Enric I. Canela
Llegia que el Govern proposa doblar el preu de les matrícules universitàries. El Govern demana a l’Estat que l’estudiant pagui fins al 25% del cost de les carreres del proper curs.
Tornem a entrar en l’error. El Govern proposa augmentar les matrícules però no que cobreixin el 25% del cost de les carreres. El que vol fer és augmentar el preu fins que la suma del que paguen els estudiants representi el 25% del total del que reben les universitats sumant el que paga la Generalitat i el que ingressen per les matrícules.
Això no té res a veure amb el 25% del cost de les carreres perquè les matrícules no tenen cap relació amb el cost de les carreres. Jo crec que caldria una explicació clara i, sobretot, decidir si totes les carreres han de tenir el mateix preu, diferent preu, etc. Jo, si s’adopta aquest model de preus relativament alts preferiria seguir el sistema de matrícules de mateix preu, contrari a la llei espanyola. Si els preus són baixos es pot suportar una diferència injusta, si els preus són alts no. I doblar-les ja voldria dir posar-se a la banda alta europea.
Enric,
una pregunta. Estic d’acord amb tu que realment el que vol dir la Generalitat és que els alumnes paguin el 25% del que els li costen les universitats a la Generalitat (tot inclòs) i no del que costen els estudis pròpiament dits. La meva pregunta és, però, el cost per alumne és el mateix a totes les universitats públiques catalanes? Suposo que no deu ser així. Llavors, tindran unes taxes diferents a cada universitat? Suposo que tampoc serà així. Per tant, els alumnes tampoc acabaran pagant realment el 25% del que costen els seus estudis, ni contant-ho com ho conta la Generalitat ni avaluant realment el que costen els estudis …
També caldria saber perquè CiU continua mentint sobre el % que paguen els estudiants. I potser caldria discutir si un sistema realment redistributiu hauria de ser determinar diferents taxes i preus públics segons la riquesa de l’estudiant i no un augment generalitzat i indiscriminat com vol fer el senyor Castellà.
Hola Pere,
Efectivament, el cost és molt diferent. Dos ensenyaments idèntics en dues universitats, tot fet per catedràtics, el cost varia en funció de l’edat i mèrits dels catedràtics. Lògicament si fan grups més grans o més petits, més o menys estudiants, etc. A més, el cost inclou les despeses indirectes que són ben diferents. Un exemple en una universitat. Crec que és més car Geologia que Medicina.
Mai no hi haurà aquesta proporció. Jo crec que haurien de fer com els britànics o neerlandesos, no parlar del que “costa un ensenyament”.
El problema és que la LOMLOU, ja la LRU, parla de preu públic, cosa que va relacionada amb el cost, i no de taxa, que és independent del cost.
Jaume,
Això és política social. Efectivament. La taxa hauria de ser idèntica u segons renda beca sobre aquesta. Això darrer ja ho vol fer el secretari.
CiU no menteix. Aquestes informacions són tradicionals a l’Estat.
Jo crec que acabaran explicant exactament el que jo suggereixo en aquest article.
Molt bé, si volen que l’estudiant pagui el 25% del cost hauran d’abaixar les taxes a la meitat, i no doblar-les.
Com tu, crec que cal plantejar un debat seriós sobre com volem finançar els estudis universitaris, en compte d’anar llançant amenaces via els mitjans de comunicació. Però per aquest debat cal ser seriosos i treballar amb dades reals.
Martí,
Sé que el secretari va dir una cosa diferent, però els mitjans també van a pinyó fix. Caldria el debat.