Enric I. Canela

Avui llegeixo dues notícies que van en la mateixa línia:

La primera és del ministeri d’Educació, Cultura i Esports. El ministre Wert és veu que vol marcar un estàndard d’eficiència mínima de 55 alumnes per curs. Per estudiar això volen nomenar una comissió d’experts. Sembla que ja està més o menys decidida. Està bé, les anàlisis sempre són bones, de totes formes les coses es quedaran en recomanacions perquè qui mana en aquest tema són les comunitats autònomes, que a més paguen.

La segona notícia ve de la veu del secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, que ha explicat que es va decidir fer-ne una revisió al novembre en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya i ha garantit que això no vol dir que les carreres desapareguin necessàriament si no arriben a aquests mínims, ja que es valorarà si són estratègics, i ha dit que l’última paraula la tindran les universitats.

Dubto que em triïn per parlar d’això, tot i que, deixant de banda qualsevol modèstia, en sé bastant del tema. No es tracta només del nombre d’estudiants, el cost és un polinomi complex que depèn, lògicament, del nombre d’estudiants, del rendiment, de l’abandó, del grau d’optativitat i, també, del salari del professorat. Fa anys vaig elaborar el model de càlcul.

Per a mi la cosa seria senzilla, finançar a les universitats d’acord amb el cost de referència i que facin el que vulguin. Aviat es racionalitzaria la cosa.

Una resposta a “La mida dels cursos universitaris i la viabilitat econòmica”

  1. […] Classificat com a Articles Enric I. Canela, Política, Universitat | No hi ha comentaris ‘ […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació