajuts es veurà afectat segur (però no han donat xifres).

Els requisits per JDC i la RyC seran més durs, no hi ha tenen encara més informació aquí, només que serà en la línia de l’excel·lència que ja s’ha parlat abans, encara no saben com, potser amb entrevistes, potser valorant més coses, no ho saben. Diuen que no és únicament qüestió de pressupostos sinó que pensen que ha arribat el moment de repensar una mica aquest sistema i elevar el nivell (que saben que ja era alt).

Es plantegen la necessitat d’una coordinació dels diferents programes que poden ser d’aquest Ministeri, d’Educació, de comunitats autònomes etc. i que entenen que suposa una pèrdua d’eficiència en encavalcar convocatòries, ajuts, etc. Els ajuts predoctorals (FPI / FPU i les de les CCAA) es consideren ineficients i molt problemàtiques (generen molta càrrega de treball). Busquen solucions (canvis). Davant d’això es proposa la possibilitat d’accelerar el procés evitant el pas pel ministeri o bé fent-se un cribratge inicial per part dels grups de recerca. Al que responen que d’una banda podria ser positiu però que pensen que d’aquesta manera perdria internacionalització i podria baixar el nivell.

Encara que no és competència seva, ens comenten que creuen que la nova convocatòria de FPUs no trigarà a aparèixer. Comenten que és molt complicat unificar els expedients depenent de la universitat en la que s’estudiés.

També es comenten els problemes en la continuïtat de la carrera investigadora pels períodes en blanc que poden existir entre convocatòries etc. Aquí pensen que la carrera laboral en qualsevol professió té també alts i baixos i que són les institucions concretes les que haurien de buscar fórmules per cobrir aquests buits. Se’ls comenta que en general les institucions no fan cap tipus de moviment en aquest sentit. Responen que s’han plantejat la possibilitat de dialogar amb aquestes entitats perquè desenvolupar una estratègia coordinada que permeti cobrir aquests lapses. Encara que no semblaven donar-li massa importància.

També se’ls recalca la importància de tenir un calendari de convocatòries amb unes dates estables i que es coneguin amb suficient temps (es posa l’exemple de la Marie Curie en què es coneixen les dates de la convocatòria pràcticament amb un any d’antelació en alguns casos) i ens responen que aquesta és la seva intenció.

Estades breus FPI
En un termini d’una setmana hauria d’estar la resolució definitiva (actualització a 14 de març: ja ha sortit la resolució). Està tot llest i està ja en l’interventor econòmic (per tercera vegada). No hi haurà canvis respecte a la provisional. Respecte els famosos sis mesos i de considerar-la desestimada ens comenten que primer aquest termini es va ampliar tres mesos més (que tant nosaltres com els afectats desconeixíem), i després que això és un tema de la llei de subvencions de garantia al ciutadà, però que per molt que “puguin considerar-la desestimada” no significa que ho hagi de ser. Que en qualsevol cas acabarien traient la resolució. Repeteixo, en una setmana hauria d’estar.

Sobre la polèmica de que la gent s’hagi d’anar d’estada sense els diners ens comenten que no és el seu problema. Que ells l’única cosa que garanteixen és que financen estades durant tot el 2012 i que la resolució ha de sortir en el termini fixat de 6 mesos, però que ningú esperi que ho estigui l’1 de gener, que si algú vol anar-se’n abans del termini de sis mesos ha de saber que molt probablement ho faci amb els seus diners. A això afegeixen que ells paguen les estades de forma retroactiva sense cap problema. És a dir, que els que ja s’han anat poden justificar les estades perfectament. Apunt a posteriori: Això sembla haver canviat en la convocatòria FPI del 2012, on s’assenyala que ja no es finançaran estades amb data prèvia a la resolució. Haurem d’estar atents.

Ens demanen comprensió amb tots els problemes que estan tenint amb intervenció general però en tot cas assumeixen que no han comunicat bé el que estava passant i de facilitar més informació sobre com anava el procés hauria pogut ajudar. Recalquem la importància d’informar sobre la situació del procediment en totes les convocatòries en general.

Tots els problemes amb la intervenció esperen que es puguin solucionar amb la creació de l’agència ja que per llei les agències no estan sotmeses a intervenció prèvia i això hauria agilitar tots aquests tràmits.

Llei de la Ciència
Les seves estimacions són que l’estatut de l’agència ho tinguin llest el 8 de juny (1 setmana més tard del termini previst), i que estan treballant plenament en això. Comenten que el gran problema que hi ha a dia d’avui amb les convocatòries i les seves dates es resoldrà amb l’agència. Que el principal problema amb el retard de les convocatòries és que a nivell ministerial les partides de despesa plurianuals han d’haver passat per l’interventor prèviament a la seva publicació. En el cas de les agències això ja no és necessari i es poden justificar a posteriori. A més, sobre el tema dates de les convocatòries seva idea és que ja apareguin en el proper Pla Nacional (i que es compleixin).

A més volen formar com més aviat el Consell de Recerca, el Consell Assessor i el de Bioètica. Cal crear el consell assessor per poder començar a dissenyar el nou Pla Nacional.

RD-L 20/2011 (de zero places)
Ens han comentat que les universitats poden seguir traient places independentment del que digui aquest decret, que mentre no hi hagi una norma de les CA sobre això que poden fer-ho (els assistents ens hem quedat amb la boca oberta). Que ara la Universitat de Múrcia havia tret places per estabilitzar 2 Cajales al gener. Que si les universitats fan servir això com a excusa per no treure places ja és un altre tema. Sobre el tema OPIs (CSIC), que per a ells aquí és on està el problema ja que sí que es veuen afectats pel Reial Decret Llei i no podrien treure places, encara que tenen bones notícies. Segons ens comenten, han aconseguit que en els pressupostos s’inclogui en les excepcions a aquesta norma el personal investigador amb grau de doctor. És a dir, que allà on es parlava de forces i cossos de seguretat de l’estat, la marina, etc., també apareguin els investigadors amb grau de doctor. Per ara l’han introduït com una falca en els nous pressupostos i encara no han rebut cap objecció, però saben que fins que s’aprovin els pressupostos hi ha molt recorregut i poden passar moltes coses.

De nou diuen que pensen que cal donar-li prestigi al paper de doctor en l’empresa privada i ressalten la importància que li donen al programa Torres Quevedo.

Cotitzacions a la SS
Aquí no hi ha res a fer, no és competència seva sinó de la seguretat social. Que ells van a habilitar de forma àmplia als que van ser becaris a càrrec seu, però que aquí s’acaben les seves competències. És un tema que va venir des Treball i que ells van intentar especificar el tema que els becaris quedaran incloses però no poden fer molt més. La possibilitat que es puguin cotitzar més de 2 anys de manera retroactiva ho veuen impossible perquè la Seguretat Social no està per la feina perquè no és sostenible. En general ells no veuen fàcil solució als problemes al voltant d’aquesta llei. Comenten que el problema està en la redacció de les clàusules, que es va dir que tindrien una interpretació laxa i sembla ser que no ho és. Però que ells per la seva banda estan intentant certificar tot el que els arriba. Se’ls pregunta si tenen pensat parlar amb el Ministeri de Treball per solucionar això. Diuen que és molt mal moment i que no veuen una fàcil solució. També es pregunta per les beques pirata en aquest cas i donen un no rotund.

Una resposta a “Els Joves Investigadors parlen amb Recerca, Desenvolupament i Innovació del govern espanyol”

  1. [...] solució. També es pregunta per les beques pirata en aquest cas i donen un no rotund.   Font de l’article Que en [...]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació