Enric I. Canela

Estava mirant la llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012. A banda d’altres consideracions m’ha provocat un gran neguit l’Article 23. – Oferta d’ocupació pública o un altre instrument similar de gestió de la provisió de necessitats de personal.

Impedeix qualsevol tipus de contractació a les universitats. Entenc que es pugui voler evitar que augmenti la despesa de personal del sector públic, però el que ja no entenc és que és vulgui fer fora la gent que actualment està treballant i que és necessària.

No m’estendré, però si no llegeixo malament la llei, cosa que és possible atesa la meva nul·la formació en Dret, quan un contracte temporal finalitza, sense possibilitat de renovació la persona va al carrer. Bé, les universitats són entitats dinàmiques amb personal en formació que passa per diferents contractes. Per exemple, tenim els professors lectors o el investigadors del Programa Ramon y Cajal. Si són avaluats positivament, quan acaba el contracte les universitats treuen una plaça de professor contractat o funcionari per donar-los l’oportunitat de continuar. Segons aquest article, les universitats hauran d’acomiadar-se de l’esmentat professor o investigador ja que no podran prorrogar el contracte ni treure un de nou. Tampoc podran contractar a una persona nova. No sé tampoc que passarà amb els contractes de professor associat que finalitzin. Suposo que tampoc es podran contractar de nous.

Potser aquest és un tema, junt amb alguns altres serrells com ara la promoció de professors Titulars a Catedràtic, que caldria negociar amb urgència, tant universitats com Generalitat. Crec que fins i tot el Partit Popular pot arribar a entendre que la universitat no és una administració normal, que en alguns aspectes té coses en comú amb Educació on si que es fan excepcions. El ritme de jubilacions comença a ser relativament alt i el professorat cal substituir-lo. Per altra banda, no s’improvisa un professor, cal tenir mecanismes de formació i prova. Penso que la manca de criteri en aquests temes està arribant a límit impensables. Sort que la universitat ha d’ajudar, diuen, a treure el país de la crisi.

Reclamo una negociació urgent.

Una resposta a “Professorat universitari: un article dels PGE que cal esmenar”

  1. […] Classificat com a Articles Enric I. Canela, Universitat | No hi ha comentaris ‘ […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació